dilluns, 29 de juliol del 2013

29/07/13. Quan un Príncep intenta suprimir els drets i furs [dels seus súbdits] tot insistint que li siguin servils, ja no és cap Príncep, sinó un tirà i els seus súbdits l'han de considerar com a tal...


Benvolguts,

En Matthew Tree ens dóna avui una lliçó d’història explicant-nos com els Paisos Baixos des del 1556 fins el 1648 varen ser una colònia espanyola, com Catalunya, i com va deixar de ser-ho perquè els holandesos d'aleshores van iniciar un procés sobiranista considerat del tot il·legal per Madrid.

Tags:

·       Quan un Príncep intenta suprimir els drets i furs [dels seus súbdits] tot insistint que li siguin servils, ja no és cap Príncep, sinó un tirà i els seus súbdits l'han de considerar com a tal...

o   Els assessors del Rei Espanyol, que cobegen les riqueses dels Països Baixos, l'han aconsellat de sotmetre'ls mitjançant l'absolutisme...

o   Per tant, veient que no hi ha cap possibilitat de reconciliació, i a manca d'un altre remei, ens veiem obligats a renunciar la nostra fidelitat al Rei d'Espanya i maldar tan bé com podem per assegurar els nostres drets i la nostra llibertat.

 
Països Baixos Lliures.

28/07/13 - Matthew Tree
Facebook Twitter Google + LinkedIn


L'Acta holandesa d'Abjuració de la corona espanyola Foto: ARXIU.


Matthew Tree

Països.

Holanda, i això ho diuen gairebé tots els catalans que conec que l'han visitat, és un país acollidor (malgrat l'existència d'un cert klootzak mal educadíssim que regeix la parada d'arengades que hi ha davant del Rijksmuseum a Amsterdam). Sobretot, a Holanda es respira, en general, un ambient de calma i estabilitat i –per dir-ho així– de permanència. (Fins al punt que hi ha holandesos que se'n queixen, de tanta tranquil·litat). En tot cas, costa molt, avui en dia, recordar que durant gairebé un segle (de 1556 fins a 1648) Holanda sencera era una província espanyola més. I que va deixar de ser-ho perquè els holandesos d'aleshores van iniciar un procés sobiranista considerat del tot il·legal per Madrid.

Baixos.

El procés va començar amb un Acte d'Abjuració (1581) que més endavant seria un referent per als redactors de la Declaració d'Independència dels EUA (1776) i que fins i tot podria ser d'interès per als autors futurs de la segurament inevitable Declaració Unilateral d'Independència d'aquí, ateses algunes de les frases clau del text neerlandès. Per exemple: “Quan un Príncep intenta suprimir els drets i furs [dels seus súbdits] tot insistint que li siguin servils, ja no és cap Príncep, sinó un tirà i els seus súbdits l'han de considerar com a tal... Els assessors del Rei Espanyol, que cobegen les riqueses dels Països Baixos, l'han aconsellat de sotmetre'ls mitjançant l'absolutisme... Per tant, veient que no hi ha cap possibilitat de reconciliació, i a manca d'un altre remei, ens veiem obligats a renunciar la nostra fidelitat al Rei d'Espanya i maldar tan bé com podem per assegurar els nostres drets i la nostra llibertat.

Lliures.

Qualificats, sens dubte, com a fanàtics per la Chacón holandesa de torn, tot seguit la majoria de neerlandesos es van veure immersos en una guerra amb la corona espanyola, que van acabar guanyant el 1648 (els catalans, que també lluitaven contra els espanyols en aquella època, hi van enviar dos observadors militars, per aprendre'n). Afortunadament, els temps han canviat i, avui dia, en comptes de lluitar per treure'ns Madrid de sobre, aviat podrem votar per separar-nos-en. I si així aconseguíssim (ni que fos a mitjà termini) la pau i prosperitat –i, sobretot, la permanència– de què els holandesos gaudeixen actualment, vaja, crec que valdria la pena.
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada