divendres, 1 d’agost del 2014

01/08/14. Laocont i els seus fills

Benvolguts,

Al Vilaweb hi ha un article biòpic de Francesc-Marc Álvaro de títol:

“Pujol i els seus fills, la mala consciència”

El mateix Francesc-Marc Álvaro explica: Ofereixo el capítol 4 del meu llibre Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els sucessors (Edicions 62, 2003) en el qual explico detalladament les claus de la complexa relació de Jordi Pujol amb els seus fills, i com això ha ha afectat la seva carrera política i la seva circumstància privada. Hi parlo especialment del seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i del seu únic fill dedicat a la política, Oriol Pujol Ferrusola, que ha plegat recentment com a secretari general de CDC, arran del cas de les ITV.

Estimulat per la frase que dóna títol a l’article he recordat dues obres que usen aquesta frase en el títol. Són La mare coratge i els seus fills i Laocont i els seus fills. No és com el llibre La mare coratge i els seus fills, de Bertold Brecht, sinó que més aviat he trobat similituds en el grup Laocont i els seus fills que m’han dut cap a la conclusió que pot representar l’agonia de Jordi Pujol i els seus
fills, en el tràngol que deuen estar passant.

A la Viquipèdia, en el grup  Laocont i els seus fills, grup escultòric d’Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes, hi he trobat la següent explicació:  L'expressió de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia, són esfereïdors.[15] Dins del grup, piramidal, les dues serps monstruoses que es cargolen per matar, d'acord amb el càstig imposat pels déus, formen part de la composició visual del grup, i amb les seves línies corbes aconsegueix la unió entre tots els personatges, fet que ajuda a mostrar la dinàmica que es desprèn del grup.

Les frases clau:

·       expressions de culpabilitat,

·       unió entre tots els personatges,

·       dramatisme,

·       contorsions en dolorosa agonia,

·        càstig imposat pels déus,

·       mala consciència,

em semblen molt escaients i adaptades al cas. I porten als traumes psicològics que es desprenen de l’estudi de l’esmentat cas Pujol.

Perdoneu la disquisició, però ja sabeu que jo funciono per estímuls!
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada