M’ha arribat aquesta informació, Israel també envaeix Catalunya, que
inclou un vídeo molt ben fet, explicant com Catalunya permet que segons quines
empreses, o totes?, puguin abocar residus incontrolats com les mines de Súria i no
siguin comminades a resoldre-ho, pagant les empreses contaminants, evidentment.
El vídeo ho explica amb detall, explica que l’aigua
de Barcelona és més cara que enlloc per culpa del treball de neteja d’aquesta
potineria de les mines de Súria d’Iberpotash i explica el que costaria de solucionar
el problema, ep! amb efectes retroactius, com fan aquestes mateixes empreses
contaminants en altres explotacions mineres en altres països com el Regne Unit,
més curosos amb el medi ambient.
Oi que hi ha un departament de la Generalitat
de control de residus? I què en diu?
Què va fer el partit adalil de la puresa
ambiental que fins porta el nom de verd a l’escut quan
formava part del tripartit i després de 6 anys permetent aquesta activitat minera no va parar,
ni pagar, sinó que va continuar contaminant?
Oi que un cas semblant era el de les mines de
Flix d’Ercross, que al final han sigut obligades per la justícia a reparar el
mal que havien fet durant generacions?
Oi que Uralita, que contaminava mortalment el
Vallès va ser obligada a tancar les instal·lacions i a indemnitzar els empleat
morts o malalts?
Veient-ho en perspectiva està clar que Catalunya
vista pels voltors de les multinacionals és un paradís d’explotació, un paradís extractiu,
o sigui una mena de paradís fiscal, ja que les empreses depredadores s’hi
mouen amb completa llibertat, segurament pagant comissions als polítics
corruptes que donen els permisos!
Aquest any passat es va destapar l’afer de la companyia
i Plataforma Castor, que pertany a una societat amb Florentino Pérez com a
accionista major, destinada a
emmagatzemar gas en coves submarines a uns quilòmetres mar endins davant d’Alcanar
i de Vinaròs que havien contingut bosses de gas o de petroli i que ja havien
acabat el seu clicle productiu. En aquest cas el Florentino que és molt llest, havia blindat el
negoci amb una clàusula en el contracte que deia que si hi havia problemes
mediambientals, terratrèmols i similars (per això el contracte no es
va fer amb Alcanar ja que la Generalitat no ho va permetre i es va fer amb
Vinarós que l’altra Generalitat degudament envaselinada sí que ho va permetre),
la companyia
recuperaria totalment la inversió i l’estat, o sigui nosaltres, pagariem els
plats trencats.
També expliquen que la Coca Cola i segurament
moltes altres embotelladores de refrescos tenien un xollo amb els negocis a Espanya
ja que el seu veritable negoci consistia a usar aigua i productes químics
afegits que a l’estat espanyol es podien usar i en països amb lleis més
restrictives no es podia fer...
Un altre dia parlarem de les centrals
nuclears, i de les barbaritats urbanístiques.
Bé,
mirem el vídeo i prenem-ne bona nota i, si us plau, si coneixeu arbitrarietats
similars en altres parts del territori, feu-ho córrer:
Israel també envaeix Catalunya
"L’arma
més potent de l’opressor, és la ment de l’oprimit".
Stephen
Biko
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada