Avui comento l’article de l’Enric Vila sobre el presumible final polític de Jordi Pujol i hi afegeixo la meva
pròpia teoria.
Aquesta setmana passada s’ha començat a
aclarir per què en Jordi Pujol s’havia fet l’hara kiri públicament...
L’Enric Vila escriu a El Punt/Avui un article on explica aquest trajecte vital d’en Jordi
Pujol i intenta donar solucions sobre com fer que CDC, si no està molt
enfangada, se’n pugui sortir. Posició molt intel·ligent!
Segons el meu parer, però, es mira el panorama
d’avui però no intenta relacionar-lo massa amb el passat. Parlem-ne.
L’Enric Vila fa com si analitzés la situació
actual sense partit pres previ i en canvi jo crec que s’ha de mirar l’assumpte des
del primer dia, partint de la història dels darrers 50 o 100 anys.
Si heu llegit el meu apunt anterior sobre els
problemes d’escacs de Raymond Smullyan
veureu la lógica de l’apunt.
L’Enric Vila crea una teoria: Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer
net. L’Enric Vila analitza la situació o sigui la posició de
les peces d’aquesta particular partida d’escacs. Vegem les premisses:
- Després
del cas Pujol penso que hi ha un clar interès
a liquidar Convergència...
- Les
possibilitats del partit per superar el mal pas no es basen tant a
predicar la transparència, sinó a tirar pel dret...
- Tothom
sap que l'Estat protegeix qui li convé i subvenciona diaris,
intel·lectuals i periodistes per canals diversos...
I tothom pot veure que
l'objectiu de la confessió de Jordi Pujol sobretot és retre acte de
vassallatge, no pas reconèixer una herència que alguns familiars del president
fins i tot dubten que existeixi. Em temo que Pujol ha volgut salvar els mobles particulars a
canvi d'entregar el tòtem del nacionalisme a Madrid i
donar una mica d'aire als catalans que viuen de la unitat d'Espanya.
El periodista Enric Vila fa unes quantes
consideracions més, però sembla que li falta consistència al seu raonament, li falta explicar
de quina situació prové Jordi Pujol que l’hagi portat on som. Encara
que arriba molt encertadament a la solució que havia expressat al començament
de l’apunt:
Si Mas
no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net.
01/08/14
Enric
Vila
Pujolisme
Si
Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment podrà fer net
Després
de la roda de premsa que el president Mas va fer ahir a Madrid encara tinc el
dubte de si el govern tirarà endavant la consulta, cas que l'Estat no
l'autoritzi.
Entenc que tot dirigent té dret a guardar-se algun roc a la faixa. Però
després del cas Pujol penso que hi ha un clar interès a liquidar
Convergència, i que les possibilitats del partit per superar el mal pas no es
basen tant a predicar la transparència, sinó a tirar pel dret. Perdoneu que
no purifiqui l'article amb aigua beneïda.
- Tothom sap que la màfia siciliana va començar com un
moviment separatista;
- tothom sap que sense diners no hi ha poder;
- tothom sap que l'home és feble.
- Tothom sap que l'Estat protegeix qui li convé i
subvenciona diaris, intel·lectuals i periodistes per canals diversos.
- I tothom pot veure que l'objectiu de la confessió de
Jordi Pujol sobretot és retre acte de vassallatge, no pas reconèixer una
herència que alguns familiars del president fins i tot dubten que
existeixi.
Si no
hi ha consulta el 9-N, el destí de Pujol es podria convertir en el resum de la
desfeta que vindrà. Portaran CiU pel camí del PSC. Si CiU no demostra que tres
dècades de victòries electorals tenien un objectiu superior que conservar el
poder autonomista, els diaris i la policia utilitzaran la merda acumulada del
passat per enfonsar-la i dividir el país. Si CiU no defensa sense
ambigüitats els somnis de la gent que, sovint a contracor, els ha votat durant
tants anys, és probable que la cloaca pujolista acabi per empastifar-ho tot.
La millor opció dels convergents és desobeir
l'Estat per obeir els seus electors.
Això sí
que seria superar el pujolisme: destruir la comèdia abans que la comèdia es
torni destructiva.
Si Mas no posa les urnes el 9-N, difícilment
podrà fer net.
Teoria Forès sobre
l’espantà d’en Jordi Pujol
La meva teoria és molt semblant a la de
l’Enric Vila, però utilitzo la història per tots
coneguda, l’Smullyan en diu retroanàlisi o anàlisi retrospectiu, per
tant accepto premisses i solució però intento tirar endarrere i esbrinar els
per quès.
A veure si lliga: En Jordi Pujol, com
segons quins comentaristes diuen, no és independentista, com tampoc no
ho és en Duran, ni en Montilla ni l’Iceta, ni en Fainé ni en Gay de Montellà,
ni el Salvador Alemany. I tots deuen tenir acords amb l’estat (Gobierno + rei o
sigui Cap de l’Estat) a partir de la transició i del 23F per mantenir el ramat
tranquil amb l’Estatutet
de la senyoreta Pepis.... Però darrerament la societat catalana havia teixit,
des de la sentència de l’estatut del 2010, seguida de la manifestació del
juliol 2010, la
teranyina independentista, amb les Consultes Populars finalitzades el
2011, la gran
manifestació de l’11 de setembre del 2012, la Via Catalana del 2013, la
celebració dels 300 anys de l’11 de Setembre del 1714 i la V que s’està
preparant del 2014. I això dóna una diferència qualitativa amb les
altres patums de la casta i és que a en Pujol se li va esgarriar la tropa de tant bé
que devia vendre el producte als convergents. I se li van fer
independentistes! Tant que en els darrers anys l’independentisme de CDC ha
crescut molt. Tant que el president Mas va
tenir
un rampell i es va afegir al corrent independentista.
Arribat el moment en Jordi Pujol, al revés dels altres, Duran, Iceta, Montilla, Fainé,
Gay de Montellà, Salvador Alemany, va fer veure que també s’havia fet indepe, per rebentar el
procés des de dintre com ha intentat fer, per tal que res no canviï.
Però així i tot no ha aconseguit calmar el personal. Finalment l’evasió d’impostos tolerada i empesa
per l’estat mentre fes bondat, se li deu haver acabat, se li deuen
acumular els procediments judicials que es deuen amuntegar a la porta de casa
seva. Aquestes circumstàncies el deuen haver portat a que li surti l’esquizofrènia
que ja portava a dins. I ha buscat una sortida desesperada, trista, agònica,
que ha demostrat el seu deshonor a tothom, però deu creure que aquest gest
calmarà el poble, l’Assemblea Nacional
Catalana, el poble, i rebentarà el procés.
Però amb això
també s’ha equivocat. I a més Roma no paga els traidors, que diuen...
I l’acudit gràfic confirma la situació, tal com explicava Chumy Chumez a La Codorniz fa molts, molts anys.
També es pot dir que l’espantà de Jordi Pujol és
semblant a les sessions que fan els alcohòlics que en les reunions d’Alcoholics
Anònims expliquen el seu cas:
“Jo era un patriota català com molts d’altres, una persona
normal, fins que a través d’en Duran i el Sector Negocis d’UDC els corruptes de
la casta de Madrid em varen oferir la possibilitat d’enriquir-me enormement com
ells feien sense vergonya. Em van temptar! Em van corrompre! I vaig acceptar-ho!
Contra les meves conviccions. Pel bé de Catalunya em van dir. I he viscut en
una esquizofrènia permanent, però com un reietó (molt ben trobat el símil, eh!)
durant unes quantes desenes d’anys, una mica com el Dr. Jeckill i Mr. Hide.
Ara que he explicat el cas estic començant a viure sense remordiments.
I explicaré com va funcionar tot. I tornaré a ser el que era fa 50 anys, i
renaixeré de les meves cendres...”
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada