dissabte, 4 de maig del 2013

04/05/13. Winston Churchill, 18 de juny de 1940: Confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir, com va fer-ho el valent poble de Barcelona

Benvolguts,

"No vull menystenir la severitat del càstig que cau damunt nostre, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir, com va fer-ho el valent poble de Barcelona.”
Winston Churchill, 18 de juny de 1940

Quan els alemanys varen deixar de bombardejar Catalunya varen començar a bombardejar Londres. L’any 40, el primer ministre britànic Winston Churchill va expressar en un discurs radiat la seva confiança que els londinencs sabrien aguantar de manera activa el xàfec de bombes alemanyes com va fer la població civil de Barcelona dos anys abans, al març del 38, aguantant els bombardejos feixistes dels avions alemanys, italians i espanyols del general Franco (Triste párpado, estiércol, pesado esputo, com Pablo Neruda va retratar el sinistre Franco al llibre de poemes Tercera Residéncia).

Aquí estás. Triste párpado, estiércol
de siniestras gallinas de sepulcro, pesado esputo, cifra
de traición que la sangre no borra. Quién, quién eres,
oh miserable hoja de sal, oh perro de la tierra,
oh mal nacida palidez de sombra.

Vegeu el poema sencer Franco en los infiernos:


Aquesta introducció serveix per explicar que al Teatre Nacional s’estrenarà la setmana que ve una obra titulada Barcelona, amb el tema dels bombardejos feixistes del 1938 com a fons. Us suggereixo seguir l’enllaç de sota on l’autor Pere Riera parla de l’obra:


Ahir varem anar a veure l’assaig general, en Pere Riera ens va explicar el que diu al vídeo, i l’obra ens va agradar molt...

També podeu informar-vos dels avions assassins i de qui els manava i de qui els beneïa en el llibre del meu amic ja mort Santiago Albertí i la seva filla Elisenda, Perill de bombardeig. Barcelona sota les bombes.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada