D'entrada una pancarta interessant:
“Que llarg se m’està fent el franquisme”
Unes quantes peces del Bestiari de Pérez Latre, en el directe.cat. Comenta amb lloes l’article
de l’Albert Sáez que ja varem
comentar en el Bloc, encara que li planteja un curiós dubte i és perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar
després aquesta versió de la història?
I explica a més, referint-se al Wert, la pervivència del
Règim, amb el feixisme viu com el primer dia.
Ja sabeu que és corrent explicar per què al Reino de España no hi ha partits feixistes i nazis com hi ha per Europa, a França, a Àustria, i és perquè els feixistes i nazis al Reino de España hi són, però integrats i en les cúpules d’altres partits (PPSOE, UPiD, C’s)!
http://www.directe.cat/noticia/363950/acceleracio-cap-a-una-diada-historicaJa sabeu que és corrent explicar per què al Reino de España no hi ha partits feixistes i nazis com hi ha per Europa, a França, a Àustria, i és perquè els feixistes i nazis al Reino de España hi són, però integrats i en les cúpules d’altres partits (PPSOE, UPiD, C’s)!
24 d’agost
2014
Sáez, Albert(periodista).
Transicionicidi.
L’article més lloat de la setmana ha estat, sense dubte, el del director adjunt d’El Periódico: una lúcida crònica de la perpetuació lampedusiana de les formes de fer del franquisme que va suposar la fins ara intocable (com els seus protagonistes) Transició espanyola. Realment, paga la pena llegir-lo. Potser, però, amb un sol dubte: perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar després aquesta versió de la història. Perquè ens ha costat tant explicar que el rei anava en pilotes: especialment, tractant-se l’autor del número dos d’un dels grans transatlàntics de la premsa catalana, és a dir, coprotagonista des dels mitjans de tot el tinglado que ara denuncia (només) quan l’aigua li ha arribat al coll.
Transicionicidi.
L’article més lloat de la setmana ha estat, sense dubte, el del director adjunt d’El Periódico: una lúcida crònica de la perpetuació lampedusiana de les formes de fer del franquisme que va suposar la fins ara intocable (com els seus protagonistes) Transició espanyola. Realment, paga la pena llegir-lo. Potser, però, amb un sol dubte: perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar després aquesta versió de la història. Perquè ens ha costat tant explicar que el rei anava en pilotes: especialment, tractant-se l’autor del número dos d’un dels grans transatlàntics de la premsa catalana, és a dir, coprotagonista des dels mitjans de tot el tinglado que ara denuncia (només) quan l’aigua li ha arribat al coll.
Wert, José Ignacio(ministre
de Cultura i Esports).
La pervivència del Règim.
He vist aquests dies en les imatges als mitjans d’una manifestació un cartell que deia “Què llarg se m’està fent el franquisme”. I així és. S’està fent inacabable viure en un estat, el que ens han imposat, de valors democràctics tan i tan febles. En un país on el seu govern considera acceptables els objectius de la “nova” Fundació Blas Piñar i la dota de ple reconeixement jurídic, alhora que impedeix els catalans votar sobre el seu futur polític. No podem ni expressar en llibertat quin és el nostre objectiu col·lectiu mentre d’altres, ben aviat, rebran fins i tot subvencions per a desenvolupar el seu ideal feixista. És la Marca España. L’últim en decència democràtica. De traca i mocador.
La pervivència del Règim.
He vist aquests dies en les imatges als mitjans d’una manifestació un cartell que deia “Què llarg se m’està fent el franquisme”. I així és. S’està fent inacabable viure en un estat, el que ens han imposat, de valors democràctics tan i tan febles. En un país on el seu govern considera acceptables els objectius de la “nova” Fundació Blas Piñar i la dota de ple reconeixement jurídic, alhora que impedeix els catalans votar sobre el seu futur polític. No podem ni expressar en llibertat quin és el nostre objectiu col·lectiu mentre d’altres, ben aviat, rebran fins i tot subvencions per a desenvolupar el seu ideal feixista. És la Marca España. L’últim en decència democràtica. De traca i mocador.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada