Benvolguts,
Fa un parell de dies varem parlar de les patums
catalanes que sense pertànyer a cap partit polític ja han sortit de l’armari en relació a
la independència de Catalunya. Varem esmentar que caldria que moltes més figures
de l’espectacle, de l’esport, actors, directors, cantautors, músics,
intel·lectuals, jutges, notaris, sortissin de l’armari com més aviat millor.
Entre els intel·lectuals que varem citar hi havia l’economista i catedràtica Elisenda
Paluzie, els periodistes i escriptors Salvador Garcia Ruiz, Eugeni
Casanova, Josep Carbonell, Martí Anglada i Birulés i el jutge Santiago Vidal i Marsal.
Avui continuem esmentant catedràtics que ja fa
temps que han sortit de l’armari. Ens referim al Col·lectiu Wilson, molt conegut d’aquest Bloc, economistes i professors de ciència política Xavier Sala i Martín, Carles Boix, Jaume
Ventura, Pol Antràs, Jordi Galí i Gerard Padró. També hem d’esmentar,
evidentment els periodistes i escriptors Vicent
Partal, Vicent Sanchis, Manuel Cuyàs, Xevi Xirgo, Germà Capdevila, Salvador
Cot, Francesc Marc Àlvaro, Pilar Rahola, Josep Gifreu, Eliseu Climent, Joan
Lladonet, Antoni Bassas, Toni Soler, Miquel Calzada, Carles Capdevila, Sebastià
Alzamora, Miquel Puig, Núria Bosch, Marta Espasa i molts d’altres que ara
no em venen al cap i que ja aniré esmentant a mida que ho recordi.
Tal com diria el Toni Albà, escriptor i actor
que ja fa molt temps que va sortir de l’armari, Òndia tu!, ja som una bona pila!
A veure si tal com deia en Raimon, som molts
més dels que ells volen i diuen?
Avui parlem
del Col·lectiu Wilson que torna a la palestra amb aquest article al Wall Street
Journal:
25.01.2014
13:20
L'independentisme de Sala i Martín i el Col·lectiu
Wilson
El
diari nord-americà explica la tasca del col·lectiu format per 'sis economistes
i politòlegs de Harvard, Princeton, Columbia, London School of Economics i
institucions prominents'
L'interès
pel procés d'independència als diaris internacionals no deixa de créixer i cada
cop són més les capçaleres que publiquen reportatges al marge dels fets
d'actualitat puntuals. Ara és el nord-americà Wall Street Journal que es fa ressò de la tasca de l'economista Xavier Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson a favor de
la independència de Catalunya.
L'article
repassa algunes de les intervencions dels membres del col·lectiu ––Sala i
Martín, Carles Boix, Jaume Ventura, Pol Antràs, Jordi Galí i Gerard Padró-- desmentint les
informacions sobre un hipotètic desastre econòmic per Catalunya en cas
d'independència.
El
reportatge reprodueix una intervenció de Sala i Martín: '"Des de 1800, vint-i-dues ex-colònies
espanyoles s'han independentitzat", diu el senyor
Sala-i-Martín, un professor de la Universitat de Columbia que ha escrit llibres
de text d'economia i ha ajudat a fer l'Informe sobre Competitivitat Global
d'aquesta setmana passada al Forum Econòmic Mundial de Davos. "Cap
d'aquestes colònies no ha lamentat haver-ho fet".'
'El senyor Sala-i-Martín és un dels sis
respectats acadèmics catalans que han fet una passa endavant des de la torre
d'ivori cap a la batalla política amb un fort desafiament per Espanya i la
resta de la Unió Europea --inclosa la seva unió monetària.'
'Ells
són protagonistes d'alt nivell en un debat públic de llarg recorregut sobre què
podria guanyar Catalunya --l'anomenada fàbrica d'Espanya-- si marxa i què
podria perdre.'
'Animat
per les enquestes que mostren un suport majoritari a la independència, el
Parlament de Catalunya a Barcelona ha aprovat aquest mes fer un referèndum el 9
de novembre. El
govern central a Madrid s'ha compromès a blocar la consulta, que considera
inconstitucional, però això no ha fet silenciar el debat.'
'En
blocs, entrevistes i conferències amb entitats cíviques i de negocis, els sis
acadèmics expliquen que el sistema espanyol de repartiment dels ingressos
tributaris entre les disset regions defrauda a Catalunya uns 16 mil milions
d'euros anualment. Això equival a més de 2 mil euros per habitant, o
al voltant del 8%
de la producció de Catalunya, sobre la base dels impostos i les dades
d'inversió, diuen els acadèmics.'
'Ells consideren que la regió nord-est
de 7,5 milions de persones podria esdevenir no tan sols un país viable, sinó
molt possiblement en un gegant econòmic.'
'Catalunya,
que té una cultura i llengua pròpies, sempre ha tingut una relació tensa amb
Madrid, però el col·lapse de l'economia espanyola el 2008 ha portat les regions
a lluitar per obtenir recursos i ha portat la tensió a ebullició.'
L'article
també es fa ressò del debat sobre la sortida de Catalunya de la UE en cas
d'independència i explica que Sala i Martín ha fet notar que les multinacionals establertes
a Catalunya no voldran pas quedar excloses dels beneficis de formar part de la
UE i que les institucions europees hauran d'afluixar la seva posició sobre
Catalunya. A més, també explica que Sala i Martín ha dit que cal
tenir en compte que els exportadors espanyols han de passar les mercaderies per
Catalunya.
'Si Espanya imposa barreres, es trobarà
amb una cua de milers de quilòmetres amb tomàquets podrits a les carreteres que
voldran poder passar per Catalunya', diu Sala i Martín.
Finalment,
tanca l'article un reconeixement acadèmic a Sala i Martín. El Wall Street Journal li demana la seva opinió
al Premi Nobel d'Economia, Robert Lucas, de la Universitat de Xicago, que diu:
'Aquest home en sap molt sobre creixement econòmic i puc testificar que és bo
en això.' Però el professor Lucas afegeix que 'no vol tocar' el tema
de la independència de Catalunya...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada