Benvolguts,
Fins en Jordi Barbeta diu mitges veritats
(potser per això l’han condemnat a mitges galeres, ai no! L’han exiliat als
EUA!)
La idea de l’article no és dolenta. No allò
que s’havia dit algun cop de catalanitzar Espanya. No allò que ha dit alguna
vegada Esperanza Aguirre seguint la idea unamuniana de catalanitzar Espanya. No
allò que diu el Wert d’Espanyolitzar els nens catalans. No! El que proposa en Barbeta és, a través de preguntar-se
com és que gairebé totes les grans empreses de l’IBEX tenen les seus a Madrid i per tant paguen els seus
impostos a Madrid, i continuant el raonament per aclarir que gairebé totes
aquestes empreses són les antigues de l’INI, privatitzades, i els presidents
són compañeros
de pupitre dels Aznars i similars, són les que viuen del BOE, veure
si es pot Desmadrilenyitzar Espanya, i per això s’ha de referir a aquest esperit emprenedor i resilient de la
societat catalana…
Hi ha una cita important
en l’article, provinent del llibre de César
Molinas ( Qué hacer con España, Ed. Destino). La frase és:
El
“capitalisme castís”, practicat a Madrid “condiciona el poder polític, aconsegueix lleis a mida i
socialitza pèrdues a través dels pressupostos generals de l’Estat”.
Quin panorama, oi?
22 sep. 2013
La Vanguardia (Català)
Jordi Barbeta
Hi ha poques empreses de l’Ibex 35 que no depenen
del BOE i són les que no han sorgit de Madrid sinó de la perifèria
L’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre ha
reiterat la idea unamuniana de catalanitzar Espanya, de la mateixa manera –va
dir– que el lideratge del Barça ha catapultat la selecció espanyola de futbol
fins a convertir-la en campiona del món. Bé, no s’ha de treure mèrit a Vicente
del Bosque, però va ser una evidència que el combinat espanyol va adoptar el
sistema de joc que havia caracteritzat el Barça de Guardiola. És a dir, la clau
de l’èxit d’Espanya era el know-how de l’equip català.
No és gaire clar en què consistiria catalanitzar
Espanya. Ningú a Catalunya no pretén que es parli el català a Valladolid, ni
que Sergio Ramos es vesteixi de blaugrana, però
aplicant
la teoria del Barça amb la selecció, catalanitzar Espanya consistiria a aplicar
el know-how català al funcionament de l’Estat i de l’economia.
Així que caldria començar pel pactisme, que ha
marcat al llarg dels segles la filosofia política catalana i, sobretot, la primacia de la societat civil
sobre l’Estat. Una concepció politicosocial que ja es desprenia
de les fórmules
de jurament dels nobles davant el rei fins al segle XVIII:
“Nós que
valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem
més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres
llibertats i lleis, però si no, no”.
Després, la revolució industrial va propiciar una
estructura econòmica caracteritzada per una xarxa de petites i mitjanes
empreses i una economia dinàmica i oberta a l’exportació.
Es pot pensar que quan la lideressa madrilenya
proposa de catalanitzar Espanya s’ha de referir a aquest esperit emprenedor i
resilient de la societat catalana. Tanmateix, observarem que la gestió política
d’Aguirre no es va caracteritzar precisament per fomentar el laissez faire:
Endesa, Iberia, Cajamadrid, Bankia.... (També és veritat que l’economia catalana sempre haurà
d’agrair-li els seus bons oficis per impedir que La Caixa absorbís Cajamadrid).
Sense cap dubte Aguirre ha estat un agent brillant
d’allò que César
Molinas ( Qué hacer con España, Ed. Destino) ha denominat el “capitalisme
castís” que, segons el seu parer,
“condiciona
el poder polític, aconsegueix lleis a mida i socialitza pèrdues a través dels
pressupostos generals de l’Estat”.
Dues de cada tres empreses
de l’Ibex 35 tenen la seu a Madrid, i totes menys dues o tres depenen
del BOE o del mercat regulat. És allà on s’exerceix de debò el dret a decidir,
apropiat indegudament, i òbviament ningú no està disposat a transferir-lo. Les grans empreses
que no viuen de l’Estat, Inditex, Grífols, Mercadona, Mango... sorgeixen de la
perifèria, mai de Madrid. Així que potser la millor manera de catalanitzar
Espanya seria desmadrilenyitzar-la.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada