Benvolguts,
El repàs i opinió de l’Editorial del Punt/Avui del darrer dia de l’any,
analitza breument però amb contundència la percepció que el Gobierno español vol tenir
sobre Catalunya i el seu procés cap a la independència. S’equivoca el Gobierno
español si vol continuar creient que és un
home o un partit qui lidera el procés independentista. L’Editorial es pregunta
¿com es pot
aturar l'opinió d'un poble lliurement expressada? Ens parla de la
por. I explica el futur negre que plana sobre el que quedi d’Espanya
si s’entossudeixen a no negociar. De fet com veiem, i anirem veient, intenten
creure’s les seves pròpies mentides. I utilitzen els arguments de la por, com si
nosaltres fóssim nens i ens amenacessin amb l’home dal sac...
Però a nosaltres no ens afecten, tenim
historiadors, economistes i experts en ciència política que poden anar rebutjant
tots els arguments de la por que el Gobierno español llenci. I tenim els que pel
nostre cantó seguim els nostres savis i reenviem les seves opinions a cada cop
més gent, que esperem que facin el mateix que fem nosaltres: escampar el missatge
independentista basat en els nostres arguments irrefutables...
Ara bé, qui es creu aquests arguments són els
ciutadans espanyols i això ajuda a crear aquest odi contra Catalunya que segons
les estadístiques ha augmentat molt en els darrers dos anys. I com més els
sicaris del Sr. Margallo vagin escampant els arguments de la por, i de l’odi,
contra Catalunya per les cancelleries europees, més les cancelleries europees
els veuran el llautó...
Anirem incidint en aquest tema.
I ara l’Editorial:
Arguments del
govern d'Espanya
31/12/13
L'any 2013 ha estat un dels més històrics per
a Catalunya. No tant com ho serà el 2014, però sí que ha estat un any sense el
qual els esdeveniments futurs seran difícils d'entendre. El govern d'Espanya s'equivoca quan
diagnostica que el que passa a Catalunya està teledirigit per les seves elits
governants. El que fa valuós el nostre procés cap a la independència és que
s'està construint des de sota, i que molts polítics han escoltat el clam
popular, avalat per les urnes, on la sensibilitat independentista creix.
El president ha dit que s'ha progressat: s'han formulat les preguntes, s'ha
avançat en la unitat i no s'han fet passes cap enrere. Els reptes futurs són
importants, però ¿com es pot aturar l'opinió d'un poble lliurement expressada?
Fins ara, l'administració espanyola i els seus
propagandistes han reaccionat amb l'amenaça i la por. Durant els últims mesos hem sentit que
Catalunya, sense Espanya, es convertirà en poc més que una nova Grècia on
regnaran la pobresa
i la desesperació. Això no és cert. El que sí és cert és que Espanya, sense les aportacions fiscalment forçades dels catalans –ja que són les persones, no els territoris, els que tributen–, tindria un futur negre.
i la desesperació. Això no és cert. El que sí és cert és que Espanya, sense les aportacions fiscalment forçades dels catalans –ja que són les persones, no els territoris, els que tributen–, tindria un futur negre.
Ara, el govern espanyol ha canviat. De
l'amenaça ha passat als arguments, que són enviats a les ambaixades i els
consolats per mirar de contrarestar la campanya exterior del govern català. Una
campanya que fa forat, perquè, si no, no hi enviarien aquest argumentari.
Aquest fet s'ha de mirar en positiu: Espanya entra en campanya. Pel no, però hi entra. Una
altra cosa és la solidesa dels seus arguments, francament hilarants.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada