Tornem a comentar un nou article de la catedràtica
d’Hisenda Pública de la UB Marta Espasa. El darrer article comentat fou el del
gener d’enguany:
L’article del gener tracta de l’inadmissible
repartiment del dèficit amb dades provisionals. El d’avui també, però ampliat a
dades definitives
del 2011. I el títol és d’irremeiable pessimisme: La injusta història de cada any...
Tags:
·
I, com sempre, es torna a posar de manifest la penalització que pateix Catalunya,
en no complir-se el principi d'ordinalitat...
·
En concret, les comunitats autònomes tenen cedit el 50% de l'IRPF i de
l'IVA i el 58% dels impostos especials (tabac, alcohols i hidrocarburs)
o Doncs bé, cada comunitat es
queda el 25%
dels ingressos que obté en el seu territori per aquests impostos. El 75% restant
finança el fons de garantia dels serveis públics fonamentals...
·
El resultat de l'aplicació dels fons redistributius fa que Catalunya
pateixi un excés de redistribució cap a la resta de comunitats...
·
Catalunya presenta l'any 2011 un índex de 119,1 respecte a la mitjana de
comunitats de règim comú -que és de 100-.
o És a dir, Catalunya se situa 19 punts per sobre
de la mitjana, la qual cosa fa que sigui la tercera comunitat en
termes d'ingressos per habitant, fruit dels impostos que se suporten a Catalunya...
o Però com que només es pot
quedar directament un 25% d'aquests recursos, i el 75% restant -juntament amb
l'aportació de l'Estat- es reparteix entre totes les comunitats, al final, els
recursos totals per habitant que corresponen a Catalunya la situen en desena posició amb
un índex de recursos per habitant de 99,4 en relació a la mitjana de
100. Això significa que una vegada ha fet el procés de redistribució via els
quatre fons, li han passat al davant 9 comunitats.
·
De fet, i segons la darrera enquesta del CIS, el 83% dels catalans creuen que la
política del govern central està sent desfavorable per a Catalunya. I pel que
sembla, no hi ha gaires expectatives de canvi. Ja s'ho trobaran!
I ara l’article:
La injusta història de cada any
MARTA ESPASA
15/07/2013
Com cada
any per aquestes dates, el ministeri d'Hisenda fa públics els resultats definitius de la
liquidació del sistema de finançament de les comunitats autònomes.
Aquests resultats corresponen a l'any 2011 i, per tant, ja tenim 3 exercicis tancats amb
dades definitives. I, com sempre, es torna a posar de manifest la penalització
que pateix Catalunya, en no complir-se el principi d'ordinalitat.
El model
actual de finançament funciona de la manera següent. El conjunt de les
comunitats de règim comú tenen assignats els ingressos procedents dels impostos
que l'Estat els ha cedit de manera total o parcial. Els impostos cedits
totalment són aquells en què les comunitats es queden el 100% de la recaptació.
Dins d'aquests es troben l'impost sobre el patrimoni, l'impost sobre
successions i donacions, l'impost sobre transmissions patrimonials i actes
jurídics documentats, l'impost sobre l'electricitat, l'impost sobre
matriculació, l'impost sobre vendes minoristes d'hidrocarburs i la taxa estatal
sobre el joc. Tota
aquesta amalgama d'impostos genera una recaptació relativament reduïda.
Els impostos cedits parcialment tenen més capacitat recaptatòria perquè són
impostos grans. En concret, les comunitats autònomes tenen cedit el 50% de l'IRPF i de
l'IVA i el 58% dels impostos especials (tabac, alcohols i hidrocarburs).
Doncs bé, cada comunitat es queda el 25% dels ingressos que obté en el seu territori
per aquests impostos. El 75% restant finança el fons de garantia dels serveis
públics fonamentals. Aquest és un primer fons redistributiu, ja que es reparteix
entre totes les comunitats amb l'objectiu de garantir que qualsevol comunitat tingui el mateix nivell
d'ingressos per habitant pel que fa a la prestació dels serveis sanitaris,
educatius i socials.
Però a
més d'aquest fons, n'operen tres més. El més important és el fons de suficiència,
que té per objectiu garantir que cap comunitat hi surti perdent respecte del
model de finançament anterior. Aquest fons no té cap justificació econòmica, només la té
política. És un fons que es va introduir per garantir que totes les
comunitats subscrivissin l'acord de finançament. Des d'un punt de
vista econòmic, però, aquest fons de suficiència perverteix el sistema, perquè si
en l'anterior sistema hi havia situacions totalment arbitràries, aquest fons no
només no les soluciona sinó que les perpetua. Però a més d'aquest
fons es van incloure dos fons més: el de cooperació, dirigit a les comunitats més
pobres, i el de competitivitat, pensat per les que tenen un tracte desfavorable
del sistema de finançament.
El
resultat de l'aplicació d'aquests quatre fons redistributius fa que Catalunya
pateixi un excés
de redistribució cap a la resta de comunitats. Així, en un inici i
en termes de recursos impositius per habitant, Catalunya presenta l'any 2011 un
índex de 119,1
respecte a la mitjana de comunitats de règim comú -que és de 100-. És a dir,
Catalunya se situa 19 punts per sobre de la mitjana, la qual cosa fa que sigui la tercera
comunitat en termes d'ingressos per habitant, fruit dels impostos que se
suporten a Catalunya. Però com que només es pot quedar directament
un 25%
d'aquests recursos, i el 75% restant -juntament amb l'aportació de l'Estat-
es reparteix entre totes les comunitats, al final, els recursos totals per habitant que
corresponen a Catalunya la situen en desena posició amb un índex de recursos
per habitant de 99,4 en relació a la mitjana de 100. Això significa
que una vegada ha fet el procés de redistribució via els quatre fons, li han passat al
davant 9 comunitats.
Aquest incompliment reiterat del
principi d'ordinalitat explica, en gran part, el dèficit fiscal que pateix
Catalunya amb l'Estat, que també és una dada estructural i inamovible. Perquè no només el propi
sistema de finançament no dóna un resultat just i acceptable, sinó que a més, l'Estat
no transfereix a la Generalitat els recursos del fons de competitivitat ni els
que es deriven de la disposició addicional tercera de l'Estatut. I
per molt que digui el senyor Montoro que gràcies al govern central es poden
pagar els serveis públics a Catalunya, la realitat és tossuda i els catalans som
prou llestos per saber que les polítiques del govern central ens penalitzen.
De fet, i segons la darrera enquesta del CIS, el 83% dels catalans creuen que la política del
govern central està sent desfavorable per a Catalunya. I pel que sembla, no hi
ha gaires expectatives de canvi. Ja s'ho trobaran!
I no hi fem res?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada