En un apunt anterior sobre la manera d’eixugar
el dèficit fiscal, s’hi troba la clau de volta de la relació econòmica UE <-à Espanya <-à Catalunya.
Segons els càlculs de la Generalitat hi ha 213.963 milions d’Euros que des del 1986 fins el 2009 han
anat de Catalunya cap a Espanya i no han tornat. Els càlculs elaborats pel CCN
fins al 2010
apugen la xifra fins a 247.066 milions d‘Euros.
Ho explicarem amb un parell de quadres:
En el primer quadre, fet pel CCN, es veu el flux de diners entre la UE,
Espanya i Catalunya. Suposa que els impostos dels catalans que sabem que pugen
al voltant de 38.000M€
(no es compta la SS que va per uns altres camins) es miren en percentatge. De
cada 100€
que surten de les butxaques dels ciutadans de Catalunya quants van a la
Generalitat, quants van a l’Estat espanyol i de quants se’n perd el rastre a
continuació.
Dels 100€, 5 van a la Generalitat i 95 a l’Estat
espanyol, al qual entren també 15€ de la UE. Total 110€. Aquests 110€ es reparteixen així:
·
55€ retornen a la Generalitat
·
35€ van en concepte de Solidaritat
a altres comunitats sense dèficit fiscal (comunitats subsidiades)
·
20€ van a inversions inútils que
no reporten un retorn de la inversió ni a curt ni a llarg termini
Si 100€ es reparteixen d’aquesta manera, 38.000M€
tindran un repartiment semblant i per tant revertiran a la Generalitat el 55% o
sigui 20.900M€.
Si s’hi afegeixen el 5% que no passa per la hisenda espanyola dóna un
total de 22.800M€.
El CCN també té un quadre que relaciona l’espoliació sistemàtica de Catalunya amb l’arribada de Fons de Cohesió de la UE a Espanya.
El quadre és molt clar: des de l’any 1986 que l’Estat espanyol va
entrar a la UE i que els diners del Fons de Cohesió varen començar a rajar i
agrupats en blocs de 4 anys es pot veure les entrades dels Fons de la UE i en
paral·lel els espolis a Catalunya (el que l’Estat espanyol ens roba cada 4
anys).
Es veu com els Fons de la UE, varen començar a
arribar en el primer bloc (1986-1990), i varen anar pujant de 4 anys en 4 anys
fins que en el període 2006-2010 comencen a baixar, ja que estava estipulat que
duraria 25 anys i que pujaria uns 130.000M€.
També es veu com els fons del Dèficit Fiscal
català també varen anar rajant i agrupats de 4 en 4 anys es mostren en el
gràfic: Els fons de l’espoli pugen i pugen i pugen però no baixen. Si se suma
aquesta progressió d’aportacions cada 4 anys fa:
Que demostra que durant el periode 1986-2005 cada quatre anys s’ha
doblat l’espoli o sigui ha crescut un 100%, en una progressió diabòlicament
geomètrica. El periode 2006-2010 l’espoli només ha crescut un 60%. I, a finals del 2010,
puja en total 247.066M€.
Dèficit fiscal català | Dèficit fiscal català acumulat | Fons de cohesió UE | Suma ingressos extres Estat espanyol | |
1986-1990 | 19.120 | 19.120 | 6.420 | 25.540 |
1991-1995 | 22.749 | 41.869 | 19.000 | 41.749 |
1996-2000 | 41.349 | 83.218 | 32.500 | 73.849 |
2001-2005 | 73.188 | 156.406 | 44.500 | 117.688 |
2006-2010 | 90.660 | 247.066 | 27.472 | 118.132 |
247.066 | 129.892 |
I queda una darrera qüestió. Des de fa 25 anys
l’Estat espanyol ha viscut dels Fons de Cohesió europeus i de l’espoli a Catalunya. Ara que els
Fons Europeus estan desapareixent quina és la sortida endavant de l’Estat
espanyol, que ja està fent? Incrementar l’espoli a Catalunya!
Com es fa això?
·
Doncs no pagant els deutes
endarrerits com la Disposició addicional tercera i altres
·
Prenent decisions econòmiques a Madrid
que repercuteixen a Catalunya com l’IVA que en paguem el 100% i només ens
retorna el 50%
·
L’oposició de Madrid, i denúncia
al TC, de l’euro per recepta
·
L’oposició de Madrid, i denúncia
al TC, de l’impost sobre transaccions financeres, amb la bruta jugada de crear
un impost idèntic d’interès zero
·
La guerra bruta de les policies
(aplicació del ventilador de la merda)
·
Manca en inversions en
infraestructures o impagament del deute en infraestructures en obres fetes per
la Generalitat
·
Etc...
I ja tenim l’escenari a punt. Catalunya ha
aportat fins al 2010 247.066M€ a Espanya i sembla previsible que en el
període 2011-2015, n’hagi de continuar aportant almenys una mitja de més de 15.000M€
cada any (més d’un 8% del PIB com ja hem demostrat manta vegades!). Tots els
economistes diuen que aquesta situació no es pot perllongar ni un dia més!
No podem assumir que dels impostos que al
llarg de l’any 2013 pagarem (38.000M€), en començar aquest any ja sapiguem que, com a màxim, només ens en
retornarà el 60% o sigui 22.800M€. I s’enterrarà a Madrid la diferència, 15.200M€!
No podem assumir que aquest any 2013 haguem de
continuar fent retallades i no puguem gestionar ni poc ni molt els nostres
recursos. Prou! Prou!
Prou!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada