dimarts, 14 de maig del 2013

14/05/13. La guerra! Nou record de les "Sis maneres d'asfixiar una llengua"

Benvolguts,
Avui a l’Avui hi ha un article d’en Manel Cuyàs sobre la cafrada de la Lapao. El títol, implícit és:
La guerra!

Mirant-ho globalment crec que, abans de llegir en Cuyàs, és obligat rellegir, en diagonal, un apunt de fa uns mesos sobre les maneres d’asfixiar una llengua. L’article d’en Cuyàs el comentarem demà.

El títol de fa uns mesos és: Sis maneres d'asfixiar una llengua.


Us proposo que el llegiu complet, però de moment uns tasts:

Introducció.

Avui tornem a parlar d’atacs a la llengua! Per variar.

Però també parlem de defensa de la llengua! En Roger Tugas presenta d’una manera clara quina és l’estratègia científica, amb un manual d'actuació compartit entre CA i entre membres i funcionaris del gobierno, per asfixiar una llengua. Llegim-lo amb atenció i vegem com podem contrarestar-ho. El que passa i ja ho hem explicat sovint en aquest Bloc és que totes aquestes maneres d’atacar-nos tenen una continuació perversa: mentre mires de trampejar un parany, ja te n’han posat tres més i quan aconsegueixes pal·liar els efectes d’aquests darrers, ja en tens més a sobre. Per terra, mar i aire! I aquest treball és esgotador i a voltes desencoratjador. Però sobretot et fa gastar totes les energies a combatre les escomeses de l’enemic. I la feina important queda per fer!

L'ofensiva recentralitzadora iniciada ha evidenciat la poca consistència de les paraules, però, a més, els líders autonòmics del PP als Països Catalans s'han acarnissat aquest temps amb el català com no ho havien fet mai abans. Busquen avançar en un ritme semblant contra la normalització lingüística amb un manual d'actuació compartit.

Al darrere hi ha una "visió uniformitzadora de l'Estat, un intent d'imposar una sola llengua, cultura i nació". "No sé si hi ha un cervell únic que ho dirigeix", reconeix, però sí que detecta un repunt de les hostilitats cap al català, un desinhibiment definitiu del nacionalisme espanyol, que a la fi de la dictadura s'havia relaxat. "El cas de les Balears és interessant", apunta, ja que els seus anteriors governs del PP mai havien atacat tant el català, fet que evidencia un canvi d'actitud.

Les fórmules per debilitar la llengua són diverses i en alguns territoris poden pesar més unes que altres, però per Torres "la qüestió central és el valor social" del català, el prestigi que fa que els parlants s'hi adhereixin o s'hi mantinguin fidels. "Si la llengua no té un estat al darrere o el que té hi és contrari -com és el cas-, es perd valor social", assegura, tot i que els executius autonòmics poden treballar per combatre les pulsions de Madrid o fer-li el joc. El PP opta per la segona opció principalment a través d’almenys sis vies:

1.     Qüestionar la unitat de la llengua catalana

2.     Fer creure que el castellà ha existit de sempre a Catalunya

3.     Posar traves en el sistema educatiu

4.     Evitar l’obligatorietat del seu coneixement

5.     Convertir en conflictiva la normalització

6.     Limitar les ajudes a la promoció amb la crisi

En l’article s’expliquen en detall les eines homogeneïtzadores que el Gobierno amb els 3 milions de funcionaris sense feina té temps de preparar i realitzar. Per qüestionar la llengua la trossegen (divide et impera) i a cada territori o a cada llogarret si poguessin li donarien un nom diferent. Estic segur que un 99% dels espanyols creuen que el castellà existia des de fa 3.000 anys, al menys, a Espanya i evidentment a Catalunya on el català és sobreimposat. El TC, el TSJC, eTSJCV, el TSJIB,  no deixen de posar traves en el sistema educatiu, fins ara al País Valencià, des de fa 5 o 6 anys a Catalunya, des de fa 3 anys a les Illes, recentpent a la Loàpia. Si la llengua no és obligatòria, decau. Si els pares demanen castellà a Catalunya hi ha conflicte, si els pares demanen valencià al País Valencià el govern valencià no en fa ni cas. Si es limiten els ajuts a la promoció eliminant les beques també fan la guerra contra el català!

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada