dimecres, 22 de maig del 2013

22/05/13. Ells fan com feien els nazis

Benvolguts,

M’ha agradat! En Partal m’explica fil per randa el que jo he viscut en la Primera Dictadura franquista (1939-1975) i des del 1975 en la Segona Dictadura franquista, també anomenada Democràcia Franquista. La primera frase d'en Partal recorda molt la següent:

Sempre he pensat que conèixer llengües diferents és obrir finestres al món, a diferents maneres d’entendre la realitat, ja que et posa a l’abast cultures ben diverses. Menysprear una llengua és menysprear una cultura. I com deia Ovidi Montllor, a qui li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es pensi.
 
 
 
 
Vicent Partal
16.05.2013 
 

Ells fan com feien els nazis

 El nazisme, abans d'assassinar, va intentar que fos impossible de pensar o fins i tot de sostenir en públic un pensament diferent del seu. Això intenta ara el PP.

 

El règim franquista es va inspirar en el nazisme en moltes coses; això és ben sabut. I n'hi ha una de ben fonamental que es manté avui dia a través dels seus hereus del PP: l'obsessió de negar el dret d'existir de l'altre

 

Quan hom pretén entendre per què els nazis van reeixir a Alemanya hi ha un concepte que hi té un paper fonamental, la Gleichschaltung. La Gleichschaltung té una complexa traducció --hi ha qui en diu 'coordinació, alineació, afilerament'-- però a mi m'agrada el terme 'coordinació forçosa', que ha popularitzat Richard J. Evans.

 

El procés sociològic de la Gleichschaltung consisteix a 'forçar' la societat a 'coordinar-se' al voltant d'unes idees simples i simplistes, que, una vegada implantades en massa, són usades en favor del poder. L'exemple de manual és aquell terrible 'els jueus tenen la culpa de tot', que va obrir les portes als camps d'extermini i la xoà. 

 

El nazisme, abans d'assassinar, va intentar que fos impossible de pensar o fins i tot de sostenir en públic un pensament diferent del seu. En qualsevol país s'accepta la pluralitat amb més o menys entusiasme. Ningú no pretén que tothom siga igual per a poder ser nacional; a tot arreu es pot ser membre del país i no haver de pensar d'una única manera. Però l'Alemanya nazi va reeixir tristament a aconseguir que solament hi hagués una manera possible de ser alemany com a condició prèvia als seus crims, que van ser els pitjors de la història de la humanitat. 

 

I què fa ara el PP si no aplicar amb detall la Gleichschaltung? Quan fins i tot malden per prohibir paraules que no es podran pronunciar en públic. Quan volen apoderar-se dels senyals d'identitat i negar que cadascú en puga tenir uns de diferents i que valen tots. Quan neguen als altres àdhuc el dret de ser allò que són. Quan neguen que jo siga valencià si no sóc com ells. O no accepten, des de Madrid, que es puga ser espanyol si no és exactament com ho són ells.

Això no els converteix en nazis --ara no cauré en aquesta trampa--, però és evident que l'ús reiteratiu de la tècnica dels nazis explica moltes coses sobre el Partit Popular. Sobre el seu condemnable passat i també sobre el seu inquietant present. Més i més inquietant, diguem-ho clar, cada dia que passa.
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada