dimecres, 22 de maig del 2013

22/05/13. 16.543M€. Balances fiscals. El secret més ben guardat


Benvolguts,

El 2008 el Gobierno de España va presentar, després de 30 anys d’haver perpetrat la transició, i després que el Congreso de los Diputados ho hagués convertit en llei el 1996, fruit de les reiterades demandes de CiU i d’ERC, va presentar doncs les Balances Fiscals espanyoles del 2005, separades per Comunitats Autònomes. La llei l’obligava a presentar-los cada any. No ho han tornat a fer. Des d’aleshores tots els economistes espanyols, tots els serveis financers dels bancs i Caixes d’estalvi, tots els partits, han fet els seus estudis i han extret any rere any les balances corresponents. Perquè el Gobierno (tant PSOE com PP) continua sense presentar-les. Si tinguessin vergonya s’entén que no les presentessin però justament com que són uns pocavergonyes, tramposos i mentiders tots els altres estaments han de fer els deures per ells! Jo ho vaig explicar el gener d’aquest any amb el nom d’El secret més ben guardat:


Quan el Col·lectiu Wilson havia deixat ben clar que només el mètode del fluix monetari és el correcte, el Mas-Colell, no sé per què torna a treure el fluix del benefici???


El CCN fa 5 anys que ho està predicant, l’Assemblea ho està predicant, Òmnium Cultural ho està predicant, el Col·lectiu Wilson ho està predicant, el conseller Mas-Colell va enunciar-ho públicament ara fa un any. I ara el conseller Mas-Colell ens ho torna a explicar:



 













El dèficit fiscal català (hi ha territoris que tenen superàvit!) és el que tots els diaris publiquen amb més o menys claredat:

16.543M€

Esperem que ara tothom ho entengui! Els successius Gobiernos españoles des de l’episodi del Café para todos ens han robat ja des del 1986 230.500M€ , tal com explicava en Cuní ahir a la televisió del Grup Godó, comentant la compareixença del conseller Mas-Colell. I afegia que aquesta quantitat era més del doble del que els ajuts europeus a Espanya havien aportat.

I si tothom ho entén, s’espera que votin independència així que puguin!!!

 
Espoli insaciable

·       El govern calcula que els catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions que no van tornar el 2010

·       El drenatge des del 1986 ja supera els 230.500 milions

22/05/13 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte email protegit

 

Continua la sagnia crònica. El 2010 els catalans van aportar a l'Estat 16.543 milions d'euros que no van tornar. És a dir, el 8,5% del PIB. El dèficit fiscal es va mantenir estable, seguint la tendència dels últims anys i lleugerament per sobre de la mitjana des del 1986. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar ahir l'actualització de la balança de Catalunya amb l'administració de l'Estat. El resultat del càlcul del 2010 és que l'espoli va ser pràcticament idèntic al del 2009, el primer any en què es va aplicar l'actual sistema de finançament. Amb aquests darrers 16.543 milions s'engreixa, així, el còmput històric de recursos aportats pels catalans a l'administració espanyola que després no van revertir en despesa a Catalunya. La suma del dèficit fiscal des del 1986 ascendeix ja als 230.506 milions. La mitjana ha estat del 8,1% del PIB.

Per Mas-Colell, la darrera xifra del drenatge és “altament insatisfactòria”. Les equivalències són esfereïdores: el dèficit fiscal del 2010 equival al que gasta cada any a la Generalitat en l'estat del benestar. “Amb una fracció no hauríem de fer retallades”, hi va afegir el conseller. El titular d'Economia, no obstant això, no va voler lligar la negociació de l'objectiu de dèficit d'aquest any amb la presentació de la balança. Les dades, però, afegeixen més pressió en l'estira-i-arronsa. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en posava més per l'altra banda avisant que els territoris que més hauran de retallar són els que van quedar més lluny de l'objectiu de l'any passat.

El cert és que la balança fiscal ha estat tradicionalment una arma preuada per a la negociació del model de finançament, que ara es replanteja. Mas-Colell va insistir que la Generalitat no “liderarà” les converses per revisar el model. Va apuntar que defensarà la “disminució” de l'espoli sense fixar un llindar satisfactori.

El perquè del mètode

L'executiu ha quantificat la sagnia en el 8,5% del PIB segons el mètode del  monetari. El considera més rellevant que l'altra aproximació metodològica estàndard, la del  del benefici, tot i que els aplica tots dos seguint els criteris delimitats per un grup d'experts el 2005, per encàrrec del govern tripartit, i a més en neutralitza les dades, tenint en compte l'endeutament.

El primer mètode mesura l'impacte econòmic de l'activitat de l'administració de l'Estat en un territori, i el segon també té en compte el benestar que genera als ciutadans d'un territori la despesa que es fa en un altre. És a dir, el darrer mètode sospesaria els beneficis que reporta als catalans el Museu del Prado a Madrid, per citar un exemple clàssic. Per aquesta raó, a la pràctica el mètode del  del benefici atorga un dèficit fiscal més baix per a Catalunya, d'11.258 milions el 2010, el 5,8% del PIB. I és esgrimit pels partits que resten importància a la magnitud de la sagnia fiscal. Per justificar la seva predilecció metodològica, la Generalitat també assegura que el  monetari radiografia millor l'impacte d'estímul de la despesa del govern espanyol a Catalunya i és més significatiu en l'actual context de crisi i amb una elevada taxa d'atur.

D'acord amb aquest procediment de càlcul, fa tres anys els catalans van aportar el 19,4% dels ingressos de l'administració de l'Estat i aquesta només hi va fer un 14,2% de la despesa. Un percentatge que no arriba al pes de la població catalana sobre el conjunt de l'espanyola (del 16%). Si se n'exclou la Seguretat Social, Catalunya en surt encara més perjudicada: aporta el 19,7% dels ingressos i rep l'11,2% de la despesa. L'administració estatal va rebre 61.872 milions dels catalans i se'n va gastar 45.329 a Catalunya. Per persona, el dèficit fiscal va arribar als 2.260 euros. S'ha doblat en els últims 24 anys.

Actualització per llei

La Generalitat ha d'actualitzar la balança fiscal per mandat parlamentari. La cambra catalana va aprovar l'any passat una llei impulsada per ERC que obliga l'executiu a adjuntar-la en cada exercici als projectes de llei del pressupost. El govern encara no ha tancat els comptes del 2013 en espera que Madrid fixi l'objectiu de dèficit definitiu, però ja ha fet els deures amb l'estimació de l'espoli fiscal.

El govern espanyol, per contra, s'ha resistit a reconèixer la sagnia catalana. Tan sols ha presentat les balances fiscals una vegada i estudiaven només el 2005. Era l'estiu del 2008 i José Luis Rodríguez Zapatero negociava amb les comunitats autònomes el finançament. L'Estat va admetre aleshores que el dèficit fiscal català va superar aquell any els 14.800 milions (el 8,7% del PIB), segons el sistema del  monetari. Catalunya era el segon territori que més recursos aportava en proporció a la seva riquesa, després de les Illes Balears. Els seguien el País Valencià i Madrid.
 
El conseller Mas-Colell dogmatitza:

·       A pesar de tot hem sigut capaços de tirar endavant el país. Encara l'hi hauríem tirat millor [...] amb les mans més lliures

·       La xifra del dèficit fiscal és altament insatisfactòria. Però hem viscut amb aquestes xifres un temps considerable

·       Si disposéssim d'una fracció del dèficit fiscal que tenim no hauríem de fer retallades
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada