Benvolguts,
El 2008 el Gobierno de España va presentar,
després de 30 anys d’haver perpetrat la transició, i després que el Congreso de
los Diputados ho hagués convertit en llei el 1996, fruit de les reiterades
demandes de CiU i d’ERC, va presentar doncs les Balances Fiscals espanyoles del 2005, separades
per Comunitats Autònomes. La llei l’obligava a presentar-los cada
any. No ho han tornat a fer. Des d’aleshores tots els economistes espanyols,
tots els serveis financers dels bancs i Caixes d’estalvi, tots els partits, han
fet els seus estudis i han extret any rere any les balances corresponents.
Perquè el Gobierno (tant PSOE com PP) continua sense presentar-les. Si
tinguessin vergonya s’entén que no les presentessin però justament com que són
uns pocavergonyes, tramposos i mentiders tots els altres estaments han de fer
els deures per ells! Jo ho vaig explicar el gener d’aquest any amb el nom d’El secret més ben
guardat:
Quan el Col·lectiu Wilson havia deixat ben
clar que només el mètode del fluix monetari és el correcte, el Mas-Colell, no sé
per què torna a treure el fluix del benefici???
Xavier Sala i Martin del Col·lectiu Wilson: http://wilson.cat/es/mitjans-escrits/articles-dels-membres/item/210-el-dividend-fiscal-de-la-independencia.html.
El CCN fa 5 anys que ho està predicant, l’Assemblea
ho està predicant, Òmnium Cultural ho està predicant, el Col·lectiu Wilson ho
està predicant, el conseller Mas-Colell va enunciar-ho públicament ara fa un
any. I ara el conseller Mas-Colell ens ho torna a explicar:
El dèficit fiscal català (hi ha territoris que tenen superàvit!) és el que tots els diaris publiquen amb més o menys claredat:
16.543M€
Esperem que ara tothom ho entengui!
Els successius Gobiernos
españoles des de l’episodi del Café para todos ens han robat ja des del 1986 230.500M€ , tal com explicava en Cuní ahir a la
televisió del Grup Godó, comentant la compareixença del conseller Mas-Colell. I
afegia que aquesta quantitat era més del doble del que els ajuts europeus a
Espanya havien aportat.
I si tothom ho entén, s’espera que votin independència així
que puguin!!!
Espoli insaciable
· El govern calcula que els
catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions que no van tornar el 2010
· El drenatge des del 1986 ja
supera els 230.500 milions
22/05/13
02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte
Continua
la sagnia crònica. El 2010 els catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions
d'euros que no van tornar. És a dir, el 8,5% del PIB. El dèficit fiscal es
va mantenir estable, seguint la tendència dels últims anys i lleugerament per
sobre de la mitjana des del 1986. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell,
va presentar ahir l'actualització de la balança de Catalunya amb
l'administració de l'Estat. El resultat del càlcul del 2010 és que l'espoli va
ser pràcticament idèntic al del 2009, el primer any en què es va aplicar
l'actual sistema de finançament. Amb aquests darrers 16.543 milions s'engreixa, així, el
còmput històric de recursos aportats pels catalans a l'administració espanyola
que després no van revertir en despesa a Catalunya. La suma del dèficit fiscal
des del 1986 ascendeix ja als 230.506 milions. La mitjana ha estat del 8,1% del PIB.
Per
Mas-Colell, la darrera xifra del drenatge és “altament insatisfactòria”. Les
equivalències són esfereïdores: el dèficit fiscal del 2010 equival al que gasta
cada any a la Generalitat en l'estat del benestar. “Amb una fracció no hauríem
de fer retallades”, hi va afegir el conseller. El titular d'Economia, no
obstant això, no va voler lligar la negociació de l'objectiu de dèficit
d'aquest any amb la presentació de la balança. Les dades, però, afegeixen més
pressió en l'estira-i-arronsa. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en
posava més per l'altra banda avisant que els territoris que més hauran de
retallar són els que van quedar més lluny de l'objectiu de l'any passat.
El cert
és que la balança fiscal ha estat tradicionalment una arma preuada per a la
negociació del model de finançament, que ara es replanteja. Mas-Colell va
insistir que la Generalitat no “liderarà” les converses per revisar el model. Va apuntar que
defensarà la “disminució” de l'espoli sense fixar un llindar satisfactori.
El perquè del mètode
L'executiu
ha quantificat la sagnia en el 8,5% del PIB segons el mètode del monetari. El considera més
rellevant que l'altra aproximació metodològica estàndard, la del del benefici, tot i que els aplica
tots dos seguint els criteris delimitats per un grup d'experts el 2005, per
encàrrec del govern tripartit, i a més en neutralitza les dades, tenint en
compte l'endeutament.
El
primer mètode mesura l'impacte econòmic de l'activitat de l'administració de
l'Estat en un territori, i el segon també té en compte el benestar que genera
als ciutadans d'un territori la despesa que es fa en un altre. És a dir, el
darrer mètode sospesaria els beneficis que reporta als catalans el Museu del
Prado a Madrid, per citar un exemple clàssic. Per aquesta raó, a la pràctica el
mètode del del benefici atorga un
dèficit fiscal més baix per a Catalunya, d'11.258 milions el 2010, el 5,8% del
PIB. I és esgrimit pels partits que resten importància a la magnitud de la
sagnia fiscal. Per justificar la seva predilecció metodològica, la Generalitat
també assegura que el monetari
radiografia millor l'impacte d'estímul de la despesa del govern espanyol a
Catalunya i és més significatiu en l'actual context de crisi i amb una elevada
taxa d'atur.
D'acord
amb aquest procediment de càlcul, fa tres anys els catalans van aportar el 19,4% dels
ingressos de l'administració de l'Estat i aquesta només hi va fer un
14,2% de la
despesa. Un percentatge que no arriba al pes de la població catalana
sobre el conjunt de l'espanyola (del 16%). Si se n'exclou la Seguretat Social,
Catalunya en surt encara més perjudicada: aporta el 19,7% dels ingressos i rep l'11,2% de la
despesa. L'administració estatal va rebre 61.872 milions dels catalans i se'n
va gastar 45.329
a Catalunya. Per persona, el dèficit fiscal va arribar als 2.260 euros. S'ha doblat en els
últims 24 anys.
Actualització per llei
La
Generalitat ha d'actualitzar la balança fiscal per mandat parlamentari. La
cambra catalana va aprovar l'any passat una llei impulsada per ERC que obliga
l'executiu a adjuntar-la en cada exercici als projectes de llei del pressupost.
El govern encara no ha tancat els comptes del 2013 en espera que Madrid fixi
l'objectiu de dèficit definitiu, però ja ha fet els deures amb l'estimació de
l'espoli fiscal.
El govern
espanyol, per contra, s'ha resistit a reconèixer la sagnia catalana. Tan sols
ha presentat les balances fiscals una vegada i estudiaven només el 2005.
Era l'estiu del 2008 i José Luis Rodríguez Zapatero negociava amb les
comunitats autònomes el finançament. L'Estat va admetre aleshores que el
dèficit fiscal català va superar aquell any els 14.800 milions (el 8,7% del PIB), segons el sistema
del monetari. Catalunya era el segon
territori que més recursos aportava en proporció a la seva riquesa, després de
les Illes Balears. Els seguien el País Valencià i Madrid.
El conseller Mas-Colell dogmatitza:
·
A pesar de tot hem sigut capaços de tirar endavant el país. Encara l'hi
hauríem tirat millor [...] amb les mans més lliures
·
La xifra del dèficit fiscal és altament insatisfactòria. Però hem viscut
amb aquestes xifres un temps considerable
·
Si disposéssim d'una fracció del dèficit fiscal que tenim no hauríem de
fer retallades
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada