El
dissabte vàrem ser al Camp Nou. Us passo una notícia del Vilaweb sobre el Concert per la Llibertat seguit d’un
article de Jaume Barberà sobre el mateix tema.
El discurs íntegre de 'Titot' al Camp Nou:
'Vull per demà la
meva terra lliure!'
Vegeu el vídeo d'un dels moments culminants
del Concert per la Llibertat
Encara no s'havia celebrat mig Concert per la
Llibertat, quan Francesc Ribera 'Titot' va agafar el micròfon per a cantar
'Vull per demà' de Brams. Abans, però, va fer un discurs, molt aplaudit, que va
culminar amb la interpretació de la cançó. Fou un dels moments més celebrats
pels noranta mil espectadors del Camp Nou.
Heus ací el discurs íntegre de Titot:
'Jo era mot jovenet i vaig venir al concert que va fer Lluís Llach aquí al Camp Nou. Aquell dia vaig conèixer un noi del País Valencià que em va dir: 'No ens exclogueu del vostre somni. No podem permetre que Espanya i França decideixin quins són els límits de les terres catalanes.'
Fa un mes, parlant a Mallorca amb un amic, em deia: 'Si podeu fer un estat, feu-lo, però feu-lo ample i llarg i deixeu les portes oberts. La llibertat no serà completa si no és lliure la nació completa.'
Una nació està per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de corruptes que saquegen el treball del poble. I la nostra nació, la de Ramon Llull, la d'Ausiàs March, va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. Aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem d'aquesta nació una terra lliure!'.
'Jo era mot jovenet i vaig venir al concert que va fer Lluís Llach aquí al Camp Nou. Aquell dia vaig conèixer un noi del País Valencià que em va dir: 'No ens exclogueu del vostre somni. No podem permetre que Espanya i França decideixin quins són els límits de les terres catalanes.'
Fa un mes, parlant a Mallorca amb un amic, em deia: 'Si podeu fer un estat, feu-lo, però feu-lo ample i llarg i deixeu les portes oberts. La llibertat no serà completa si no és lliure la nació completa.'
Una nació està per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de corruptes que saquegen el treball del poble. I la nostra nació, la de Ramon Llull, la d'Ausiàs March, va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. Aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem d'aquesta nació una terra lliure!'.
I ara l’article de Jaume Barberà sobre aquest tema:
"Som aquí, tossudament alçats"
"Som aquí, tossudament alçats"
Encara emocionat per les hores de llibertat viscudes ahir al Camp Nou, m'han tornar al cap les paraules pronunciades per Francesc Ribera, també conegut amb el sobrenom de "Titot", abans de cantar "Vull per Demà (La meva Terra lliure)".
I això és així perquè ahir vam tornar a viure al Camp i a casa una altra de les jornades que jo anomeno sumatòries.
Ahir, vam tornar a demostrar que el nostre viatge continua i el que encara és més important: que volem que continuï.
Ahir, aquest exèrcit armat amb la paraula i la força de la raó va a tornar a demostrar al món que vol exercir la democràcia, que vol decidir el seu futur.
Quan sentia una versió de "Blowing in the wind", no vaig poder resistir la temptació de fer aquest tuit:
"Tot sentint "Escolta-ho en el vent", penso que s'ha de ser volgudament cec per no adonar-se que ja no ens aturarà res ni ningú!"
Uns minuts després d'haver-lo publicat, vaig poder parlar una estona amb Muriel Casals i amb Carme Forcadell. També ho vaig fer amb els secretaris generals dels sindicats majoritaris UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego. I amb Josep Rull, secretari d'Organització de CDC.
I em va venir una altra cita a la memòria, aquesta, de Wiston Churchill: "Quan no hi ha massa enemics dintre, els enemics de fora no tenen res a fer".
La unitat, la unió, ens farà invencibles. Missatge ben clar de la frase del que va ser primer ministre del govern del Regne Unit en temps molt difícils.
És la unitat que vaig veure quan Rull, Álvarez i Gallego parlaven observades per la mirada de dues dones valentes i tossudes, dues autèntiques referents de la societat civil: Muriel Casals i Carme Forcadell. Una unitat en la discrepància, però unitat en un comú denominador.
Era la primera vegada que parlava amb la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Amb pocs minuts, en vaig tenir prou per veure que tenia al davant una dona profundament convençuda del que fa, íntegra i decidida, com les altres dones que em trobo en tots els actes que he participat de l'ANC.
Encara n'hi ha que no se n'adonen i busquen i busquen per entendre per què encara continua ben viva i creixent la flama de l'11-S de l'any passat.
Encara n'hi ha que no entenen per què el president Mas continua mantenint el seu compromís de fer la consulta.
Encara n'hi ha que no entenen com només amb un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa, l'exèrcit de la cultura, avui, alçats, tornem a cridar, més fort que mai: independència.
Doncs és molt fàcil. Només han "d'escoltar-ho en el vent", en la societat civil.
I per això, ahir, quan vaig marxar del Camp, vaig fer-ho amb aquest altre tuit:
"The bròquil, amics meus, is over. Tossudament alçats!"
https://www.youtube.com/watch?v=Iq33oglc6Bs
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada