Benvolguts,
Per Sant Jordi vaig escriure aquest paràgraf
en l’apunt:
Un altre dia us explicaré com el patriota Joan Ballester i Canals, a qui jo vaig conèixer i amb qui vaig conspirar força, ànima de la distribució del Diccionari Català-Valencià-Balear, va ser el que va iniciar el costum de les parades de la venda de llibres al capdamunt de la Rambla de Barcelona (per Sant Jordi). Abans d’en Ballester i de la seva Parada del Diccionari, les llibreries exposaven els seu producte al davant de les poquíssimes botigues que hi havia...
En el web: http://webs.racocatala.cat/cat1714/jballester.htm ,
que val la pena de llegir, hi ha una petita biografia d’en Joan Ballester on es
copsa la seva fidelitat total as Països Catalans. Aquesta fidelitat el va
portar a fer-se distribuïdor dels afers balears de l’editor Francesc de B. Moll,
del Diccionari Alcover Moll o Diccionari Català Valencià Balear, la Biblioteca
Raixa (des de 1954) de llibres en català editats des de Mallorca i d’altres. Tenia una botiga
de publicitat al carrer de la Diputació on es gestionaven els rètols de les
pel·lícules que s’exhibien a Barcelona, que en aquell temps eren pintades a ma
i molt sovint en la mateixa façana del cinema. A la botiga hi va hostatjar també la Llibreria Públia.
La tasca més important que va promoure en
Ballester va ser la de divulgar arreu el concepte de la unitat nacional: els Països
Catalans. El 1962, va editar un mapa que
incloïa tota la nació, amb les divisions comarcals, una cosa que avui pot
semblar ben innocent però que en aquells temps li va costar un procés i una estada d’uns
quants mesos a la presó a l’any 1972.
Al començament dels 60 jo col·laborava amb els
escoltes
catalans i tenia la responsabilitat a nivell de país dels
minyons o scouts. Quan va aparèixer el mapa editat pel Ballester, jo que tenia
molt contacte amb ell a nivell polític, tots dos pertanyíem al Front Nacional
de Catalunya, vaig pensar que fóra
interessant fer un mapa mut per tal que els nois catalans assumissin el
concepte de Nació Catalana “de Salses a Guardamar i de Maó (que avui en dirien
Maó-Mahon) a
Fraga” i que tot jugant coneguessin els noms de les comarques, viles
i capitals de comarca. Vaig proposar-ho al Ballester, que li va semblar molt
bé, i em va suggerir que consultéssim amb algú de més entitat respecte a algunes
fronteres lingüístiques que a ell li semblava que eren millorables.
Ell va preparar un parell de reunions amb en Miquel
Coll i Alentorn, historiador, enginyer industrial i fundador d’Unió Democràtica,
que varem fer discretament al Centre
Lleidatà a la Plaça Universitat (un dels dies no ens varem atrevir a pujar-hi i
varem fer la
reunió en la terrassa del Bar Estudiantil que hi havia a baix). Varem enllestir
les mínimes millores a fer i jo em vaig
encarregar de dibuixar el mapa mut, en
paper vegetal. Amb el mapa mut vaig posar-me en contacte amb un impressor de la
Plaça Rius i Taulet que, amb perill del seu negoci, em va fabricar la planxa de
bronze que en aquell temps es necessitava (no hi havia fotocopiadores) i va
tirar una bona quantitat de mapes muts. Durant l’estat d’excepció del 1979 vaig
deixar la planxa i algun exemplar de mapa a uns parents que no s’havien
significat políticament i més endavant vaig recuperar algun mapa mut però no la
planxa, que em sap molt de greu. Us mostro un dels mapes recuperats que ha
perdut el color amb el temps.
A la viquipèdia he trobat aquest altre mapa
mut, però no és el meu!
Al 2007 Ómnium Cultural va editar un llibre d'en Robert Surroca de títol Joan Ballester i Canals (1913-1980).
Al 2007 Ómnium Cultural va editar un llibre d'en Robert Surroca de títol Joan Ballester i Canals (1913-1980).
Joan
A. Forès
Reflexions
en alicante nadie habla valenciano, en guardarmar muy poco, en orihuela y la vega baja 0, en los pueblos que rodean alicante, mitad y mitad, en elda nada, en petrer, pegado, si, en utiel, requena, ademuz, nunca se hablo ni se habla... teniendo en cuenta que habrá que trocear el país para contentar a todo el mundo con aires de grandeza, cierta o falsa, presente, pasada o futura... se me ocurren unos cuantos conflictos en todas las fronteras, norte, oeste, sur... mis padres no son de aquí, uno gallego, la otra castellana, si hay que ser valenciano y hablar valenciano, pues se habla, que más da, a mi me parece una mierda igual que cualquier otra, pero sin acuerdos de fronteras y sin firmar que los rusos no se apoderarán de una europa llena de 150 países con el ombligo por escudo, no lo compro. no me gusta, en menos de 20 años ya estaríamos quejándonos de que todo va para barecelona, como ha sido siempre, y seríamos una suerte de rellenadores de kms cuadrados en esos mapas que os ponen tan cachondos
ResponElimina