"No vull menystenir la severitat del càstig que cau
damunt nostre, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir,
com va fer-ho el valent poble de Barcelona.”
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
Quan els alemanys varen deixar de bombardejar
Catalunya varen començar a bombardejar Londres. L’any 40, el primer ministre
britànic Winston Churchill va expressar en un discurs radiat la seva confiança
que els londinencs sabrien aguantar de manera activa el xàfec de bombes alemanyes
com va fer la població civil de Barcelona dos anys abans, al març del 38, aguantant
els bombardejos feixistes dels avions alemanys, italians i espanyols del general
Franco (Triste párpado, estiércol, pesado esputo, com Pablo Neruda va retratar el sinistre Franco al llibre de poemes Tercera Residéncia).
Aquí estás. Triste
párpado, estiércol
de siniestras gallinas de sepulcro, pesado esputo, cifra
de traición que la sangre no borra. Quién, quién eres,
oh miserable hoja de sal, oh perro de la tierra,
oh mal nacida palidez de sombra.
de siniestras gallinas de sepulcro, pesado esputo, cifra
de traición que la sangre no borra. Quién, quién eres,
oh miserable hoja de sal, oh perro de la tierra,
oh mal nacida palidez de sombra.
Vegeu el poema sencer Franco en los infiernos:
Aquesta
introducció serveix per explicar que al Teatre Nacional s’estrenarà la setmana
que ve una obra titulada Barcelona,
amb el tema dels bombardejos feixistes del 1938 com a fons. Us suggereixo
seguir l’enllaç de sota on l’autor Pere
Riera parla de l’obra:
Ahir varem anar a veure l’assaig general, en
Pere Riera ens va explicar el que diu al vídeo, i l’obra ens va agradar molt...
També podeu informar-vos dels avions assassins
i de qui els manava i de qui els beneïa en el llibre del meu amic ja mort Santiago
Albertí i la seva filla Elisenda, Perill
de bombardeig. Barcelona sota les
bombes.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada