dimecres, 22 de maig del 2013

22/05/13. L'autoodi. Atac al nom País Valencià i al nom Països Catalans

Benvolguts,

Avui farem un festival de País Valencià. Hi ha teca pel nen i per la nena...

El lemes dels nostres enemics (que tenen la força) és Divide et impera! Divideix països, divideix llengües, divideix territoris, divideix comunitats...

Recordeu que durant el franquisme el País Valencia s’anomenava El levante español, la Región Levantina, etc (ni es parlava de València). Amb un himne del mestre Serrano, i amb la primera ambigua estrofa de la lletra:

Para ofrendar nuevas glorias a España

nuestra Región, supo luchar.

¡Ya en el taller y en el campo resuenan

cantos de amor, himnos de paz!

¡Paso a la Región

que avanza en marcha triunfal!
 

Us incloc 3 apunts del meu Bloc, antecedents de l’espectacle donat la setmana passada pel Parlament del País Valencià (dimoni fuig!) i 5 articles actuals sobre aquest tema. En els diversos articles es fa palès l’autoodi de molts valencians i de moltes institucions en la transició aplicada al País Valencià. Ens cal tenir present aquest nefast capteniment institucional, per oposar-nos-hi, ara que encarem el procés de transició a la independència, no fos cas que les cinquenes columnes a Catalunya (PP, PSOE, TS, TC, TSJCC, etc) anessin camí de reeixir en el seu treball de destrucció! 









 

I l’article de l’ARA explicant l’espectacle de circ:

INICIATIVA A LES CORTS

El PP proscriu de la legalitat el 'País Valencià'

El grup de Fabra no tramitarà cap iniciativa a les Corts que citi la terminologia moderna o la llengua catalana

SALVADOR ALMENAR

València | Actualitzada el 16/05/2013 00:00


El ple celebrat ahir a les Corts Valencianes va ser, per moments, una reminiscència de la Batalla de València. Aquells convulsos anys de la Transició en què els valencians es van enfrontar per quines havien de ser les senyes d'identitat que els definissin com a poble, es va reviure per culpa d'una proposició no de llei presentada pel Partit Popular, amb majoria absoluta a la cambra, que va tornar a posar sobre la taula el debat identitari. Ahir, com fa tres dècades, uns símbols es van imposar en detriment d'uns altres. El terme País Valencià , el nom modern del territori que històricament ha defensat el progressisme i el valencianisme, va tornar a ser arraconat i foragitat.

El PP portava una proposició no de llei per "defensar" els símbols d'identitat valencianes, però en realitat el debat només va servir per vetar que els grups de l'oposició presentin iniciatives parlamentàries amb el nom de País Valencià , quan es refereixin al territori, o de català , quan facin referència a la llengua. Amb els seus únics vots a favor, els populars van aprovar una fórmula parlamentària que els servirà per no tramitar les iniciatives que, en la seva opinió, "no respectin l'Estatut". És a dir, que no utilitzin la denominació oficial Comunitat Valenciana o no es refereixin al valencià com la llengua pròpia del país.

La iniciativa del grup popular es va plantejar com una resposta a una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona del 29 de juny del 2012 que mostrava el seu rebuig a la sentència de Tribunal Suprem que qüestionava el model d'immersió lingüística i en la qual s'explicitava que el català era "la llengua pròpia de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de l'estat d'Andorra i de l'Alguer". A més, la declaració, aprovada amb el vot de tots els grups a excepció del PP, assenyalava que "Barcelona ha de continuar exercint com a capital de Catalunya i dels Països Catalans, i com a tal defensarà l'ús de la llengua pròpia i comuna".

Barcelona com a pretext

Segons va explicar a l'hemicicle el diputat del PP Rafael Maluenda, encarregat de defensar la proposició, l'objectiu d'aquesta iniciativa no era cap altre que "protestar per la falta de respecte de l'Ajuntament de Barcelona a l'Estatut valencià" i no "reafirmar els nostres senyals d'identitat". No obstant això, els deu minuts que va durar la seva intervenció es van convertir en un discurs anticatalanista i secessionista propi de la dreta blavera valenciana.

"No tolerarem que s'utilitzi un nom que no és propi ni oficial, ni que s'inclogui la nostra llengua en una suposada unitat lingüística o se'ns inclogui en un fantasmagòric país, un projecte inconstitucional que no existeix i el poble no vol", va dir Maluenda. El diputat va prosseguir la proclama assegurant: "Ningú integrarà la Comunitat en una utopia de projecte imperialista, amb un nom que no vull recordar".

Excitat, Maluenda va recordar a tots els organismes i governs locals i autonòmics als quals es remetrà la proposició aprovada que les "úniques senyes d'identitat amb valor normatiu" són les que recull l'Estatut. "Som la Comunitat Valenciana, la nostra llengua i cultura és el valencià, i també el castellà perquè som a Espanya, i la nostra bandera és la Reial Senyera, amb quatre barres grogues sobre fons vermell coronades per banda blava", va sentenciar el viceportaveu popular abrigallat pels aplaudiments dels seus companys. Maluenda va evidenciar que el preàmbul de l'Estatut no té valor: per ell la referència explícita al País Valencià que hi ha és "un bufit, un gra de sorra".

El discurs anticatalanista de Maluenda va arribar al zenit quan va comparar els Països Catalans amb l'Alemanya nazi. Va dir que el País Valencià és una denominació que l'oposició fa servir "per englobar els valencians en el projecte inconstitucional dels Països Catalans" i va assenyalar que el pensament del "tripartit" -en referència al PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida- és: "Si som país i parlem català com ells diuen [els catalans], podrem formar-ne part [de Catalunya]". Una estratègia que Maluenda va comparar amb les raons d'Adolf Hitler per envair Àustria: "Com deia Hitler: «Si a Àustria parlen alemany...»", va sentenciar el número dos del PP.

Una cortina de fum

L'oposició va assegurar que el PP branda el debat identitari per la falta d'idees i propostes contra la crisi. El diputat d'Esquerra Unida del País Valencià Lluís Torró va acusar-los d'"ensenyar la bandera perquè la gent no vegi els problemes reals", mentre que Rafael Rubio, del PSPV, va comparar Maluenda amb el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad. "Ha vingut a dictar una fàtua i a amenaçar d'excomunicar-nos si diem País Valencià ", li va etzibar.

Compromís va presentar una esmena, rebutjada pel PP, perquè la proposició no de llei permetés dir, a més de Comunitat Valenciana , País Valencià i Regne de València , el nom que la dreta blavera i anticatalana ha utilitzat per contraposar-lo a denominacions més actuals. El nacionalista Josep Maria Pañella va assegurar que la proposició plantejada pel PP és una mostra més que els populars "han perdut el nord" i són "incapaços de donar solució a les persones".

Encara que el PP hagi intentat vetar el terme País Valencià i hagi obligat a emprar en les seves iniciatives Comunitat Valenciana , Compromís i EUPV van assegurar al diari ARA que seguiran fent la seva feina parlamentària com fins ara, i si la mesa de les Corts rebutja iniciatives prendran "mesures legals". Una solució podria ser recórrer l'acord al Tribunal Constitucional, però la resolució trigaria anys a arribar.

Amb tot, pot ser que no s'arribi a aquest extrem perquè, segons van explicar altres fonts parlamentàries, una proposició no de llei com l'aprovada té valor jurídic limitat i no implica modificar el reglament. Per tant, els partits no estarien obligats a evitar País Valencià .

La iniciativa, sorgida del sector regionalista del grup del PP, no va comptar amb el suport explícit ni visible del govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, no va ser a l'hemicicle durant el debat de la proposta i tampoc cap dels seus consellers. Tan sols va ser-hi el vicepresident, José Císcar, a qui es va veure distret en el seu escó i sense prestar gaire atenció a Maluenda, líder del sector secessionista i blavero del grup parlamentari.

 

I ara un altre artícle sobre l’autoodi:

Història (del nom) d'un país

La dreta valenciana odia el terme 'País Valencià' tant o més que 'llengua catalana'

JOAN GARÍ

Escriptor | Actualitzada el 16/05/2013 00:00

 

Manifestants independentistes al centre de València el passat 27 d'abril en commemoració de la batalla d'Almansa. DANIEL GARCÍA-SALA

La Transició va ser especialment turbulenta entre els valencians. En aquells anys de plom, que es van cloure simbòlicament amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (1982), una agra polèmica civil va enverinar l'ambient a propòsit de la denominació del país i de la llengua, així com també dels colors presents a la senyera.

És sabut que l'anomenada Batalla de València, on es van dirimir aquestes qüestions, va acabar amb el triomf de les tesis defensades pels sectors més conservadors i anticatalanistes. Si l'esquerra i els nacionalistes defensaven les denominacions País Valencià i llengua catalana i la senyera quadribarrada, la dreta (UCD i AP) s'inclinava per Regne de València , llengua valenciana i la senyera amb franja blava pròpia de la ciutat de València.

Al final, la negociació va infantar un pacte que consistia a deixar valencià com a nom de l'idioma (i així figura en l'article 6 de l'Estatut) i repartir salomònicament els altres elements en disputa: la senyera seria la tricolor (amb blau), però el territori s'anomenaria País Valencià. Aquest acord, però, va ser desbaratat quan va arribar al Congrés, a Madrid, on UCD era la força majoritària. Els centristes -instigadors a València de l'anomenat blaverisme (anticatalanisme espanyolista), que era ja un fenomen de masses- es van negar a transigir amb el terme País Valencià . La solució la va donar in extremis Emilio Attard, un capitost de la UCD local que es va inventar el corònim Comunitat Valenciana . Anys després Attard confessaria, en una entrevista de premsa, que això de Comunitat Valenciana era, pròpiament, "una imbecil·litat" (sic).

Al final, l'Estatut va sancionar les noves denominacions. Al preàmbul, això sí, el legislador no es va estar de quedar bé amb tothom: "Aquest Estatut constitueix -s'hi pot llegir- la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del reial decret llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució espanyola, és en el seu marc on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l'autonomia valenciana [...]".

La dreta valenciana, però, sempre ha odiat el terme País Valencià -tant o més que llengua catalana - i no ha estat mai disposada a prendre en consideració ni el preàmbul estatutari ni encara menys les 46 sentències que, d'ençà del pronunciament del Tribunal Constitucional l'any 1997, reconeixen la legalitat de la denominació de català en l'àmbit valencià.

En realitat, el terme País Valencià està massa estès entre organitzacions polítiques, sindicals i associatives de tot tipus, a més de formar part de la toponímia urbana de desenes de pobles i ciutats. L'actual iniciativa del PP a les Corts Valencianes sembla formar part, novament, d'una campanya d'estigmatització simbòlica del corònim, com a espantall útil per a insuflar ànims en els sectors més anticatalanistes de l'electorat conservador.

 

Atac al nom País Valencià i al nom Països Catalans

L’article de Vicent Sanchis:


Per què tanta urgència?

16/05/13 - Vicent Sanchis

El PP va aprovar ahir en solitari a les Corts Valencianes una proposició no de llei “d'especial urgència” perquè les institucions públiques “no tramitin iniciatives que no respectin la denominació oficial, que és Comunitat Valenciana”. La proposta és absurda perquè, portada al límit, vol dir excloure de la cambra el Partit Socialista del País Valencià-PSOE i Esquerra Unida del País Valencià. Totes dues forces que presenten propostes i esmenes amb el seu nom com a frontispici. El diputat popular Rafael Maluenda va defensar la fàtua amb la declaració habitual: “Som la Comunitat Valenciana, el nostre himne és el del mestre Serrano, la nostra llengua és el valencià i la nostra bandera és la formada per quatre franges roges sobre fons groc, coronada sobre franja blava.” Enhorabona. I tot això per a què? Per entelar la devastació d'un país perpetrada en nom d'un sucursalisme idiota? Som on érem. El punt que no s'acaba d'entendre és el perquè de tanta “urgència”. Què passa? Que aquest mes tampoc pagaran a les farmàcies?

 

I l’article de Tere Rodríguez:


L'oposició no renuncia al nom de País Valencià

Qüestionen la validesa normativa de la proposta del PP valencià, que veta el terme en les iniciatives de les Corts

16/05/13 02:00 - valència - Tere Rodríguez email protegit



Web de NNGG del PP valència amb la campanya “Les coses pel seu nom”.

L'aprovació de la proposició no de llei, a proposta del PP valencià, que prohibeix tota iniciativa parlamentària que no respecte la denominació estatutària “Comunitat Valenciana” no tindrà a priori cap repercussió pràctica en el funcionament de les Corts. Així ho asseguren els diputats de l'oposició que ahir es en van fer càrrec d'argumentar el rebuig a una proposta que va convertir el corònim País Valencià en tendència a les xarxes socials.

“La fórmula utilitzada pels populars ja ens indica que és una declaració d'intencions, no té rang normatiu, no afecta el reglament de les Corts i, per tant, la seua validesa legal és més que qüestionable”, assevera Josep M. Pañella, del grup Compromís, coalició que va tractar d'introduir una esmena perquè s'accepte indistintament l'ús de les tres denominacions que consten a l'Estatut: Regne de València, País Valencià i Comunitat Valenciana. Pañella recorda que han sigut nombroses les ocasions en què la mesa de les Corts ha rebutjat iniciatives que incloïen el terme País Valencià i que la justícia s'ha pronunciat en cinc ocasions contra el corró que el PP imposa gràcies a la seua majoria absoluta. La qüestió no s'ha plantejat encara al si del grup, però Pañella assenyala que continuaran actuant en aquesta qüestió tal com ho han fet fins ara.

En el mateix sentit s'expressa el diputat socialista Rafael Rubio, que qualifica la proposta de “ridícula”. “Prohibiran que utilitzem la capçalera dels nostres documents com a Partit Socialista del País Valencià?”, indica. El parlamentari també qüestiona la legalitat de la proposició en considerar que atempta contra algunes lleis i que, si es negara a admetre iniciatives per la qüestió de la denominació, “podria incórrer en un delicte de prevaricació”. Des d'EUPV també van manifestar la voluntat de continuar presentant iniciatives amb un terme que recull el preàmbul de l'Estatut. “No renunciarem a utilitzar el terme”, rebla Lluís Torró.

LA FRASE

Som la Comunitat Valenciana, el nostre idioma és el valencià i la nostra bandera és la reial senyera tricolor

Rafael Maluenda

Diputat del PP valencià

NNGG vol que es desterre el corònim del nomenclàtor

NNGG del PPCV s'ha afegit a la proposta no de llei del grup parlamentari que prohibeix el terme País Valencià en les iniciatives de la cambra i ha llançat la campanya Les coses pel seu nom perquè es retire el corònim que encara mantenen als seus nomenclàtors nombroses poblacions del territori valencià. Segons expliquen, es tracta d'un “reconeixement explícit de la paranoia dels Països Catalans”. Pel president de NNGG, Juan Carlos Caballero, “no té sentit que, 30 anys després de l'aprovació de l'Estatut, continue havent als nostres municipis carrers i places que responguen a altres denominacions que no són les que recull l'Estatut o que són històriques”.

Caballero també va instar les universitats públiques valencianes, institucions que sovint utilitzen la denominació prohibida, a deixar d'utilitzar el terme. “No poden romandre com a illes que se salten l'Estatut i la realitat del poble valencià dient-li País Valencià amb l'excusa de l'autonomia universitària. Una cosa és l'autonomia universitària i una altra ben diferent és la manipulació i tergiversació de la realitat”.

 


El PP aprova a les Corts el veto a l'ús de País Valencià

Instarà totes les institucions perquè utilitzen sols la denominació Comunitat Valenciana

Compara el concepte de Països Catalans amb l'argument de Hitler sobre Àustria i l'alemany

“Som la Comunitat Valenciana, la nostra llengua és el valencià i la nostra bandera és la reial senyera”, ha dit el diputat Rafael Maluenda criticant les “ingerències” de Catalunya

15/05/13 13:40 - València - Tere Rodríguez email protegit


Notícies relacionades


Documents relacionats


El PP ha utilitzat la seua majoria a les Corts valencianes per a aprovar una proposició no de llei d'especial urgència que prohibeix la presentació d'iniciatives parlamentàries que no incloguen la denominació estatutària de Comunitat Valenciana o que aquesta siga substituïda per altres com ara País Valencià. La proposta també veta la denominació català per a la llengua i insta a l'ús de “valencià”.

La iniciativa ha sigut defesa pel diputat Rafael Maluenda qui ha argumentat que amb aquesta normativa s'evitarà que altres institucions com “l'Ajuntament de Catalunya (sic) puga atacar les nostres senyes d'identitat”, ha dit en relació amb una declaració institucional aprovada el 29 de juny de 2012 pel consistori de Barcelona en defensa de la unitat de la llengua. El diputat popular ha insistit que el debat identitari està ben tancat i que així ho recull l'Estatut. “Som la Comunitat Valenciana, el nostre himne és el del mestre Serrano, la nostra llengua és el valencià i la nostra bandera és la formada per quatre franges roges sobre fons groc, coronades sobre la franja blava”, ha dit negant qualsevol validesa a l'aparició del corònim País Valencià en el preàmbul de l'Estatut.

Nazisme

El veterà diputat popular ha acusat els grups de l'oposició, que habitualment utilitzen el terme País Valencià en les seues intervencions, d'intentar englobar els valencians en un projecte “fantasmagòric de país que ni existeix ni el volem”, ha dit en referència als Països Catalans. En un discurs carregat de referències a un possible tripartit a la Generalitat Valenciana després de les eleccions de 2015, Maluenda, fins i tot s'ha atrevit a comparar el concepte Països Catalans amb el nazisme. “Clar si som països doncs podem formar part d'ells; i si, a més, parlem català com diuen, doncs com deia Hitler: si a Àustria parlen alemany, doncs vegem, això és el que vostés defenen”, ha subratllat.

Cortina de fum

El parlamentari popular ha tingut resposta per part de tots els grups de l'oposició, que han acusat la formació popular d'utilitzar, una vegada més, el fantasma del catalanisme per a desviar l'atenció dels verdaders problemes dels valencians. “Podria dir-me quanta gent menjarà amb aquesta proposta?”, li ha preguntat el diputat de Josep M. Pañella, encarregat de defendre l'esmena del seu grup, Compromís, a la proposta popular. La coalició pretenia la lliure denominació del territori acceptant indistintament la utilització de les tres que consten a l'Estatut: Regne de València; País Valencià i Comunitat Valenciana.

Pañella ha fet un repàs històric de l'utilització del terme País Valencià, ja documentat en 1699 en l'obra Vida de fra Agustín Antonio Pascual, escrita per Agustín Bella i ha insistit que malgrat els intents censors del PP “en el segle XXI es continuarà utilitzant el terme, s'aprove el que s'aprove hui perquè no es pot prohibir el que la gent vol i reclama. El País Valencià ha d'existir, existeix i existirà”.

De la seua banda el diputat d'EUPV, Lluís Torró, ha convidat el PP ha rectificar la seua actitud contrària a tots els dictàmens acadèmics i jurídics. “Tenen tot el dret del món a defendre qualsevol posició acientífica, però és molt perillós governar recolzant-s'hi. Deixen de perseguir perills imaginaris”, ha advertit Torró.

El diputat socialista Rafael Rubio ha sigut l'últim a intervindre, per a fer un relat paorós, però encertat, de la greu situació del País Valencià. “Amb aquesta proposta i amb totes les campanyes que es llancen des de Génova tracten d'evitar que es parle de coses realment importants (...) Facen el que vulguen nosaltres continuarem sent el Partit Socialista del País Valencià”, ha reblat Rubio, que ha intervingut en castellà.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada