Al Vilaweb hi ha un article biòpic de Francesc-Marc
Álvaro de títol:
“Pujol i els seus fills, la mala consciència”
El mateix Francesc-Marc Álvaro explica: Ofereixo el capítol 4 del meu llibre Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme
i els sucessors (Edicions 62, 2003) en el qual explico detalladament les claus de la
complexa relació de Jordi Pujol amb els seus fills, i com això ha ha
afectat la seva carrera política i la seva circumstància privada. Hi parlo
especialment del seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i del seu únic
fill dedicat a la política, Oriol Pujol Ferrusola, que ha plegat
recentment com a secretari general de CDC, arran del cas de les ITV.
Estimulat per la frase que dóna
títol a l’article he recordat dues obres
que usen aquesta frase en el títol. Són La mare coratge i els seus fills i Laocont i els seus
fills. No és com el llibre La
mare coratge i els seus fills, de Bertold
Brecht, sinó que més aviat he trobat similituds en el grup Laocont i els seus fills que m’han dut cap a la conclusió que pot representar l’agonia
de Jordi Pujol i els seus
fills, en el tràngol que deuen estar passant.
fills, en el tràngol que deuen estar passant.
A la Viquipèdia, en el grup Laocont i els seus
fills, grup escultòric d’Agesandre, Polidor
i Atenodor de Rodes, hi he trobat la següent explicació:
L'expressió de
culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa
agonia, són esfereïdors.[15] Dins del grup, piramidal, les dues serps monstruoses que es cargolen
per matar, d'acord
amb el càstig imposat pels déus, formen part de la composició visual del grup, i amb les seves
línies corbes aconsegueix la unió entre tots els personatges, fet que ajuda a
mostrar la dinàmica que es desprèn del grup.
Les frases clau:
·
expressions de culpabilitat,
·
unió entre tots els personatges,
·
dramatisme,
·
contorsions en dolorosa agonia,
·
càstig imposat pels déus,
·
mala consciència,
em semblen molt escaients i adaptades al cas. I porten
als traumes
psicològics que es desprenen de l’estudi de l’esmentat cas Pujol.
Perdoneu la disquisició, però ja sabeu que jo
funciono per estímuls!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada