13/10/2017. República. Editorial. Vicent Partal. No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles. «Segurament és perquè han vist com aquest país estima les seues escoles que ara han decidit redoblar l’agressió i l’atac contra aquestes escoles». És increïble, però quaranta anys després hem tornat al temps de la persecució contra els rojos, separatistes i maçons i el president del govern espanyol vol aprofitar-ho per reescriure la transició i els seus pactes. Aquesta fantasia de l’adoctrinament reclama explicacions que els fanàtics es puguen creure, i una de les més repetides és que l’escola, en el nostre país, adoctrina. Adoctrina, volen dir, contra Espanya.

Benvolguts,

Avui comentem un editorial del Vilaweb de nom  No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles.

En Partal diu:

És increïble, però quaranta anys després hem tornat al temps de la persecució contra els rojos, separatistes i maçons i el president del govern espanyol vol aprofitar-ho per reescriure la transició i els seus pactes.

Crec que en Partal s’ha descomptat. Quan ens acusaven de rojo-separatistas i judeo-masónicos era en la dictadura franquista des del 1939 al 1975. És en aquesta època, que recordem perfectament els que erem nens i joves rojo-separatistes! a l’època, que els franquistes rebentaven I cremaven ateneus, escoles i biblioteques. S’enduien  els nostres llibres I els nostres documents institucionals a Salamanca I a altres indrets. Havien prohibit un cop més el català a les escoles, a les biblioteques, als ateneus, als diaris, als teatres, als cinemes, a les llibreries, a la Universitat. I va durar quaranta anys. I no s’ha acabat. Un partit falangista espanyol de nom Ciudadanos, amb una mestressa filla de policia secreta exercint a Barcelona sota les ordres dels senyors Creix, pretenen imposar avui dictatorialment als territoris amb llengues pròpies que no usin la seva llengua I usin només el castellà. I com que “piensa el ladrón que todos son de su condición” ara el senyot Albiol va explicant que a Catalunya ens mengem els nens que parlen castellà.

En l’actual règim borbofranquista continuen sense parar creant lleis i normes per fer oblidar les llengues autòctones, patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección, com diu la Consti. Com a exemple el feixista Wert va proposar a la Biblioteca de Catalunya de digitalitzar el seu patrimoni d’incunables sempre que no fossin escrits en català…

Vegem l’Editorial

Vicent Partal

OPINIÓ > EDITORIAL

No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles

«Segurament és perquè han vist com aquest país estima les seues escoles que ara han decidit redoblar l’agressió i l’atac contra aquestes escoles»

Per: Vicent Partal

13/10/2017  21:30

Espanya pensa que és davant una oportunitat històrica. Mariano Rajoy té el control total de la situació política a Madrid. Amb el PSOE completament domèsticat i satel·litzat, només Podemos presenta els debats de debò, però és fàcil d’aïllar-lo amb el recurs de presentar-lo com l’antipàtria. 

És increïble, però quaranta anys després hem tornat al temps de la persecució contra els rojos, separatistes i maçons i el president del govern espanyol vol aprofitar-ho per reescriure la transició i els seus pactes.

Vol aprofitar-ho, enteneu-ho, no pas per aturar l’independentisme sinó per eliminar l’autonomia i qualsevol rastre de plurinacionalitat. Crec que el seu càlcul és erroni, que confon els senyals que li arriben de Barcelona i que la setmana vinent es toparà de cara amb la realitat, però la decisió és clara per part seua. Les seues dues marques, PP i Ciutadans, multipliquen de manera histèrica les crides contra aquesta cosa que en diuen l’adoctrinament –segurament perquè són incapaços d’imaginar una societat on les persones pensen per elles soles. I el PSOE, tristament mut, assenteix amb una certa perplexitat, fent cada dia més el ridícul. Entre els objectius de l’ofensiva, un de ben clar: l’escola.

Aquesta fantasia de l’adoctrinament reclama explicacions que els fanàtics es puguen creure, i una de les més repetides és que l’escola, en el nostre país, adoctrina. Adoctrina, volen dir, contra Espanya. Ho diuen i s’ho creuen i ho diuen i s’ho creuen, no només del Principat sinó també del País Valencià i les Illes, de la Franja. Per això ahir vam veure com atacaven les escoles del nord i del sud, simultàniament i amb una ràbia gens dissimulada. En això, des d’Elx a Figueres som una

unitat d’agressió.

Aquest nostre és un país que té la sort enorme de tenir una escola, un moviment educatiu, que treballa des de fa dècades més enllà del que cobra i que sent un respecte reverencial per la societat que l’envolta i pels seus drets. Efectivament, no seríem el que som sense tots els mestres que tant han fet per nosaltres. Aquests mestres i escoles que ja en ple franquisme es van responsabilitzar de retornar-nos el nom de cada cosa i han continuat lluitant per aconseguir-ho sense defallir ni un moment.

I això, que no defallesquen, ells simplement no ho suporten. Ells. Menys encara, em sembla, després del primer d’octubre. 

Perquè el dia del referèndum van comprovar que en aquest país les escoles no són només aules. Són famílies. Són gent. Són espais que la ciutadania se sent propis. Són comunitats vives. Són focus de debats i catalitzadors d’esperances.

Els cops de porra a la gent feien ràbia. Però molta gent m’ha comentat aquests dies la ràbia enorme que els va fer veure com destrossaven ‘la meua escola’. Aquells malls trencant vidres, aquells armaris rebentats, aquelles taules tirades per terra, aquells espais de cultura violats agressivament, aquells vestidors saquejats, aquelles biblioteques destrossades. Per això, avui no puc deixar de pensar que segurament és perquè han vist com aquest país estima les seues escoles que ara han decidit redoblar l’agressió i l’atac contra aquestes escoles. La consigna, per tant, ha de ser molt clara i la reacció ben contundent: no toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles.

Vicent Partal

Joan A. Forès

Reflexions