Benvolguts,
Chapeau!
No ho sembla perquè no ho sabem, però estem fent les coses ben fetes!
Ho anirem veient i constatant!
Vegem l’entrevista:
Agustí Carles: ‘La declaració
d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional.
Tot ha estat estudiat’
Entrevista a l'advocat, membre de Drets i Constituïm i assessor jurídic
de Carme Forcadell i el govern
Per: Andreu Barnils
Agustí Carles és
advocat, membre de Drets i de Constituïm.
Té despatx a Girona. I ara també és un dels assessors dels equips jurídics de
Carme Forcadell, Carles Puigdemont i el govern català. Però diu que en aquesta
entrevista parla en nom propi i no pas de ningú més. Carles és de l’opinió que la declaració
d’independència de Carles Puigdemont es va fer com tocava. És a dir, fora del
ple i sense votació. En aquesta entrevista explica el perquè.
—Agustí Carles, qui
és?
—Sóc advocat. Formo part del col·lectiu Drets i de Constituïm, que vam fer proposta de constitució. Per la meva feina, sóc un dels assessors de Carme Forcadell, del president Puigdemont i del govern català. L’advocat de Forcadell és Van der Eyne, que és penalista. I necessitava ajuda de constitucionalistes, com jo. Però jo parlo en nom meu, no de ningú més.
—Sóc advocat. Formo part del col·lectiu Drets i de Constituïm, que vam fer proposta de constitució. Per la meva feina, sóc un dels assessors de Carme Forcadell, del president Puigdemont i del govern català. L’advocat de Forcadell és Van der Eyne, que és penalista. I necessitava ajuda de constitucionalistes, com jo. Però jo parlo en nom meu, no de ningú més.
—Dieu que la
declaració d’independència es va fer ben feta i seguint la llei internacional.
Per exemple, no s’havia de fer al ple, ni votar-la.
—Ni la constitució ni l’estatut no ens dirà com es fa una declaració d’independència. Lògicament, no ho preveuen. On s’ha d’anar a buscar com fer una declaració? A la llei internacional. Què ens diu el dret internacional? Doncs el dictamen del Tribunal de l’Haia de l’any 2010 sobre Kossovo en parla. I el tribunal afirma, diu i aconsella que la independència de Kossovo de Sèrbia va ser correcta perquè les independències no les ha de declarar un parlament de l’estat matriu. I el Parlament de Catalunya, tingui la història que tingui, actualment depèn de la constitució espanyola. Agradi o no, és un parlament autonòmic. I des d’aquest parlament no es pot trencar la legalitat de l’estat matriu. Les declaracions les han de fer els representants del poble. I això es va fer. Observeu que la declaració la van signar com a representants electes. No com a diputats autonòmics. Això també havia estat estudiat. Seguia els consells del dret internacional.
—Ni la constitució ni l’estatut no ens dirà com es fa una declaració d’independència. Lògicament, no ho preveuen. On s’ha d’anar a buscar com fer una declaració? A la llei internacional. Què ens diu el dret internacional? Doncs el dictamen del Tribunal de l’Haia de l’any 2010 sobre Kossovo en parla. I el tribunal afirma, diu i aconsella que la independència de Kossovo de Sèrbia va ser correcta perquè les independències no les ha de declarar un parlament de l’estat matriu. I el Parlament de Catalunya, tingui la història que tingui, actualment depèn de la constitució espanyola. Agradi o no, és un parlament autonòmic. I des d’aquest parlament no es pot trencar la legalitat de l’estat matriu. Les declaracions les han de fer els representants del poble. I això es va fer. Observeu que la declaració la van signar com a representants electes. No com a diputats autonòmics. Això també havia estat estudiat. Seguia els consells del dret internacional.
—La llei del
referèndum sí que diu que el parlament ha de declarar la independència.
—La declaració d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional. Tot ha estat estudiat. Van anar a l’auditori del costat. I la van signar en una sala annexa, a l’auditori. La llei del referèndum diu que la declaració l’ha de fer el parlament? Cert. L’auditori forma part del parlament. El problema és que tenim un estat en contra, i hem d’anar avançant sense dir-ho tot. Com deia, la declaració, a més, no la van signar com a diputats, sinó com a representants del poble. I de fet es podria ampliar i que la signessin també diputats a Madrid, senadors, alcaldes. Tots ells representarien el poble de Catalunya. Tot estudiat.
—La declaració d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional. Tot ha estat estudiat. Van anar a l’auditori del costat. I la van signar en una sala annexa, a l’auditori. La llei del referèndum diu que la declaració l’ha de fer el parlament? Cert. L’auditori forma part del parlament. El problema és que tenim un estat en contra, i hem d’anar avançant sense dir-ho tot. Com deia, la declaració, a més, no la van signar com a diputats, sinó com a representants del poble. I de fet es podria ampliar i que la signessin també diputats a Madrid, senadors, alcaldes. Tots ells representarien el poble de Catalunya. Tot estudiat.
—Tot estudiat? No
va ser improvisació signar-la fora del ple?
—Tota la litúrgia havia estat pensada. Cada pas que s’ha fet, cada article, s’ha estudiat d’acord amb el dret internacional. No hi ha res basat en la improvisació. Tot havia estat previst així. És la litúrgia que toca per fer una declaració d’independència.
—Tota la litúrgia havia estat pensada. Cada pas que s’ha fet, cada article, s’ha estudiat d’acord amb el dret internacional. No hi ha res basat en la improvisació. Tot havia estat previst així. És la litúrgia que toca per fer una declaració d’independència.
—I el paper signat
ja és la declaració, doncs?
—Jo entenc que la declaració formal és aquesta, sí.
—Jo entenc que la declaració formal és aquesta, sí.
—I ja està, doncs?
No cal que el parlament faci res més?
—Sí que ha de fer, sí. Ara el parlament ha de concedir els efectes jurídics a la declaració. És a dir: la declaració d’independència és un acte polític, no jurídic. Per això jurídicament encara no té cap transcendència. Arribarà quan el parlament faci entrar en vigor la llei de transitorietat. Aleshores sí. Aleshores tindrà efectes jurídics. I després el president, o el govern, donarà ordres executives.
—Sí que ha de fer, sí. Ara el parlament ha de concedir els efectes jurídics a la declaració. És a dir: la declaració d’independència és un acte polític, no jurídic. Per això jurídicament encara no té cap transcendència. Arribarà quan el parlament faci entrar en vigor la llei de transitorietat. Aleshores sí. Aleshores tindrà efectes jurídics. I després el president, o el govern, donarà ordres executives.
—La declaració és
feta, falta la llei de transitorietat. És això?
—Correcte. El president què va fer? Va dir que la independència no entri en vigència perquè volem diàleg, tal com ens demana la comunitat internacional.
—Correcte. El president què va fer? Va dir que la independència no entri en vigència perquè volem diàleg, tal com ens demana la comunitat internacional.
—És curiós que,
segons això que dieu, la llei internacional donaria avui la declaració per feta
i, en canvi, segons la llei catalana i espanyola, no.
—Ni la catalana ni l’espanyola no la preveuen, la declaració. No la regulen. Em fa gràcia que la gent s’esperi una votació. On ho diu, això? Si fas un referèndum després l’has de votar? Home, no. S’ha fet la declaració formal. Deixen per escrit allò que la gent ha decidit. Això és una opinió meva. No del govern. Que quedi clar que és la meva valoració.
—Ni la catalana ni l’espanyola no la preveuen, la declaració. No la regulen. Em fa gràcia que la gent s’esperi una votació. On ho diu, això? Si fas un referèndum després l’has de votar? Home, no. S’ha fet la declaració formal. Deixen per escrit allò que la gent ha decidit. Això és una opinió meva. No del govern. Que quedi clar que és la meva valoració.
—I quina és?
—Crec que s’ha fet bé.
—Crec que s’ha fet bé.
—Una altra qüestió.
Per anar al Tribunal de Drets Humans d’Europa a defensar Carme Forcadell i
altres, què falta? Quan s’hi arriba?
—Vam anar al TC a recusar-ne els magistrats. Ens van dir que no. I ara podem anar al Tribunal de Drets Humans Europeus. Encara no s’ha esgotat el termini ni les resolucions. I quan sigui el moment es farà. Com més aviat millor. I també pensem anar al Tribunal de Luxemburg. Allà un altre equip ja ho va preparant, i és en relació amb les càrregues policíaques. Aquestes són les dues vies que hi ha en marxa, ara.
—Vam anar al TC a recusar-ne els magistrats. Ens van dir que no. I ara podem anar al Tribunal de Drets Humans Europeus. Encara no s’ha esgotat el termini ni les resolucions. I quan sigui el moment es farà. Com més aviat millor. I també pensem anar al Tribunal de Luxemburg. Allà un altre equip ja ho va preparant, i és en relació amb les càrregues policíaques. Aquestes són les dues vies que hi ha en marxa, ara.
I també tenim tot d’advocats
estrangers que fan arribar tota la documentació a altres instàncies, com hem
vist aquests dies.
Andreu Barnils
13 comentaris dels subscriptors
CARLES ADELL
19.10.2017 | 12:11
Agraeixo l’explicació. Ara s’entén millor. Tanmateix
continuo esperant una declaració o proclamació formal i solemne en algun moment
(quan toqui), per tal que la cosa no quedi així de confusa…
Manel Cordon
19.10.2017 | 12:04
Llàstima que aquesta informaciò no arribi a l’españa
culturitzada, ja no dic la profunda. Aquestes esquerres “intelectuals”
començant pel PSC, que el tenim ben aprop. Clar que mentre l’Iseta segueixi
enamorat del P. Sánchez… ho tenim fotut.
Em conformaria que els militants i simpatitzans de CSQP, Colauistes i Domenequistes, ho poguessin anar entenguen o si mes no, sembrant-los el dubte.
Tinc curiositat, per no dir esperança, que despres de la missiva d’avui d’en Puigdemon i la rapidissima resposta del Mendez Vigo. amb el bastó aixecat del 155, aquests podemites i families reaccionin posant-se al costat de Catalunya. (Amén)
Em conformaria que els militants i simpatitzans de CSQP, Colauistes i Domenequistes, ho poguessin anar entenguen o si mes no, sembrant-los el dubte.
Tinc curiositat, per no dir esperança, que despres de la missiva d’avui d’en Puigdemon i la rapidissima resposta del Mendez Vigo. amb el bastó aixecat del 155, aquests podemites i families reaccionin posant-se al costat de Catalunya. (Amén)
Jordi Roca
19.10.2017 | 11:07
Suposo que ja aneu pensant a la resposta al TC
respecte a la Llei del Referèndum. Llegiu l’apartat “G”: diuen que el Pacte de
Drets Civils i Polítics (ratificat i publicat en BOE 1977, per tant llei
espanyola) és només per a les colònies!!. La Consti és del 78, i Espanya encara
l’ha d’adaptar al Pacte internacional
subscrit el 1977, recordem que segons el dret internacional preval el Pacte
sobre la Constitució. Quan la Consti diu que els drets que ella
reconeix cal interpretar-los d’acord amb els Pactes internacionals subscrits,
NO DIU enlloc que no calgui interpretar també segons aquests Pactes el dret de
lliure determinació política (que la Consti no cita explícitament). Cal entendre que el
TC estaria doncs dictant resolucions injustes tot hi saber-ho. Cal esperar
encara a passar pels tribunal europeus, abans d’anar a La Haia a la Cort Penal
Internacional?
Rosa Maria Pons
19.10.2017 | 10:39
Ben explicat, i tot i que algunes coses no les sabem,
aquestes declaracions ens dónen molta confiança. Endavant¡¡¡
Ma Angels Massip
19.10.2017 | 10:09
Com necessitem aquests aclariments, gràcies !!!
pep gaya
19.10.2017 | 10:08
Més diàfan impossible, prego que s’escampi aquesta
informació arreu, sobretot per assabentat als propis independentistes, la informació
és poder i la vertadera és persuasiva en tant que tenim davant tota la veritat.
Lluis Cabot
19.10.2017 | 09:43
És reconfortant veure com es deixa MOLT POC a la
improvisació. Llàstima que de vegades no ens arriba tota la informació
(possible de difondre) perquè la gent sapiguem més i imaginem menys.
Pau Galindo
19.10.2017 | 05:15
És un goig escoltar la saviesa d’aquest home. Al vídeo
“les urnes a judici” hi té una intervenció brillant també. Tant de bo més
intervencions d’ell a canals de difusió.
Antoni López
19.10.2017 | 01:11
Ara s’entén millor.Gracies
Pepi Borrego
18.10.2017 | 22:35
Genial! No puc dir res més.
Josep Sindreu
18.10.2017 | 22:34
Molt ben explicat i aclarit. Gracies per donar-nos
confiança i llum en moments tan terbols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada