Us passo l’article de Serrano i Etxearte a l’Avui
del 29 d’abril anomenat Procés
Constituent. Explica els darrers capítols de l’opereta, sarsuela, comèdia, sainet,
drama o tragèdia de l’Estat espanyol contra la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. Com que sembla
que el procés s’està precipitant malgrat que CiU l’està frenant tant com pot,
potser és bo recordar que la República
Catalana proclamada per Macià el 14 d’abril del 1931 i el desenllaç amb la
constitució de la Segona República
Espanyola i de la Generalitat de
Catalunya va ser fruit d’unes eleccions municipals a tota Espanya. El rei, vista
la situació, amb la corrupció consuetudinària que arrossegava, sabent que havia
estat 7 o 8 anys recolzant el dictador Primo de Rivera, i conscient que hi
havia dues menes de borbons: els que ja havien sigut guillotinats i els que
encara no havien sigut guillotinats, va salvar el cap fent “mutis por el
foro...”
Vegem l’article:
Procés constituent
· “Desafiament obert contra la
Constitució”
· El recurs de l'advocat de
l'Estat contra la Declaració de Sobirania assumeix que és un acte de “poder
constituent”
· El govern espanyol vol fer
avortar totes les vies cap a la consulta, també unes eleccions plebiscitàries
29/04/13
- Barcelona - A.Serrano / O.A.-Etxearte
Notícies
relacionades
- Kosova, el precedent : L'Estat espanyol avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i, mentrestant, Kosova camina com Sèrbia i Montenegro cap a una eventual adhesió a la Unió, deixant enrere un conflicte bèl·lic i una declaració unilateral d'independència que, segons la màxima instància judicial de l'ONU, no va violar el dret internacional ni cap resolució de les Nacions Unides.
Canals
relacionats
El PP ha sumat al recurs el Consell per a la Transició i
la comissió
De
considerar-la un gest inútil a veure-la com “un desafiament obert contra la Constitució”.
El recurs que l'advocat
de l'Estat ha presentat al Tribunal Constitucional contra la
Declaració de Sobirania carrega les tintes contra el text aprovat el
23 de gener passat al Parlament, en el primer ple de la legislatura. La
impugnació, formulada a instàncies de l'executiu espanyol després d'un dictamen
del Consell
d'Estat que veia que sobreeixia de la carta magna, no només hi
observa nombroses inconstitucionalitats, sinó que la situa dins d'un procés
constituent a Catalunya i alerta del perill que pugui “alterar unilateralment
l'equilibri de l'Estat espanyol global”.
El
recurs, aprovat el primer de març pel Consell de Ministres i registrat set dies
més tard al Constitucional, rectifica el rumb de les primeres valoracions del
govern estatal que la declaració catalana no anava més enllà d'un gest simbòlic.
Enrere han quedat les consideracions del president espanyol, Mariano Rajoy, en
què sentenciava que “no servirà per a res” i les del ministre d'Afers
Estrangers, José Manuel García-Margallo, que és un text “retòric”.
La resolució aprovada per la cambra catalana té “efectes polítics i jurídics”‘,
segons l'advocat
de l'Estat. Hi veu vulnerats els articles 1.2, 2, 9.1 i 168 de la
carta magna i dos més de l'Estatut (vegeu-ne les fitxes).
La clau de tot és la definició del
poble català com a “subjecte polític i jurídic sobirà” en la declaració
solemne. Aquest pronunciament, segons l'Estat, és “ni més ni menys que un acte
de poder constituent”. “Com a
sobirà que es disposa a exercir un poder constituent, el poble català està
desproveït de límits constitucionals”, alerta el recurs.
La tesi
de l'advocat estatal, esgrimida al llarg de 29 pàgines i diversos annexos, als
quals ha tingut accés aquest diari, és justament la contrària. La impugnació
posa sobre el paper els arguments formulats pels dirigents populars darrerament
i fa una triple
defensa constitucional: la sobirania resideix en el poble espanyol, la nació
(espanyola) és indivisible i, per tant, si una part se'n vol segregar ho hauria
de fer per la via de reformar la carta magna. I que, en tot cas, seria una
decisió que haurien de prendre tots els espanyols i no només els catalans.
“La sobirania del poble català –com a
«subjecte jurídic i polític»– suposa atribuir-li el dret de secessió, que podrà
exercitar si aquesta és la seva voluntat”, avisa l'advocat de l'Estat en un text ple d'advertiments
i que pretén tancar, ja d'entrada, totes les portes al fet que Catalunya es
pronunciï sobre el seu futur. També contra la possibilitat, prevista com a pla B pel govern
català, que es convoquin uns comicis plebiscitaris a Catalunya si és impossible
arribar a un acord amb el seu homòleg espanyol per celebrar la consulta.
“Les eleccions autonòmiques mai
[en negreta i subratllat] poden investir de naturalesa constituent l'assemblea
legislativa de la nacionalitat o regió que en resulti”.
El
recurs, que reclama que es declari inconstitucional i nul·la i se suspengui la
Declaració de Sobirania, és taxatiu. “Poques frases basten per resumir tota la nostra argumentació
constitucional. Només el poble espanyol és sobirà. Només el poble espanyol, i
no una de les seves fraccions, pot ser unitat ideal d'imputació del poder
constituent i, com a tal, fonament de la Constitució i l'ordenament”.
Per cinquena vegada
El del
23 de gener és el cinquè –i el del 13 de març, el sisè– pronunciament del
Parlament a favor del dret a decidir i el primer que impugna el govern
espanyol. Els de Rajoy en són plenament conscients i, en el recurs, sostenen
que el fet que
no s'hagi recorregut contra els textos anteriors en què es proclamava la
“pretesa sobirania” del poble català no n'impedeix ara la invalidació.
El govern espanyol pretén tallar de
soca-rel les aspiracions sobiranistes de Catalunya i fer avortar d'entrada tot
moviment o organisme que desprengui sobiranisme.
Per això, ha afegit el Consell
per a la Transició Nacional a la impugnació de la declaració en un intent que,
si s'invalida el text, també es deixi sense efecte tot allò que l'executiu
estatal entén que se'n deriva.L'executiu estatal vol cimentar qualsevol petita escletxa en el procés que es viu a Catalunya, que els de Rajoy controlen amb preocupació. Algunes veus afirmen que el comportament dels populars té molt a veure amb el desenvolupament dels últims processos sobiranistes viscuts a Europa i, en especial, amb el precedent de Kosova.
Recorden que el juliol del 2010 la Cort Internacional de l'Haia va emetre un pronunciament que, si bé era específic per a aquell cas, deixava clar que la declaració unilateral d'independència no havia vulnerat el dret internacional ni cap resolució de l'ONU.
La
mateixa setmana que assolia un acord històric amb Sèrbia per normalitzar les
seves relacions, de fet, Rajoy es negava a reconèixer Kosova:
“Espanya no el reconeixerà perquè no creu en les declaracions
unilaterals d'independència”,
alertava
el president espanyol en unes paraules que molts van interpretar, més enllà de
la literalitat, també com un avís a Catalunya.
El
Constitucional ja ha fet les primeres passes per estudiar el recurs del govern
espanyol. I ha reclamat al Parlament quina de les dues declaracions és la que
preval: la del 23 de gener o l'aprovada amb el PSC el 13 de març. La resposta
de la cambra catalana és que els dos textos són “complementaris”. En espera del
pronunciament del TC, algunes veus ja pronostiquen que l'alt tribunal no
invalidarà la Declaració de Sobirania, però en farà una interpretació
restrictiva que, a la pràctica, la deixi en un simple pronunciament polític.
Això provocaria, segons les mateixes fonts, que tot allò que “pengés” del text
sobiranista fos anul·lat. Per això, a més del consell assessor, el PP també hi
ha relacionat la iniciativa de CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP per crear una
comissió al Parlament sobre el dret a decidir. Tot són baules, creuen, de la
mateixa cadena.
LES
DATES
23.01.13
Es va
aprovar
la
Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya en sessió plenària.
08.03.13
El
govern espanyol
recorre
contra el text català davant del Tribunal Constitucional, tal com va aprovar el
Consell de Ministres.
Sobirania
Estableix
que “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació
espanyola (els franquistes en deien i en diuen: Una, Grande y Libre), pàtria comuna
i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a
l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat
mútua”. Admetre la sobirania de Catalunya, sosté l'Estat, seria reconèixer el
seu “dret de secessió”.
Revisió
de la carta magna
Art.
1.2
L'advocat
de l'Estat defensa que la Declaració de Sobirania “viola” aquest article de la
Constitució espanyola, en què es fixa que “la sobirania nacional resideix en el
poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat”. Considera que el text
del 23 de gener atorga uns poders al poble de Catalunya sols reservats al
conjunt de l'Estat.
Nació
espanyola
El
precepte afirma textualment que “els ciutadans i els poders públics estan
subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic”. I, en
contraposició, l'advocat de l'Estat sosté que “cap assemblea legislativa
autonòmica pot prendre una resolució per impulsar polítiques en absoluta
contradicció amb la Constitució”.
Sota
la Constitució
Art.
168
És
l'article que fixa el mecanisme per a la reforma de la Constitució. L'advocat
defensa que la Declaració de Sobirania i la possibilitat de fer una consulta
sobre la independència sols és assolible a través de la reforma de la
Constitució. I aquesta modificació, per tant, caldria que fos aprovada a les
Corts i en referèndum.
Estatut
Art.
1 i 2.4
La
Declaració de Sobirania també incompleix, segons el govern espanyol, els
articles 1 i 2.4 de l'Estatut de Catalunya. Es tracta dels dos preceptes que
deixen clar que Catalunya exerceix el seu autogovern “d'acord amb la
Constitució” i que els poders de la Generalitat, que emanen del poble de
Catalunya, s'exerceixen d'acord amb l'Estatut i la carta magna.
Voilà!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada