Benvolguts,
Comentem un darrer article del Ramón Cotarelo. Aquí ens trobem en una dicotomia:
el rei recolza el règim del 78 o el règim del 78 recolza el
rei?
Doncs les dues coses. Es necessiten l’un a l’altre i el Borbó no actua com a rei (imparcial) sinó com a Sàtrapa lligat
estretament amb qui mana. Si manés el PSOE faria el mateix. De fet el rei, la corona i la mare que els va parir són com els
Saltamartins, que per molt que se’ls sacsegi, sempre es queden drets!
Realment (ep! no reIalment) no creiem que hi hagi un procés
de feixistització de l’Estat sinó una continuació sense solució de continuïtat entre el franquisme
franquista i franquisme borbònic!
Els espanyols portem a les espatlles 80 anys de franquisme, això sense comptar els 300 anys anteriors (o potser els 550 anys anteriors?).
Tinguem clar que el franquisme
no es crea ni es destrueix,
només es transforma!
Vegem l’article d’en Cotarelo:
La clau és la unitat i la
mobilització pacífica
"L'empresonament
de Sànchez i Cuixart pretén aconseguir una reacció violenta que justifiqui una
altra jornada de vandalisme policial"
per Ramón Cotarelo
17/10/2017
No falta ni un element en el
procés de feixistització de l'Estat i la conversió del règim
del 78 en una dictadura dissimulada amb un bipartidisme
corrupte.
No es troba una altra
via civilitzada per tractar la qüestió catalana. Compta amb el suport actiu del
PSOE, de l'oligarquia, de l'Església i el passiu de l'altra esquerra espanyola i la inhibició de la UE.
No queda res dels
principis de l'Estat
social i democràtic de dret de la CE. El Rei, la legitimitat
és més que qüestionable, està per sobre de la llei, però no del partidisme
polític. En el seu recent missatge va recolzar la política repressiva
del partit del govern, es va posar de la seva banda, va amenaçar a l'altra part
del conflicte i va ignorar la sort de les víctimes innocents.
El Tribunal Constitucional és un òrgan polític al servei del poder, convertit
contra tota justícia, en executor de les
seves pròpies sentències mitjançant una
reforma inconstitucional avalada per ell.
Aquest òrgan que arrossega un desprestigi d'anys, ha anul·lat la Llei del Referèndum catalana, amb la
mateixa rapidesa amb què mostra la seva
complicitat amb els interessos del govern.
La jutge de l'Audiència
Nacional (versió actual del TOP de Franco), persona amb una carrera política
partidista i recentment condecorada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional [Divisió de poders?],
ha empresonat a dos dirigents socials populars catalans. La decisió, de
fonament jurídic dubtós, pretén alimentar la política de provocació de
l'Estat a Catalunya per aconseguir una reacció violenta que justifiqui una
altra jornada de vandalisme policial al Principat.
No és estrany que,
segons la Comissió Europea, Espanya estigui a la cua d'Europa en matèria d'independència
judicial. A la cua és poc. El poder judicial està al servei del govern i
del seu partit que té més de 700 imputats en processos penals per delictes de
dret comú.
Al Parlament hi ha una
coalició nacional-espanyola de fet entre el PP, el PSOE i C’s que
bloqueja la càmera i la converteix en una imitació d'un òrgan legislatiu i de
control. La seva sola funció és donar suport al govern en la seva política
d'imposició i arbitrarietat.
Els mitjans de
comunicació estan a les ordres del poder polític. Tant els públics com els
privats són instruments de propaganda, tergiversació i manipulació especialment
pel que fa a Catalunya. També els fa servir en muntatges polítics en
campanyes de guerra bruta contra els seus enemics polítics. Segons l'estudi
Reuters de la Universitat d'Oxford, aquests mitjans són dels menys creïbles
d'Europa i del món. Si els espanyols volen informar-se han de recórrer a alguna
(escassa premsa digital), els mitjans estrangers i, sobretot, les xarxes
socials. Per això el govern de la dreta pretén escometre una
"regulació" de la llibertat d'expressió en les xarxes. És a dir,
suprimir la llibertat d'expressió en el digital, igual que el seu "Llei
Mordassa" era una llei contra la llibertat d'expressió.
Amb arbitrarietat del
poder executiu, submissió del poder judicial, irrellevància del legislatiu,
servilisme dels mitjans de comunicació, suport de l'oligarquia financera i de
l'Església catòlica, Espanya no és un Estat social i democràtic de dret, sinó
un règim despòtic de filiació franquista.
El social va ser eliminat de cop amb
el programa neoliberal del PP de corrupció i saqueig del país. Allò democràtic,
fulminat quan es va apallissar la població catalana pel fet de votar. Això de
dret ha acabat de desaparèixer amb l'empresonament de dos dirigents populars
per motius polítics.
Mentre es resol el
contenciós epistolar entre el govern d'Espanya i la Generalitat, l'Estat
no deixarà de provocar l'independentisme per veure si aconsegueix destruir la
seva base popular, política i moral. Per veure si, amb ajuda dels seus
comparses pseudosocialistes, el posa al seu baix nivell franquista per tenir un
pretext i atacar amb això que els seus criats intel·lectuals diuen
"violència legítima" de l'Estat i no és altra cosa que feixisme marca
Espanya.
Per això, la resposta
de l'independentisme català serà sempre la mateixa: resistència democràtica i
pacífica davant de l'arbitrarietat i la tirania i, sobretot, manteniment de la
unitat d'acció de totes totes. De totes totes vol dir de totes totes mentre
l'objectiu estratègic estigui pendent. És el missatge que han deixat els dos
Jordis en entrar a la presó i el que sens dubte il·luminarà l'acció de la
societat catalana en la seva resposta a les cada vegada més histèriques escomeses
d'un Estat en procés accelerat de feixistització. I a què la gent dóna suport
massiu als carrers. Quan l'Estat comprengui (o, el més fàcil, l'obliguin a
comprendre) que no pot bloquejar la voluntat majoritària d'una població que
expressa la seva desobediència a la tirania pacífica i democràticament, la
República Catalana, ja proclamada de fet el 3 d'octubre, serà una realitat de
dret.
Ramón Cotarelo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada