Els companys del GOAL ens
proposen que comentem tres notícies:
·
Oposicions
a diplomàtic. A les oposicions per accedir a la carrera diplomàtica espanyola
fan aquesta
pregunta:
pregunta:
o
Considera usted que el hecho de
ser catalan es compatible con el mandato de representacion a España y al rey,
en sus relaciones exteriores?
(Del llibre Delenda est Hispania.)
(Del llibre Delenda est Hispania.)
·
Espanyolisme a la universitat Jaume I. Denuncien que un professor dedica cada any una assignatura a
'demostrar
la inutilitat del valencià'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4099387/20130327/adoctrinament-espanyolista-professor-universitat-jaume-castello-acabar.html
la inutilitat del valencià'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4099387/20130327/adoctrinament-espanyolista-professor-universitat-jaume-castello-acabar.html
· Cambrils. El sector pesquer cambrilenc viu uns dies de neguit per l'acció,
des de fa un parell de setmanes, d'un exvaixell de l'armada espanyola que es
dedica a inspeccionar les barques durant la jornada de feina. Una de les coses
que s'exigeix a les barques de pesca és que portin la bandera espanyola, el
"pabellón" espanyol tal com els hi diuen, i que, a més, sigui ben
visible.
Jo he pensat, de moment, reflexionar només sobre la
primera qüestió. I la meva resposta espontània, que ja l’he enviada als
companys del GOAL és dir:
Però què us esperàveu?
Aclarim-ho més.
Els catalans no poden participar a les comissions de Fons Reservats ni a la de Secrets oficials del Congreso de los Diputados, i als
estudiants de diplomàtics els poden fer aquestes preguntes. Està
claríssim! És coherent! És de Manual!
Si me’n recordo bé el Gobierno español a la transició va
acceptar el PC molt abans que ERC que no va poder participar a les primeres
eleccions (España antes roja que rota)...
Ja us he explicat que en els primers anys de
pseudo-democràcia en les empreses mitjanes on els sindicats no eren massa
forts, els Consells d’Administració, anunciats oficialment, amb participació
dels sindicats eren per figurar i els veritables Consells on es prenien les
veritables decisions es feien en un altre lloc i en un altre moment.
Això significa que els amos de les empreses i els amos del
país fan el que volen i se’n foten dels pàries, perquè tal com deia el Fraga “La calle es mia!”
Tenen “la paella por el mango”... “i el mango también!”, segons
frase d’en Marsillach en les seves representacions de l’Avar de Molière, a
finals dels 70...
I si parlem de diplomàtics, fixeu-vos en els gràfics de l’Albert
Pont per saber quina
és la procedència territorial de diplomàtics i de ministres!
Gràfics molt ben elaborats del llibre de l’Albert Pont Delenda est Hispania. Tots els gràfics són aprofitables. Vegeu els gràfics de barres (mai més ben dit) i assumiu que des del 1975, però també abans (des del segle XVI), els catalans ja érem uns empestats vistos amb els ulls del poder! I ells trien i han triat sempre els seus ministres i els seus diplomàtics! I les seves Constitucions! Faves comptades!
Realment si agafeu el Mapa de la divisió territorial del
1856 de l’Espanya assimilada o si agafeu el mapa de l’AVE, del CCN, hi
trobareu una total analogia amb aquests gràfics. Els Països Catalans, l’antiga
Confederació Catalano-Aragonesa, és l’Espanya incorporada o assimilada. O sigui la colònia.
Sempre ho ha sigut i serà així fins la independència. La idea de tots els
governs espanyols des del 1714 és assimilar-nos. Si es mira el mapa de l’AVE es
veu clarament quina part és la metròpoli i quina part la colònia. A les colònies no s’hi
construeixen autovies ni corredors mediterranis...
I la conclusió és clara:
Som una colònia, collons!
La metròpoli usa automàticament la seva condició, la
porta en l’ADN com l’escorpit de la faula, i en surt tot el que hem explicat! A les
colònies, per principi, se les explota. Quan ja no donen per més se les
abandona. Vegeu els films La batalla d’Alger i sobretot Queimada, totes dues de
Gillo Pontecorvo, per fer-vos una idea de com funciona la relació
sadomasoquista metròpoli-colònia. Precisament quan s’estava acabant la Guerra
d’Algèria a l’any 1961, vàrem portar un estudiant algerià a la Comissió de
Cultura de l’Escola d’Enginyers per tal que ens expliqués com se’ls varen inflar
els collons, com varen fer una guerra, i com la varen guanyar En recordo una
frase que en aquell moment em va frapar: Sí, sí, els francesos feien carreteres, però només ells
tenien cotxes...
Ara bé, crec que jo en les seves condicions i
amb el seu ADN faria el mateix (però ja no seria jo)!
Perquè ells saben que són els putos amos. Perquè
ells cavalquen!
I nosaltres podem bordar, però els que
cavalquen són ells!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada