Fa un parell de dies varem estar parlant de
vaixells, en aquell cas submarins, científics o de guerra. També varem estar
parlant de projectes fets amb diners públics, de
todos los españoles, que n’hi ha a cabassos, o amb diners particulars,
que van més escassos. I també varem estar parlant de
submarins fets amb el cap i de submarins fets amb el cul...
Varem parlar que el submarí científic Ictineu
3 que l’empresa Ictineu Submarins està a punt d’avarar, del tipus de projectes fets amb el cap,
ha llançat una línia de micromecenatge Verkami a la que es pot accedir si es
vol col·laborar a través de:
Després de llegir i rellegir el problema de
l’Isaac Peral, primer submarí de la serie l’S-80 de Navantia que pel que sembla forma part dels projectes fets amb el cul,
m’he recordat del vaixell Vasa que hi ha en el Museu Vasa
d’Estocolm. Hi ha una certa analogia entre el Vasa i l’Isaac Peral. Les mides
són del mateix ordre de magnitud. Tots dos són els primers d’una sèrie de 4. Tots
dos són vaixells de guerra. Cap dels dos no va gairebé ni navegar.
Característiques i problemes:
|
|
Vasa
|
Isaac Peral
|
|
Any de construcció
|
1626
|
2013
|
|
Funció
|
Galió de guerra
|
Submarí de guerra
|
|
Pes en tones
|
1200
|
2430
|
|
Volum en m3
|
700
|
?
|
|
Eslora en metres
|
69
|
71
|
|
Nombre de vaixells de la sèrie
|
4
|
4
|
|
Construcció
|
En aquella època no existien plànols i es
va construir el vaixell Vasa a ull
|
??????????
|
|
Problemes
|
Enfonsat en sortir del port per problema de
centre de gravetat respecte a centre de flotació
|
Pesa entre 75 i 100 tones més del compte,
encara que no se sap segur, perquè no s’ha pesat mai...
|
Qui vagi a Estocolm està obligat a anar al
Museu Vasa per veure el navili reial Vasa.
Vasa
(vaixell)
De
Viquipèdia|
Vasa
|
|
 Navili Reial Vasa |
|
|
Historial
|
 |
|
Tipus:
|
|
|
Posada en grada:
|
gener de 1626
|
|
1627
|
|
|
Baixa:
|
1627
|
|
Dades tècniques:
|
|
|
1.200 t
|
|
|
69 m
|
|
|
4,8 m
|
|
|
64 canons entre:
48 canons de 24 lb 8 canons de 3 lliures 2 canons de 1 lliura 6 obusos |
|
|
Propulsió:
|
1275 m² de velam
|
|
Tripulació:
|
145 homes
|
|
Tropes:
|
300 soldats
|
El Vasa
(conegut també com a Wasa, Wasan o Wasen) va ser un vaixell de guerra
suec construït per ordres del rei Gustau
II Adolf de Suècia, de la casa Vasa, entre 1626 i 1628. El Vasa va
naufragar en el seu viatge inaugural, el diumenge 10 d’agost de 1628, al port
d’Estocolm.
El vaixell va ser rescatat el 24 d’abril de 1961 i es troba exposat al museu
homònim a Estocolm.
Context
Històric
A inicis
dels anys 1620, la protestant Suècia es troba en guerra amb la catòlica Polònia
dins el conflicte de la Guerra dels Trenta Anys. El rei de Suècia
des de 1611 és
Gustau II Adolf que està transformant el país en una potència mundial gràcies a
la dominació del Bàltic; però té problemes en les males condicions en que es
troben les naus reials.
L’any 1625 el rei mana
construir quatre
naus, dues de grans (135 peus d’eslora) i dues de menors (108 peus).
Després de començar a construir els vaixells, el rei decideix transformar un
dels vaixells grans en el vaixell del seus somnis navals, aquest rebrà el nom
de Vasa, en homenatge a la dinastia reial. Com si el Bribón per analogia es digués Borbon!
Construcció
L’any
1625 es talen mil roures per construir el Vasa. Els fusters treballen a temps a
Sörmland amb plantilles per als diferents detalls i escollint els arbres. El
arbres es van tallant i són traslladats a Skeppsgarden (avui Blasieholmen).
La nau
comença a construir-se al gener de 1626 per un equip de fusters, escultors,
pintors, vidriers, mestres velers i ferrers dirigits pel constructor naval
holandes Henrik Hybertsson a la drassana d’Estocolm.
En
aquella època no existien plànols y es va construir el vaixell a ull, perquè no
n'existien de tant grans, i com si fos un vaixell amb dos ponts (un pont de
canons); però aquest tenia tres ponts (dos de canons) i 64 canons de bronze.
El
vaixell, acabat l’any 1628, era massa alt respecte a la seua amplada i amb el centre de
gravetat excessivament alt; cosa que provocarà el seu enfonsament
(vegi’s Nota Tècnica).
Característiques
tècniques
El
galiot format per tres pals i deu veles; tres ponts amb 64 canons de bronze, 48
de 24 lliures, i 80 tones de pes.
Mesura
69 metres de proa a popa i 52 metres de la punta del pal major a la quilla, 30
dels quals pal i només 22 de panxa.
Un model
que mostra la secció transversal del casc del Vasa, que il·lustra la quilla profunda
i dues cobertes d'armes.
Pesa més
de 1200 tones amb un volum de 700 m3 i una superfície velera de 1275 m2. A més,
estava i està decorat amb més de 700 escultures policromades per representar el
domini suec sobre el Bàltic.
La
dotació total era de 150 tripulants i 300 soldats.
Naufragi
i causes del enfonsament
El 10
d’agost de 1628, amb el rei lluitant a Polònia, es
fa a la mar el Vasa a la badia d’Estocolm. Es dispara la salutació amb trets de
canó quan es desplaça per davant del port d’Estocolm, on es troben una gran quantitat
d’espectadors, entre ells un gran nombre d’ambaixadors estrangers i alts
oficials.
Un
minuts després i amb un sua vent, el vaixell s’escora; però la tripulació
aconsegueix adreçar-lo. Als pocs instants, el Vasa comença una altra vegada a
escorar-se, però aquesta vegada l’aigua entra per les troneres del pont baix i
s’enfonsa davant la mirada del sorprès públic. Dels 150 tripulant, entre 30 i
50 moren ofegats.
La
causa principal del naufragi es troba en el punt de flotació massa baix i això s’hi suma el gran
nombre de canons i el defectes de construcció. A l’haver més superfície al
exterior del aigua que a dintre, fa que el vaixell s’escori fàcilment i si a
més hi ha un excés de càrrega que es desplaça en el moment en que s’escora i
les troneres del pont baix obertes (com al vaixell L’Oca de l’Estany de
Banyoles) i a la vora del mar, fa que el vaixell s’enfonsi ràpidament.
La manera ben feta i la manera mal feta de
fer projectes de vaixells que surin
Com a curiositat us explicaré algun detall de
com calcula els seus vaixells, i submarins, el meu fill Pere Forès.
Si no coneixeu gaire el mon dels vaixells
potser no us n’heu adonat que els vaixells acostumen a portar una línia
gruixuda pintada al casc que coincideix amb la part que l’aigua mulla, o sigui que
separa la part que va per sota de l’aigua de la que va per sobre en les
condicions normals de navegació. Tinc entès que aquesta línia es marca quan el
vaixell és a l’aigua i es pinta posteriorment quan el vaixell està en sec, fora
de l’aigua. Però aquesta no és la manera canònica de fer aquesta operació.
Expliquem-nos. La manera correcta, és la que utilitza el meu fill. Quan s’ha
començat a dissenyar el vaixell s’han fet els planols i s’han establert
clarament on es vol ubicar el centre de gravetat i on el centre de
flotació. Abans de començar a construir es procedeix a fabricar una taula o
full de càlcul on s’hi col·loquen el pes de cada peça treta dels fulls de
característiques de cada fabricant o si cal pesant tots els materials que no
tenen fulls de característiques i la ubicació de cada peça (amunt, avall, a
dreta, a esquerra, a la proa o a la popa), tot en tres dimensions. D’aquesta
manera queda fixat en cada moment on és el centre de gravetat i on el centre de
flotació.
Si comparem aquest senzill procediment amb
l’utilitzat pels dos vaixells que estem explicant veurem que en el Vasa (1626)
no hi havia plànols i no es va tenir en compte que el centre de gravetat ha
d’estar sempre per sota del centre de flotació. I veurem també que en
l’Isaac Peral (2013), no es deu saber on és el centre de gravetat ni el de
flotació ja que no se’n sap el pes, punt aquest inconcebible en empreses
fabricants de vaixells, que deuen estar farcides de funcionaris-arquitectes
navals, de funcionaris-enginyers navals, de funcionaris que controlen els
altres funcionaris, etc...
Vista la situació del projecte Isaac Peral
hem de felicitar a qui hagi estimat que el submarí pesa massa, encara que no sàpiga quan massa, ja que en cas contrari el ficarien a
l’aigua, al Manzanares per exemple, on hi hauria una gran quantitat d’espectadors, entre ells un
gran nombre d’ambaixadors estrangers i alts oficials i davant de
tothom s’enfonsaria i no tornaria a sortir mai més. I seria més perjudicial per
a la Marca Espanya, que la independència de Catalunya. Més endavant, es
recuperaria de les profundes aigües del Manzanares i es podria ubicar en el
Museu Naval Borbó, també a Madrid, talment com el Vasa a Estocolm.
Per acabar he d’explicar que quan el meu fill
avara un nou vaixell, com que sap què pesa i on té els centres de gravetat i de
flotació, el fica a l’aigua amb la línia de flotació pintada...
Nota técnica: El centre de gravetat (que és el sumatori de pesos x coordenades de cada peça dividit pel
pes total) ha d'estar per sota del centre de flotació (que és el sumatori de
volums x coordenades de cada peça
dividit pel volum total de vaixell submergit, o sigui seguint el Principi d’Arquímedes,
el volum d’aigua que desplaça). Com que es parla de X, Y i Z, la descompensació
pot trobar-se en qualsevol dels eixos, i això vol dir que pot bolcar de costat,
de proa o de popa. Si el centre de gravetat està per sobre del centre de
flotació el sistema és inestable i qualsevol acció externa com el vent o
interna com el canvi de posició d’un objecte o persona produeix la catàstrofe.
Com en el cas del Vasa.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada