Una bona reflexió de Salvador Cardús a l’ARA d’aquesta
setmana.
Tags:
·
Ens en sortirem?
·
Ja hem començat un camí que no té marxa enrere
·
Les males arts dels adversaris (hauríem
de dir-ne enemics,
sense eufemismes!)
·
La màxima pressió de l'unionisme es
fa, lògicament, sobre la majoria sobiranista que totes les enquestes detecten i a
la qual es vol enfonsar la moral
·
L’unionisme diu "No és legal, no hi
teniu dret, no és constitucional", com fan el PP o C's
·
I encara més sibil·linament:
"El govern
de Mas us enganya, la majoria parlamentària de CiU i ERC us té enredats, cal
demanar permís perquè tots sols no us en sortireu", com fa el PSC i
predica Pere
Navarro
Per cert, no hi trobeu relació entre el mot unionisme
i el partit aliat (?) de CDC que es diu Unió Democràtica de Catalunya? Jo hi trobo totes
les semblances imaginables. I en Ferreres també. Us en faig uns tasts:
Duran abans de les eleccions del 25 de novembre
Duran un mes més tard
Duran després de les eleccions del 25 de novembre
I aquest de torna. El PSC avui
I ara l'article del Cardús:
Ens en podem sortir
SALVADOR CARDÚS
14/05/2013
Probablement, la pregunta que més sovint ens
fem les darreres setmanes els uns als altres és aquesta: "Ens en sortirem?" Una
pregunta breu, en la qual un modestíssim pronom feble conté de manera implícita
tota la força i tot el dramatisme d'un complex procés polític d'emancipació, el
final del qual és tan impressionant com incert. "Ens en sortirem,
Salvador?", em pregunten els amics i coneguts, amb la consciència plena
que ja hem
començat un camí que no té marxa enrere però el recorregut del qual s'assembla
més a una aventura per un territori inexplorat que no pas a una excursió amb
guia turístic al davant. Per això tenim raó de preguntar-nos-ho: en
el nostre cas, la independència no és un camí fressat amb full de ruta precís i
data d'arribada fixada. Així doncs, ens en sortirem?
LA PREGUNTA, TANMATEIX, té molt a veure amb les males arts dels adversaris de la nostra
voluntat d'emancipació nacional. Vull dir que el front del combat per la
independència, en aquests moments, no és tant haver de convèncer una majoria
social del dret i el deure a decidir, democràticament, el seu futur polític
-que també-, sinó poder resistir al desànim que escampen els qui el volen fer
impossible. A manca d'arguments per convèncer-nos de la inconveniència de la
nostra independència, els qui ens voldrien subjectats per sempre a l'Estat que
mai no ens ha volgut com som s'escarrassen per fer-nos creure que fora
d'Espanya no hi ha esperança. "Hi fa molt fred", diuen. I sobretot, a
manca d'arguments en contra de la bondat de l'objectiu, l'adversari vol
estendre la desconfiança sobre l'èxit del procés. Per això, quan preguntem si ens en sortirem, no
és pas que dubtem de què volem: dubtem de si ens deixaran, de si podrem, de si
en sabrem.
NO DIC QUE NO CALGUI eixamplar
encara més aquesta base social majoritària de convençuts sobre allò que volem i ens convé. I certament cal combatre les pors
creades sobre la mentida, esclar que sí. Però la màxima pressió de l'unionisme
es fa, lògicament, sobre la majoria sobiranista que totes les enquestes
detecten i a la qual es vol enfonsar la moral. Com que la legitimitat de la
nostra aspiració a la independència és acompanyar-la d'un crit a favor de la
democràcia per poder exercir a les urnes la sobirania que no ens reconeix la
seva Constitució, l'adversari no gosa confrontar-se directament a aquesta
exigència. L'unionisme
no pot dir: "No us volem deixar votar". Ha de dir: "No és legal, no hi
teniu dret, no és constitucional", com fan el PP o C's. O
encara més sibil·linament: "El govern de Mas us enganya, la majoria parlamentària de CiU
i ERC us té enredats, cal demanar permís perquè tots sols no us en
sortireu", com fa el PSC i predica Pere Navarro.
ÉS CLAR QUE SERIA una
insensatesa pensar que es pot respondre la pregunta sobre si "ens en
sortirem" amb un sí rotund. El sí es pot desitjar, es pot intuir, i fins i
tot es pot veure a venir a partir de molts indicis. Jo mateix tinc el ple
convenciment que hi som a tocar. Però, responsablement, no es pot fer una
predicció com si la independència fos un destí indefugible. Ara bé, per tot el
que he dit, no crec que la pregunta demani exactament un sí o un no. No volem
pas un pronòstic afirmatiu només per asserenar l'ansietat amb una mentida
pietosa. Allò que volem saber, quan ens ho preguntem, és si realment és
possible. Si podem ignorar els que diuen que estem perdent el temps. Si podem
menystenir les advertències que això va tan per llarg que val més tornar al
vell "Jo ja no ho veuré". En definitiva, si encara té sentit fer
l'esforç final. I, per mi, la resposta és clara: "Ens en sortirem?" I tant que ens en
podem sortir!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada