Un article interessant i molt positiu. Salvador Cot es mira l’afer
Pujol des del punt de vista de la
manera correcta de fer les coses en un país normal. En quatre dies, en 96 hores, hi ha
hagut la confessió pública, la renúncia d’en Pujol a totes les prebendes que
usdefruitava i el retorn de les medalles lligades a les seves funcions
anteriors. Tal com diu l’articulista Catalunya ha començat a reaccionar políticament de la
mateixa manera que ho fan les democràcies europees amb més tradició
d'exigència.
Catalunya fa net en 96 hores
http://www.naciodigital.cat/noticia/73420/catalunya/fa/net/96/hores
Salvador Cot | Actualitzat el 28/08/2014 a les 23:59h
El Cas Pujol és el primer escàndol polític que
s'ha gestionat des dels paràmetres de la futura República Catalana. Jordi Pujol va ser president
de la Generalitat durant 23 anys llargs i, en el moment de publicar-se la
notícia, encara conservava gran part del lideratge moral del partit que governa
actualment. Doncs bé, tot i així, Jordi Pujol va fer pública la carta en què
confessava un divendres i, el següent dimarts, ja havia fet efectiva la
renúncia a tots els privilegis com a expresident i, a més, als càrrecs
honorífics del partit que ell mateix havia fundat i liderat durant trenta anys.
En quatre dies,
en 96 hores. Dos dies més tard retornava la medalla d'Or de la
Ciutat a l'Ajuntament de Barcelona que li havia reclamat l'alcalde, un
exconseller seu.
Jordi Pujol s'ha quedat absolutament sol, sense que hagi calgut que algun jutge li imputés un delicte. És més, l'opinió pública catalana espera i exigeix que doni explicacions al Parlament de Catalunya, el mateix que el va elegir sis vegades president. Hi ha qui, des del seu entorn, fins i tot es queixa d'acarnissament sobre la seva figura. Però la política catalana és així. Ja és així.
El fet és que, almenys en l'àmbit de la corrupció, Catalunya ha començat a reaccionar políticament de la mateixa manera que ho fan les democràcies europees amb més tradició d'exigència. Amb rapidesa i contundència. Quedar-se a Espanya comportaria una regressió impensable per a la societat catalana.
Jordi Pujol s'ha quedat absolutament sol, sense que hagi calgut que algun jutge li imputés un delicte. És més, l'opinió pública catalana espera i exigeix que doni explicacions al Parlament de Catalunya, el mateix que el va elegir sis vegades president. Hi ha qui, des del seu entorn, fins i tot es queixa d'acarnissament sobre la seva figura. Però la política catalana és així. Ja és així.
El fet és que, almenys en l'àmbit de la corrupció, Catalunya ha començat a reaccionar políticament de la mateixa manera que ho fan les democràcies europees amb més tradició d'exigència. Amb rapidesa i contundència. Quedar-se a Espanya comportaria una regressió impensable per a la societat catalana.
Salvador Cot
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada