El relat de Joan J.
Queralt, Catedràtic de Dret Penal de la UB, Investigador principal del grup
Estratègies Preventives i Reactives
contra la Corrupció i un dels tres tenors del programa d’en Cuní de 8 al dia,
parteix de la carta de l’expresident Pujol del 25
de juliol, que demostra que no se la creu, i explica un extens ventall de possibles
trapelleries del clan Pujol.
Diu que la carta va estar motivada, com han
explicat altres comentaristes i tècnics com el José Antonio Zarzalejos, el
Francesc Marc Àlvaro, en Jordi Graupera o l’Albert Sáez, per fets coincidents:
·
reportatges periodístics, actuacions tributàries,
diligències penals, examants enfadades ( o molt
probablement untades)
I les examants untades em recorden l’Eugenio: Lo saben aquel de l’ajuntament que tiene
una placa en la puerta principal que pone: Hay Untamiento?
Les trapelleries del clan diu que poden ser:
·
malversació de cabals públics,
·
prevaricació,
·
falsedats diverses,
·
suborn,
·
frau a l'Administració,
·
frau fiscal i blanqueig de diners,
·
tràfic d'influències
L’argumentació dels passos adoptats pel clan des del moment de
la revelació, diu el catedràtic que és de primer de carrera, com han fet el
Bárcenas i altres:
El que s'intenta amb aquestes fintes legals
no és tant obstaculitzar la instrucció a Espanya dels eventuals delictes
fiscals en què hagin pogut incórrer tots o alguns membres de la família Pujol-Ferrusola
com col·locar-se
com a víctimes d'injustes persecucions polítiques aquí i embolcallar-se -marca
de la casa- en la bandera (unes gotes de mala llet del catedràtic):
per tal
d’usar el delicte fiscal com a tapadora per evitar la
investigació de l'origen dels capitals no declarats; és a dir, d'on procedeixen...
I acaba amb una mica de conyeta:
Podria fer saltar pels aires definitivament
el sistema partitocràtic vigent i suposar l'agost per als fabricants de trituradores
de documents.
I ara l’article:
Joan J.
Queralt.
Catedràtic de Dret Penal de la UB.
Investigador principal del grup Estratègies
Preventives i Reactives contra la Corrupció.
El delicte fiscal
com a tapadora
Escàndol
en la política catalana
@joanqueralt
Les fintes judicials de Pujol pretenen que
no se sàpiga l'origen dels seus fons no declarats
Més articles de l'autor
Dissabte, 23 d'agost del 2014
Francina Cortés
Apenes han transcorregut quatre setmanes des
de la sorprenent carta del president Pujol en què reconeixia que en 34 anys
no havia tingut temps perquè la seva dona i fills s'haguessin posat al dia amb
Hisenda a causa d'una herència rebuda del seu pare. Herència, per una altra
part, de la qual la seva germana i cunyat -aquest, estretament lligat a ell-
mai havien tingut notícia.
A aquesta peculiar confessió s'hi afegia la
petició de ser perdonat més que demanar perdó.
De la cascada quotidiana de notícies es pot
concloure sense por d'apartar-se de la veritat que aquesta carta va estar
motivada per fets coincidents: reportatges periodístics, actuacions tributàries, diligències
penals, examants enfadades. Aquests elements van forçar alguns
membres de la família Pujol-Ferrusola a regularitzar els seus dèbits amb
Hisenda; altres
sembla que ja ho havien fet. D'altres no en tenim notícia,
especialment dels dos fills (amb les seves esposes) imputats en diversos i no connectats processos
penals: Jordi Pujol jr. (a l'Audiència Nacional per frau fiscal i blanqueig de diners)
i l'exdiputat Oriol Pujol (a Barcelona per suborn i tràfic d'influències).
A això s'hi afegeix la posterior admissió a
Barcelona d'una indocumentada querella contra el matrimoni Pujol-Ferrusola,
tramitada com a denúncia
i sense haver-se imputat encara ningú, per malversació, prevaricació, falsedats diverses, suborn,
frau a l'Administració i altres. Aquest nou jutjat, igual que ho va
fer el jutjat competent de l'Audiència Nacional, ha demanat a Andorra, via el
conveni europeu d'assistenta judicial en matèria penal, informació rellevant de
caràcter patrimonial sobre els dipòsits bancaris que membres de la família Pujol
tinguin o hagin tingut en aquest Principat.
D'aquesta manera, membres de la susdita família van presentar
dimecres a les batllies d'Andorra una querella contra persona desconeguda per
revelació de secret bancari. Sembla que un empleat
deslleial va filtrar a tercers, però no a cap agent oficial espanyol, dades
bancàries de membres de la família. Es pretén afirmar, cosa que és molt afirmar, que les dades
il·legalment divulgades són il·lícites per integrar una causa penal. Ho serien,
d'acord amb la jurisprudència majoritària, si hagués estat una autoritat
espanyola la que hagués realitzat la filtració o l'hagués ordenat il·legalment.
No sembla el cas.
En segon terme, tal com va fer Luis Bárcenas
a Suïssa, s'intenta paralitzar la tramitació de les comissions rogatòries
al·legant tot el que es pot imaginar. No obstant, l'auxili judicial internacional no és un procés
en si: es limita a constatar la formalitat del requeriment rebut: autoritat
emissora, relació succinta de fets, delictes possibles, la seva vigència,
identitat del subjecte sobre el qual es recull informació. Verificat
això, es procedeix a complimentar el requeriment. Si no és així, el judici de
fons es tramitaria al jutjat receptor, fet que és absurd. Estem davant una maniobra, legítima, però de poc
recorregut.
L'essència d'aquestes oposicions per part dels
subjectes sobre els quals versa la petició interestatal d'auxili judicial és col·locar-se com
a víctimes d'injustes persecucions polítiques aquí i embolcallar-se -marca de
la casa- en la bandera.
El que s'intenta amb aquestes fintes no és
tant obstaculitzar la instrucció a Espanya dels eventuals delictes fiscals en
què hagin pogut incórrer tots o alguns membres de la família Pujol-Ferrusola
com evitar la
investigació de l'origen dels capitals no declarats; és a dir, d'on
procedeixen. Si no provinguessin d'activitats estrictament entre
particulars sinó de relacions amb administracions públiques, s'obriria un
colossal meló. Si
arribessin a establir-se, si existissin, relacions entre membres de la família Pujol-Ferrusola, governés a Catalunya
o a Espanya qui governés, que haguessin alterat, per exemple, contractacions,
adjudicacions o concessions públiques, per a si i/o com a intermediaris,
deixant en no res la netedat dels procediments legalment establerts, entrarien
en joc altres delictes i no només el delicte fiscal, que passaria a un segon
pla.
Entre els possibles delictes a ser cridats a
escena figura el de malversació de cabals públics. Aquest delicte té
una característica: prescriu als 20 anys. Per això, iniciats el juliol del
2014, els processos es remuntarien fins al juliol del 1994. Dins d'aquesta
finestra temporal s'investigarien tots els delictes connexos, fossin de la
gravetat i entitat que fossin, com eventuals prevaricacions i suborns. Això és
molt temps, molts negocis, moltes autoritats, moltes (presumptes) alteracions.
Podria fer saltar pels aires definitivament
el sistema partitocràtic vigent i suposar l'agost per als fabricants de
trituradores de documents.
Joan J. Queralt
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada