Les opinions d’en Miquel Sellarès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Sellar%C3%A8s_i_Perell%C3%B3)
han sigut comentades més d’un cop en
aquest Bloc. I no han variat gaire des de la transició. El seu nord, el seu
objectiu és la independència de Catalunya, com el de moltíssims de nosaltres. Tanmateix
ell era dels primers durant la dictadura i evidentment ho ha continuat sent en
el règim borbònico-franquista-bananer
actual. I com que té llarga experiència tant en la política de partit com en la
governació, les seves opinions són sempre ben escoltades.
En aquest article Ara, primer el país i la gent, ens avisa de com les clavegueres
espanyoles (partits polítics de tota mena, no només el PPSOE sinó d’altres de connotacions també feixistes, ràdios,
televisions, empastifada de tuïts i d’articles que en un altre país no s’admetrien),
intentaran anar-nos erosionant fins al 9N. Però no ho aconseguiran i no aniran més enllà!
També ens avisa de la nostra divisió interna, que
també és de jutjat de guàrdia: pals a les rodes d’en Duran, del Santi Vila, del Rigol, les
que vindran de l’Espadaler (and his boys and girls)...
I s’encara amb la cinquena columna:
Hi ha, però, una part de la
ciutadania –una part considerable dels ciutadans de Catalunya– que parlen del marc
legal: que tot s'ha de fer dins de la legalitat espanyola. Hom es
pregunta: com podem ser tan i tan innocents? Aquesta legalitat es va fer en el seu moment
amb l'objectiu d'evitar que allò “atado
y bien atado” mai no es pogués deslligar. Per això és
d'innocents creure que per aconseguir la nostra plena sobirania nacional ho
podrem fer dins del marc legal espanyol. En un moment o altre, com diu el catedràtic de ciència
política Ferran Requejo, caldrà trencar amb aquesta legalitat per arribar a una
legalitat catalana.
Ens fa notar que en Ferran Requejo explica que
per fer una
truita primer cal trencar els ous!
El dilema ja s’ha explicat manta vegades: O obeïm la
legalitat espanyola i menystenim la catalana o obeïm els dictats del nostre
poble i trenquem els ous!
En Sellarès aposta descaradament per la segona
opció i propugna la unitat: per les eleccions amb llistes unitàries, en les que s'atreveix a suggerir-nos noms i cognoms:
La llista del Sí-Sí per un estat nou, una
aposta invencible.
Ara, primer el país i la gent
28/08/14
02:00 - Miquel Sellarès
Per
això és d'innocents creure que per aconseguir la nostra plena sobirania
nacional ho podrem fer dins del marc legal espanyol
Tots
aquells que sentim el nostre país com a normal i que volem que ho sigui de
veritat en un estat nou i independent som conscients que mai no havíem somniat
amb tenir una situació tan favorable i propícia per assolir aquest objectiu com
la que tenim ara. L'Estat ha fet, fa i farà el possible per frenar la nostra
emancipació nacional i, usant la gàbia de l'Estat de les autonomies i la
Constitució espanyola i també les seves clavegueres, en les properes setmanes
intentarà dinamitar el procés fent esclatar bombes informatives i mediàtiques
per tal de debilitar el procés. El pitjor encara ha de venir i allò
que faran s'ha d'estimbar contra un mur format per la bona gent del país que,
ferms i decidits, no estan disposats a fer ni un sol pas enrere. Hi ha, però,
una part de la ciutadania –una part considerable dels ciutadans de Catalunya– que parlen del marc
legal: que tot s'ha de fer dins de la legalitat espanyola. Hom es
pregunta: com podem ser tan i tan innocents? Aquesta legalitat es va fer en el seu moment
amb l'objectiu d'evitar que allò “atado
y bien atado” mai no es pogués deslligar. Per això és
d'innocents creure que per aconseguir la nostra plena sobirania nacional ho
podrem fer dins del marc legal espanyol. En un moment o altre, com diu el catedràtic de ciència
política Ferran Requejo, caldrà trencar amb aquesta legalitat per arribar a una
legalitat catalana.
Què cal
fer ara, doncs? Mobilitzar-nos per l'Onze de Setembre i preparar-nos per fer un
acte de força democràtic el proper 9 de novembre. Que sigui l'Estat el que impedeixi l'acte
democràtic del dret a decidir. Tot i que el 9-N hauríem de fer
sentir la nostra fermesa, en cas que sigui impossible aquesta votació caldria,
més enllà d'un pla B, una alternativa: l'alternativa del país i de la seva bona gent.
No és hora de partits, és l'hora d'una
alternativa conjunta de tot el país que vol ésser un país normal. I això
requereix imaginació, despreniment dels propis interessos i voluntat màxima de
servei al país. I com es fa, això? Sense repetir errors del passat ni maneres de fer
que aquesta vegada ja no s'escauen. Caldran unes eleccions però unes de molt diferents, unes de
convocades, evidentment, pel president de la Generalitat, però en el camp del sobiranisme
no hi haurà sigles polítiques sinó una única llista: la llista del Sí-Sí per un
estat nou, una aposta invencible.
Somieu.
I feu-ho realitat. I perquè tothom m'entengui faré jo mateix una llista
imaginària: Mas,
Junqueras, Herrera, Fernàndez, Forcadell, Casals, Rigol, Nadal, Tura, CCOO,
UGT, Rull, Castellà, Rovira, Camats, Arrufat, Elena i un llarg etcètera de
personalitats i intel·lectuals i líders del moviment cívic i ciutadà. Aquest
somni seria imparable. Més del 70% de la població ho entendria i ho votaria.
Hi ha problemes, evidentment, pel gran
enemic que sempre ha tingut el moviment nacional català: els interessos
partidistes, la lluita de classes per estar en una mateixa llista –per exemple,
Mas i Herrera–, però, ¿no seria hora, per una única vegada i excepcionalment,
d'anar plegats? Davant una acció d'aquestes característiques, l'Estat ja podria fer
explotar les bombes mediàtiques que volgués. Podria fins i tot arribar a fer allò que no
volen fer i que ja haurien fet si fóssim al segle XIX o al XX però la victòria
fóra nostra, i més encara si l'Estat usés les estratègies del passat i la
violència.
Hem de
ser conscients que els propers mesos són una oportunitat per superar la cotilla
a les nostres llibertats i desenvolupament econòmic i polític que realitza
Espanya sobre Catalunya. Però no només això: ha arribat el moment que el catalans hem de
saber si volem ésser, si volem tenir sentit d'Estat, si tenim dignitat
nacional, i ara tindrem l'ocasió de demostrar-ho. Amb fermesa, amb
majoria, sense ni un gram de violència, amb una mobilització pacífica i democràtica,
fent-nos visibles davant del món demostrant que allò que volem és ser nosaltres mateixos per
posar-nos al costat, colze a colze, de tots els pobles i estats que volen
construir, en el marc Occidental, una societat nova sense xacres de corrupció
ni violència.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada