Vols diàleg? Defensa la DUI
«Demanar
diàleg sense moure peça és absurd. El govern espanyol no negociarà res si abans
no té una DUI damunt la taula»
Per: Andreu Barnils
07/10/2017 22:00
Dissabte les
places s’han omplert de gent vestida de blanc. Demanen diàleg. Em nego a pensar que tots són uns manipuladors, i
manipulats, membres del PSC que només volen imposar la unitat d’Espanya, i a
sobre quedant bé. No. Aquí també hi ha bona gent espantada que reclama diàleg
sincer sense apriorismes. Sé de què parlo. Conec gent que anava de
blanc. Aquests dies, més que mai, els he vist espantats i jo no puc sinó
entendre la seva petició. A sobre, sóc optimista. Hi ha una manera
d’aconseguir el diàleg: declarant la independència aquest dimarts. Vols diàleg
i mediació? Fes la DUI.
Aquí només el simple avís que declararem la independència ha fet
saltar multitud d’ofertes de mediadors. Suïssa, d’entrada. El Quebec, després.
Aquí, la DUI i la mediació han anat de la mà. I ja no et dic quan la independència es declari efectivament.
Anaves de blanc i vols diàleg? Doncs pressiona perquè Puigdemont declari la
independència aquest dimarts. El govern espanyol potser acceptarà seure a la taula si
l’altra opció que té és una Catalunya independent. Sense aquesta amenaça, no es mourà. I tot i que a mi em
segueix costant molt veure Rajoy acceptant un referèndum acordat, si és això, o
la independència de Catalunya….Ell sabrà.
Sóc
partidari de declarar la independència aquest dimarts sota una premissa: anem-nos-en perquè ens peguen. Porres? Adéu. Sang als
avis? Adéu. Puigdemont perseguit per helicòpters? Adéu.
No tenim
garanties dins Espanya. Adéu siau.
És com ho veig. Però entenc que hi
hagi gent que vulgui anar-se’n, o quedar-se, després d’un diàleg entre les
parts. Aquests són els qui necessiten que Puigdemont declari la independència
dimarts. Si el que volen és diàleg, han de confiar que la DUI no es faci efectiva perquè un mediador potent
s’interposi entre les dues parts, anul·li la repressió espanyola i la DUI
catalana.
I
comencin aleshores unes negociacions per a tenir, finalment, un referèndum
acordat.
Aquesta és la
vostra esperança. Això és el que demanava el diari The Economist. Però no tindràs diàleg sense moure peça. Sense DUI Rajoy no seu.
El
govern espanyol no negociarà res si abans no té una DUI damunt la taula. I
encara. la Unió Europea no es presentarà com a mediador entre les parts si no
té una DUI damunt la taula. I encara.
Vols
diàleg? DUI. I encara.
Hi ha vegades que
anar lent és irresponsable. La velocitat pot anar plena de seny. Només cal
recordar la infantesa, la bicicleta, els genolls pelats i aquella micona de
pols bruta als llavis. Només cal recordar el somriure dels grans: ‘Pel teu bé,
accelera o cauràs.’ Aquest penso que és ara el perill que tenim damunt la taula
els catalans: anar massa lents. La Declaració d’Independència deu dies després de l’1 d’octubre, a mi
personalment em semblen massa dies. Si deixem de pedalar, caurem. Dimarts la
DUI la necessitem uns per a arribar a la independència. Els altres, per a
lluitar encara pel diàleg.
Dijous, al
col·legi del nen, la vaig reconèixer a la cua. Una votant del no. Mare d’un
amic del nano. La meva edat si fa no fa, aquesta catalana ja fa dècades que va
venir a viure al país. Espanyola de naixement, traductora de professió, per mi
una de les heroïnes de l’1-O. Ella, i tants
altres votants del no. Sense els dels no, els del sí no som res. Grandiosa abraçada li vaig donar. Glòria i honor a la
gent com ella. I més que li’n donaré. Orgull de gent: diumenge els violents van
ser els policies. Els a por ellos.
Mai els votants del sí, ni els del no.
Quan ens trobem ens ho hem de dir més. Visca
els votants de l’1-0. En fi, que ella és dels meus ja ho sabia de fa temps.
Però aquests dies, notar-ho, em va treure nervis i em va fer sentir molt més
segur.
Gràcies
per tant, bicicletes incloses, camí de la DUI.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada