Us prego que entreu al web de Mèdia Cat
impulsat pel Grup de Periodistes Ramon
Barnils, on hi trobareu un extraordinari treball de recopilació i síntesi
del que ells en diuen Els silencis
mediàtics del 2012.
L’ANUARI MÈDIA.CAT presenta quinze reportatges
en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l’any 2012 van ser
silenciades pels mitjans de comunicació.
Un dels 15 s’anomena NOU MINISTRES DE FRANCO SOBREVIUEN A FRAGA.
Dins del reportatge hi ha un esment al Juanca
que val la pena de llegir:
Un rei amb passat
Per acabar un article sobre els ministres del temps de Franco també cal citar l’home que va presidir cinc consells de ministres amb el dictador encara viu. Joan Carles de Borbó i Borbó (Roma, 1938) va exercir de cap d’Estat de manera interina entre el 19 de juliol i 2 de setembre de 1974 degut a una tromboflebitis del dictador i del 30 d’octubre de 1975 fins a la seva mort, el 20 de novembre d’aquell any. En el primer dels períodes va presidir dos consells de ministres, i en el segon, tres més. L’assumpte més important que va haver d’abordar l’encara príncep d’Espanya van ser el fets del Sàhara, que culminarien el 26 de febrer de 1976, dia que les tropes espanyoles abandonaren definitivament la colònia.
Declarat príncep hereu de la corona espanyola el 22 de juliol de 1969 per decisió del general Franco, Joan Carles havia jurat els principis fonamentals del Movimiento i lleialtat a Franco. En prendre possessió com a Cap de l’Estat, el rei va tenir unes paraules de record per l’home que l’havia escollit: “És, de pobles grans i nobles el saber recordar els qui van dedicar la seva vida al servei d’un ideal. Espanya mai no podrà oblidar qui com a soldat i estadista ha consagrat tota l’existència al seu servei.”
Per acabar un article sobre els ministres del temps de Franco també cal citar l’home que va presidir cinc consells de ministres amb el dictador encara viu. Joan Carles de Borbó i Borbó (Roma, 1938) va exercir de cap d’Estat de manera interina entre el 19 de juliol i 2 de setembre de 1974 degut a una tromboflebitis del dictador i del 30 d’octubre de 1975 fins a la seva mort, el 20 de novembre d’aquell any. En el primer dels períodes va presidir dos consells de ministres, i en el segon, tres més. L’assumpte més important que va haver d’abordar l’encara príncep d’Espanya van ser el fets del Sàhara, que culminarien el 26 de febrer de 1976, dia que les tropes espanyoles abandonaren definitivament la colònia.
Declarat príncep hereu de la corona espanyola el 22 de juliol de 1969 per decisió del general Franco, Joan Carles havia jurat els principis fonamentals del Movimiento i lleialtat a Franco. En prendre possessió com a Cap de l’Estat, el rei va tenir unes paraules de record per l’home que l’havia escollit: “És, de pobles grans i nobles el saber recordar els qui van dedicar la seva vida al servei d’un ideal. Espanya mai no podrà oblidar qui com a soldat i estadista ha consagrat tota l’existència al seu servei.”
Llegiu, llegiu!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada