Ahir varem dir que tornaríem a parlar més d’un
cop del Model Espanya del Tharrats i
de l’España va bién de l’Aznar. Ai
no, del Model Espanya del Tharrats! O el
seu equivalent de la Mar CASPA ña, ai no, Marca España,
del Garcia-Cagallo. Ai no, del Garcia Margallo!
El moment és interessant ja que els diaris
catalans esmenten repetidament en articles d’opinió i comentaris i cartes al
director el sentiment que reflecteix l’acudit gràfic del Tharrats:
Avui comentem un parell dels articles apareguts recentment: Espanya, sense constants vitals, de Manuel Castaño a l’Avui i Espanya és un tip de riure de Xevi Xirgo també a l’Avui. Llegiu-los tots sencers als enllaços corresponents.
N’hi ha uns quants més que si podem els comentarem més endavant:
Fer córrer l'escombra de
Núria Esponellà.O és política, o és espanyola de Lluís Muntada Mala peça al teler de Francesc Sanuy
18 de juliol del 1936/ 18 de juliol del 2013 de Miquel Sellarès
Por escènica de Germà Capdevila
Capitalisme?. Quin capitalisme? de Vicent Sanchis
I ara uns tasts:
Manuel Castaño a l’Avui, presenta les seves concepcions:
· Cánovas va afirmar mig de broma que són espanyols
els qui no poden ser una altra cosa...
· La mera perspectiva de reformar alguna institució
és vista com una traïció a la pàtria pels qui s'hi oposen i com una merescuda
revenja pels qui la promouen
· Ara s'està parlant molt del col·lapse del règim, i
amb raó, donat el desprestigi dels representants, la seva reiterada negació
dels problemes existents
o
i la seva
previsible incapacitat de gestionar els canvis que convenen
· No es veuen enlloc polítics nous amb perspectives
d'imposar-se ni polítics vells amb la intel·ligència suficient per orientar cap
reforma
· Deixar les coses com estan perquè fa mandra i por
encarar els problemes, i sobretot haver-se de posar d'acord amb altres, és la
pitjor solució,
o
i a la llarga pot ser realment el
desencadenant d'una tragèdia...
· En un tros de món on les guerres civils i les
bandositats criminals són una constant dels segles, es compren que qui més qui
menys estigui amb l'ai al cor...
· Tothom hauria de saber que és l'encastellament en
posicions indefensables, l'espera agònica d'un capgirament de truita, l'afany
per anihilar l'adversari que condemnen un país al desastre i a l'endarreriment...
·
Aquest estiu la idea del final de règim entretindrà les
últimes tertúlies, i aquest estiu, com tants altres, quan tothom està atuït,
amb vacances o sense, s'apujaran algunes coses, perquè la burocràcia pugui
continuar vivint per sobre de les nostres possibilitats, però mentre anem
rumiant quant més podrem aguantar, s'afermarà encara més l'evidència que estem
en mans d'uns aprofitats (recordeu les elits d’extracció) que pensen molt a
curt terme i que no gosaran afrontar cap dels desafiaments presents...
Amb un Comentari molt
interessant d’un lector, que lliga amb el que dèiem ahir que la República Catalana
no ha de tenir els defectes de la Comunidad Autónoma del noreste!:
·
Aquest estiu ens ha
de servir per pensar en el proper futur que ens espera, on tindrem la
necessitat de canviar moltes coses, i la obligació de crear-ne de noves, haurem
de repensar Catalunya, aprendre dels erros comesos per no repetir-los en un
futur proper, haurem de pensar com fer una Constitució catalana, canviar lleis
com la electoral, la de partits,i la de transparència que han provocat les
corrupcions que estem patint, abans, estarem obligats a lluitar per poder fer
un referèndum, implicar a molta gent, sumar voluntats serà l'únic camí per fer-nos
forts, un cop aconseguit, haurem de repensar una Catalunya, on hi càpiguen tots
els que l'estimem, la riquesa de Catalunya és la seva pluralitat, aprofitem-la!
Xevi Xirgo a l’Avui, presenta els seus raonaments:
· El
fiscal general de Catalunya va considerar un bon dia que una consulta
sobiranista podria ser legítima i que hi hauria camins per poder-la celebrar.
La seva destitució va ser fulminant, només per haver opinat, en termes tècnics,
sobre la possibilitat que es fes la consulta
o
En canvi, ara se sap que el flamant president
del TC (aquest tribunal tan amic amb Catalunya) ha estat militant del PP fins
fa quatre dies i que va ocultar la seva filiació en l'examen del Senat i
resulta que això sí que ho hem de trobar la cosa més normal del món
· Que
això d'Espanya és un tip de riure, a hores d'ara ja ho sabem tots, aquí i a tot
Europa
o
Aquesta mateixa setmana The Times i The
Guardian s'han dedicat a recordar-li a Rajoy la crisi immobiliària, l'atur, el
cas Bárcenas, els aeroports de Ciudad Real i Castelló o el tram d'AVE sense
passatgers entre Toledo i Conca
· Que a
l'Estat hi tenim un president que s'amaga rere la majoria absoluta i una
pantalla de plasma, això ja ho sabíem
o
Però, què fa l'oposició? Preparar-se per ser
alternativa? Doncs no.
· Rajoy,
no es preocupi, caurà tot sol. I al
pas que anem, molt més aviat del que tots ens pensem
Inspirat en aquesta darrera frase hi deixarem
anar un acudit, políticament incorrecte, de quan jo era jove: Sabeu com es fa
per capar un leprós? Se li diu que s’enfili en una cadira i que salti...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada