17/07/13. Quan el PSOE defensava el dret a l'autodeterminació de Catalunya

Benvolguts,

Ja sabeu que no és la meva vocació parlar del PSOE. Ja s’ho faran! Ara bé avui he trobat en el Nació Digital de fa uns mesos aquesta interessant notícia. El punt que trobo més important és el que diu:

El PSOE de 1974, a Suresnes establia com a requisit indispensable per considerar que la democràcia havia retornat a Espanya "el reconeixement del dret d'autodeterminació de tots els pobles ibèrics"

Com que això no és exactament el que defensen avui el Pere Navarro, el Lucena, la Chacón i d’altres, se’ls hauria de demanar coherència. El PSOE està dient el contrari del que deia el 1974 i en aquest cas quan mentia, llavors o ara? Jo crec que mentia al 1974! Però el PSC no té per què seguir-los com un gosset...

27/01/2013

Quan el PSOE defensava el dret a l'autodeterminació de Catalunya
En el debat sobre la declaració sobiranista celebrat al Parlament dimecres passat, el PSC es va afegir al front del "No" posant en dubte la capacitat sobirana del poble català. Com deia Maurici Lucena, el sofert portaveu socialista ensenyat a Madrid, la sobirania s'escau en el poble espanyol i la resta és "cabrejar Espanya": "Convé no cabrejar a l'altra persona amb la que has de seure a negociar". Amb aquesta expressió, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha recomanat aquesta tarda des dels faristols del Parlament, a CiU, ERC i ICV-EUiA no incloure el concepte “subjecte polític i jurídic de Catalunya” tal i com recullen les Declaracions de Sobirania registrades aquest dilluns al Parlament per aquestes formacions per encetar la negociació amb Espanya. El vot contrari dels homes de Pere Navarro, menys els cinc insubmisos, va ser aplaudit amb fruïció pel partit germà, el PSOE, defensor a ultrança de l'unionisme. Però no sempre el PSOE i el PSC no només han estat tan agressius amb el dret a decidir, sinó que n'han estat ferms defensors, i sobretot per a les "nacionalitats ibèriques".

De fet, el PSOE en la seva refundació per encarar la transició, va incorporar en la seva estratègia la defensa aferrissada del dret a l'autodeterminació. Així ho demostra la ponència política aprovada en el transcendental congrés que va celebrar a Suresnes, l'octubre de 1974. Un conclave que va reorientar ideològicament el partit per transformar-lo en el aparell eficaç i operatiu de govern que va acreditar ser a partir de 1982.
Uma imatge del transcendental congrés de Surenes del PSOE. Foto: Arxiu ND

El segon punt de la ponència política d'aquell congrés tan important es titulava "Sobre les nacionalitats ibèriques". Un apartat que encetava la seva explicació de manera concloent:

 "La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d'autodeterminació de les mateixes, que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que vol mantenir amb la resta dels pobles que integren l'estat espanyol" .

Així mateix, en l'apartat de resolucions polítiques, el PSOE de 1974 establia com a requisit indispensable per considerar que la democràcia havia retornat a Espanya "el reconeixement del dret d'autodeterminació de tots els pobles ibèrics" . Així, sense embuts, ho declarava el partit cridat a governar Espanya durant setze anys seguits. La història té aquestes coses: uns evolucionen i altres tornen més enrere del 1974.

 

Joan A. Forès

Reflexions