Benvolguts,
En Vicent Partal fa una fidel comparació entre
el capteniment dels imperialistes americans a l’Irac i els imperialistes
espanyols a Catalunya. Acompanyo acudits del ninotaire Ferreres, que crec que
representen, millor que mil paraules, la tàctica que estan usant contra
Catalunya.
I no ens queixem prou o no actuem prou!
dimarts, 12 de març de 2013
"Bush i Irac = Camacho i Catalunya"
VICENT PARTAL
El PP vol negar a la Generalitat la
condició de representant política del poble català
Alícia Sánchez-Camacho exigeix protecció de la policia espanyola perquè diu
que no es fia de la catalana.
És una
decisió molt greu, perquè deslegitima a consciència l'administració del
país. Però
Camacho no és pas innocent. Sap ben bé que segueix el mateix manual
que va seguir Bush abans d'envair l'Irac. Si ho recordeu, de sobte, l'Irac va deixar de ser una nació o
un estat en els discursos oficials i va passar a ser senzillament un 'règim'.
Ara el PP vol aconseguir això mateix amb Catalunya.
Ja fa temps que dura. Els espanyolistes més radicals ja fa anys que,
especialment en qüestions de llengua, neguen a tort i dret que l'estatut o les
decisions del parlament siguen democràtiques, malgrat haver estat adoptades
legítimament, i afirmen
que Catalunya viu 'sota un règim' imposat. Imposat per
qui? Segons ells per la Generalitat. Els
resultats electorals, el referèndum sobre l'estatut o qualsevol argument que
s'hi vulga oposar no volen dir res. Perquè el seu missatge no té en compte la
realitat. Només
és propaganda monòtona, com propaganda monòtona era l'existència d'armes de
destrucció massiva a l'Irac. Mentida que la insistència va acabar
fent semblar veritat.
Tanmateix, respecte d'aquests grups radicals el gest de Camacho és un salt
d'una gran dimensió. Perquè ja no parlem de llengua, sinó de policia i perquè
qui comet aquesta aberració no és un personatge marginal sinó la líder del
principal partit espanyol a Catalunya. I hi ha poques explicacions possibles a tanta
indecència política. Només se
m'acut que, sabent com saben que tenen perdut el referèndum, el PP decideix de
recórrer al manual neoconservador; segons el qual la realitat no importa gens i
la convivència no tan solament no és cap valor sinó que és una nosa.
Però mirem on porta aquest canvi de política de Camacho. Si el PP segueix
aquest camí i defensa que l'administració de Catalunya no és una administració
europea normal sinó un instrument polític al servei d'un presumpte règim
opressor, el pas lògic següent és negar a la Generalitat la condició de ser la
representació política del poble català. Convertir-la en un règim i
reclamar-ne el desmantellament adduint que és un perill per a tothom. Que en
definitiva aquesta va ser l'estratègia de Bush a l'Irac.
Dos detalls interessants finals.
1) No passem per alt que el PP ja va avisar: 'Abans de trencar-se Espanya es trencarà
Catalunya.' Camacho vol que el 20% que va votar contra la consulta s'insubordine contra
qualsevol representant de la Generalitat.
2) I fixem-nos que els populars activen la doctrina Bush quan el PSC, al qual
tan alegrement donaven la benvinguda al seu costat no fa gaires setmanes,
sembla consolidar-se ara al costat dels partits democràtics i, per tant, a
favor de la consulta. La solució de Camacho, en aquestes condicions, és pur
manual: crida
els tancs si ets tan minoritari que de cap manera no et podràs oposar a la
voluntat de la majoria. I per evitar que ningú pregunte com és que no et voten
a tu, nega el procés sencer i converteix el país simplement en un règim.
director@vilaweb.cat
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada