Benvolguts,
Com ja hem explicat més d’un cop la Gemma Aguilera està molt
informada sobre economia, Coneix i segueix molts economistes i a més té una
intuïció precisa per mirar més lluny i trobar els perquès dels nostres fenòmens
econòmics quotidians. Aquest elogi, a part de ser elogi ens permet repassar
articles de la Gemma i d’altres que ens fan pensar i molt sobre l’economia
espanyola. Com a segon article, us proposem el de la mateixa Gemma del 19
d’octubre de títol “La partida d’escacs es juga als mercats europeus”, que
explica que el BCE posseeix Deute públic espanyol de prop de 200.000 milions
d’euros comprats a preu de saldo per l’autoritat bancària europea, en el marc
d’un programa de compra de deute massiu per garantir la recuperació de les
economies europees i, en última instància, l’estabilitat de l’euro. I la por que
tenim es basa sobre les trampes consuetudinàries fetes pels espanyols, siguin polítics, jutges
i policies com el Zoido o siguin les seves forces d’ocupació. A més ens fa
reflexionar sobre aquest atac que l’Estat
espanyol ens està fent, sense amagar-se’n, senyal de prepotència i de manca de
por perquè Europa de moment els protegeix. I
l’atac és polític però creiem que és tant polític com econòmic, com es desprèn
seguint el fil dels articles que us estem proposant.
Varem comentar i publicar el primer article sobre aquest tema
de la Gemma Aguilera del 27 de
setembre d’enguany de títol El BCE aguanta la prima de risc espanyola
artificialment i que pot tenir data de caducitat dins d’aquest any. És
per aquest motiu que han organitzat tot aquest sidral fent veure que Catalunya era insolvent quan no ho és, obligant els bancs i
grans empreses a canviar la seu social fora de Catalunya per donar a
l’exterior i a la pròpia Espanya sensació d’inestabilitat, quan el que passa és
que estem segrestats econòmicament des del 2010
(i també abans des de l’època dels Reis Catòlics o encara abans), amb un espoli fiscal entre el 8% i el 10% del
nostre PIB que suma al voltant dels 16.000M€ cada any, i no volent dialogar ni mica ni gens perquè
se’ls desmuntaria el castell de cartes si es demostrés, que ho farem!, que el crim
i la corrupció, a part de fer rics a la casta, empobreix tot el territori propi
i ocupat.
I el pagament del deute no es pot aguantar si no és precàriament amb
l’espoli a Catalunya. En aquest article
i ha un darrer paràgraf definitiu que explica com l’Estat pretén aplicar
l’article 155 de la Constitució a Catalunya ja que els altres mitjans de
subjugació no els han sortit bé, perquè Catalunya
no és els senyors Puigdemont, ni Junqueras, ni Mas, ni la CUP sinó que és tot el poble que des de fa dos anys ja té majoria
absoluta al Parlament després de les
eleccions legislatives de 27-S. És per això que
la casta espanyola (PP + PSOE+ Ciudadanos) no ens permet de comptar-nos en un Referèndum acordat, legal, sense trampes, que preteníem fer i només
varem poder fer amb menys condicions l’1
d’octubre, amb un 90% de Sís
i un 7%
de Nos...
Vegem aquest segon article:
La partida d’escacs es juga als
mercats europeus
Si la crisi
catalana afecta prou l’economia espanyola perquè la UE vegi en Espanya una
altra Grècia, deixarà de considerar la independència un afer intern
per Gemma Aguilera 19/10/2017
Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, una partida d'escacs | ACN
El 20% del deute públic espanyol
és en mans del Banc Central Europeu, prop
de 200.000 milions d’euros comprats a preu
de saldo per l’autoritat bancària europea, en el marc d’un programa de compra
de deute massiu per garantir la recuperació de les economies europees i, en
última instància, l’estabilitat de l’euro. Però la caritat de Mario Draghi té data de
caducitat. En el
marc de la reunió del consell del BCE del proper 26 d’octubre podria anunciar la fi del
programa a finals d’any, fet que obligaria Espanya a
pagar molts més interessos per col·locar el seu deute als mercats internacionals, que
es regeixen per la prima de risc com
a indicador del grau de confiança en la solvència
d’una economia.
De fet, hi ha indicis
clars que, malgrat la protecció del BCE
controlant la prima de risc
espanyola i les maniobres polítiques d’algunes
empreses cotitzades a l’IBEX-35 per
parar el cop, l’economia espanyola ja pateix els efectes de la crisi
política a Catalunya. Per exemple, les accions de la Guàrdia Civil i la maquinària judicial que es va posar
en marxa per aturar el referèndum van ser castigades pels inversors, fins al
punt que l’IBEX-35 encara no s’ha recuperat de les pèrdues de les
darreres setmanes i la prima de risc està més alta del que tocaria tenint
en compte que està continguda artificialment. El mateix govern
espanyol ha rebaixat les seves previsions de
creixement per al 2018 i ha anunciat
que no complirà la disciplina de dèficit públic de la UE.
Amb tot, el president
de l'executiu espanyol viatja a Brussel·les per participar a la cimera de Caps d'Estat i de Govern amb l'amenaça
però sense l'aplicació concreta de l'article 155, per evitar presentar-se a Europa amb accions
repressives que poguessin ser recriminades. Però intentarà tornar
a Madrid amb l'aval de la UE per fer tornar Catalunya al carril constitucional. I per altra banda, el consell de ministres
extraordinari es fa en dissabte,
quan els mercats borsaris i els inversors hauran desconnectat fins dilluns a
les 9h. D'aquesta manera,
l'executiu espanyol intentarà evitar un possible impacte negatiu sobre les
seves empreses de l'IBEX-35 i la prima de risc,
que ja van rebre càstig després de
la repressió policial de l'1-O i les detencions de càrrecs de la Generalitat el 20 de setembre.
L'IBEX-35 ja nota
l'impacte de la crisi Catalunya-Espanya | ARXIU
Espanya, una altra
Grècia?
“La posició actual de
la UE és que cal trobar una sortida dins de l’ordre constitucional, però si
aquest afer intern es traspassa a Europa perquè l’economia espanyola queda
tocada i a Brussel·les interpreten que Espanya pot ser una altra
Grècia, deixarà de ser un afer intern espanyol i es convertirà en un
problema europeu, és a dir, en una guerra econòmica”, afirma en
declaracions a El Món Albert Sagués, professor de la UPF i de la Barcelona
School of Management. Sagués creu que “si el govern espanyol gestiona
bé la crisi i aconsegueix que l’economia espanyola no sigui un problema a la
UE, haurà guanyat la partida. Però si no se’n surt i la crisi política
impacta en els números, Europa intervindrà per imposar una negociació”.
L’economista David Ros també apunta aquesta línia, afegint que “la Constitució
espanyola es va reformar per ordre de Merkel l’agost del 2012 perquè Zapatero
no podia atendre els pagaments propers, i se li va dir que si volia tirar
endavant havia de garantir que Espanya compliria la llei d’estabilitat
pressupostària amb un sostre de dèficit. La por d’Europa és si Espanya
podrà complir amb les seves obligacions. I si considera que no, obligarà les
dues parts a negociar”, conclou en conversa amb aquest diari.
La prima de risc és
clau per determinar si Espanya serà capaç o no d'afrontar les seves obligacions
financers. Per a David Ros,
és molt rellevant el posicionament que adoptin els bancs alemanys en aquesta
crisi, perquè "aquests bancs no veuen amb bons ulls que el BCE estigui
comprant deute espanyol a un interès tan baix, afavorint clarament l'economia
espanyola", i per altra banda, "està en dubte que Espanya
pugui afrontar els venciments que té per a la primavera -superiors als
150.000 milions d'euros- segons quin sigui l'interès que hagi de pagar. El
clima polític que hi hagi aleshores serà determinant per si els mercats confien
o no en la solvència espanyola", conclou. Aquesta inestabilitat que queda
reflectida en una prima de risc no intervinguda es pot veure agreujada
pels esdeveniments que es puguin produir els propers dies si l'Estat tira
endavant, com ha assegurat, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució:
"Si hi ha una aturada de país, es tallen carreteres o es bloqueja el port,
per exemple, això es tradueix ràpidament en una alarma per a Europa i en
preocupació als mercats financers. I de retruc, pot activar els fons
d'inversió voltors, que podrien veure com una oportunitat per obtenir
beneficis a curt termini invertir en l'economia espanyola si la prima de risc
es dispara", reflexiona el professor Albert Sagués.
Catalunya representa el
25% de les exportacions espanyoles | ACN
"Europa no vol
una economia catalana dèbil"
El professor
d’Economia internacional d’ESADE Josep Comajuncosa afegeix un altre factor rellevant en l'impacte de la crisi
catalana en l'economia espanyola. "La UE està preocupada pel funcionament
de l'economia espanyola, perquè és el país que té més deute
extern d’Europa, superior al deute extern que sumen Itàlia, Portugal i
Irlanda i Grècia. Deute que tenen les empreses, el govern de Madrid i
sobretot els bancs espanyols. I els creditors són bàsicament
bancs, alemanys i francesos", relata Comajuncosa, que remarca que la
UE, més enllà de consideracions polítiques sobre drets humans o democràcia,
"està interessada en què aquest deute es pugui tornar". I a
Brussel·les saben que "si l'economia catalana funciona malament perquè rep
pressions i maniobres de Madrid, com ara la campanya perquè les empreses marxin
de Catalunya, l'economia espanyola també funcionarà malament i no podrà
pagar el deute. Aquesta és la clau", sentencia el professor d'ESADE en declaracions a El Món.
Per quina raó? Perquè
el deute es torna amb els diners de superàvit d'exportacions, i el 25% de
les exportacions espanyoles les genera Catalunya. "Madrid ha de
ser conscient que si perjudica l'economia catalana amb pressions, llastra també
l'economia espanyola i posa en qüestió la seva solvència a Europa, i
això és un problema greu que pot fer que Europa
s'impliqui en el conflicte Espanya-Catalunya
i faci que es negociï, perquè els creditors europeus volen
cobrar", conclou Comajuncosa.
Gemma Aguilera
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada