Demà passat farà cinc anys que a Arenys de Munt
varen fer la
primera consulta popular. I sembla ahir!
Farem dues reflexions sobre aquesta efemèride. De
fet, si no s’hagués fet la primera consulta popular fa cinc anys els
esdeveniments posteriors haurien sigut diferents. Per tant el referèndum del 9-N és
fill de la
primera consulta popular. De manera evident hi ha una relació de causa-efecte.
1.
La primera reflexió comença amb un tast d’un article d’avui de títol Els pioners del 9-N, d’en Toni Magaña d’El Punt/Avui.
Vejam com va anar la gènesi de tot plegat:
La idea de la celebració
d'aquesta consulta va sorgir del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i una
moció presentada per la CUP. Els partits polítics van reaccionar de
maneres molt diverses a aquest primer moviment. ERC, la CUP i SI es van lliurar al
procés, mentre que Ciutadans i el PP s'hi van declarar en contra. CiU i el PSC,
els partits més majoritaris en aquell moment a Catalunya, no van saber prendre
partit en relació amb el nou panorama que es dibuixava a l'horitzó de la
política catalana.
Continua la primera reflexió amb un vídeo molt ben fet del
periodista britànic Gary Gibson de títol Spain’s
Secret Conflict: https://www.youtube.com/watch?v=65dkCds920I&hd=1
A continuació de la primera consulta popular,
el poble de tot Catalunya va afegir-s’hi i el procés es va engegar.
O sigui que va ser el poble i no els partits polítics majoritaris
els que es van posar al davant del carro. I aquesta manera de fer continua ara
amb l’Assemblea (ANC).
Actualment els diaris i les televisions en van
plens cada dia!
2.
La segona reflexió és un
comentari sobre l’Editorial
d’El Punt/Avui de títol Un mes per a la diada més decisiva.
I cal ser realista com fa l’Editorial que comentem, que
esmenta:
·
L’acceleració del procés sobiranista...
·
L’estratègia desestabilitzadora de l’estat espanyol...
·
L'estat espanyol s'ha tret la careta i ja no té cap
interès ni a seduir, ni a convèncer els catalans per tal que vulguin continuar
formant part d'Espanya...
·
La mobilització ciutadana davant de l'agressió
constant és efectiva, ho ha estat fins ara, però també és cert que genera un
cert esgotament, perquè no es pot mantenir un poble en estat d'alerta permanent
si la situació política no va fent avenços cap a l'objectiu...
·
Cal un penúltim esforç, una penúltima demostració
de força ciutadana d'aquí un mes fent la V d'una victòria que es vol democràtica i majoritària
·
L’últim esforç serà el del 9N!
Un mes per a la diada més decisiva
11/08/14
02:00 -
Prèviament
permeteu-me que comenti l’acudit d’en JAP. Fins ara els espanyols ens han estat furtant el passat,
ara es l’hora de furtar-nos també el futur!
L'acceleració del procés sobiranista dels últims anys ha
anat superant cada cop proves més difícils amb un increment de la mobilització
popular i una remarcable i meritòria cohesió dels partits que donen suport a la
consulta.
Tanmateix,
a mesura que s'acosta el 9 de novembre, data fixada per a una consulta històrica en la qual els catalans
han de decidir el seu futur sobiranament, l'immobilisme de l'Estat
espanyol s'accentua i l'estratègia desestabilitzadora s'incrementa des
de tots els àmbits d'un estat que, tot i que fa veure que no, ha entès
perfectament que el moviment català és seriós i decidit.
L'Estat espanyol s'ha tret la careta i ja no
té cap interès ni a seduir, ni a convèncer els catalans per tal que vulguin
continuar formant part d'Espanya.
El
projecte espanyol per a Catalunya és que el territori que ocupa aquest país és espanyol a tots els
efectes i ho serà en endavant,
i si per això cal
eradicar qualsevol diferència cultural, nacional o lingüística, la raó d'estat
justificarà qualsevol operació que passi per damunt dels drets més elementals.
La mobilització ciutadana davant de l'agressió constant
és efectiva, ho ha estat fins ara, però també és cert que genera un cert esgotament, perquè no
es pot mantenir un poble en estat d'alerta permanent si la situació política no
va fent avenços cap a l'objectiu. Per fer aquest avenç decisiu cal un últim esforç,
una última demostració de força ciutadana d'aquí un mes fent la V d'una victòria que es vol democràtica i majoritària. És
l'última crida al carrer abans de l'hora de la veritat de les urnes. No es pot
defallir. El camí construït és massa llarg per aturar-se tan a prop de la meta.
Darrera
actualització ( Dilluns, 11 d'agost del 2014 10:41 )
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada