Benvolguts,
El ridícul que està fent i que farà el tal
Montoro quan hagi d’explicar als ciutadans i al mon el perquè d’aquest episodi de
les balances fiscals, serà per petar-se de riure. I a més l’episodi correrà com
la pólvora perquè els nostres catedràtics d’economia en terres europees i
americanes com en Sala i Martin i els nostres amics de Help Catalonia i del
Col·lectiu Emma ja es cuidaran d’esbombar-ho per tot el mon. Vegem els
antecedents:
El febrer del 2012 com que els índex que
reflectien l’IPC
(Índex de Preus del Consum), correntment dit “La cistella de la compra”, se’ls
disparava el Gobierno va modificar
la ponderació dels diferents components de l’IPC per tal que no es disparés
tant, que vol dir que el client quedava content i enganyat!
La notícia d’ahir era aquesta:
El ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro,
ha anunciado hoy que un grupo de expertos cambiará la metodología de las balanzas fiscales que calcule las diferencias en la financiación de los servicios públicos que
reciben los ciudadanos en cada territorio.
En su intervención en la convención del PP de Cataluña,
Montoro ha explicado que este grupo de expertos presentará esta nueva fórmula
de las balanzas, que van a pasar a llamarse "cuentas
públicas regionalizadas o CPR", en un cónclave en Girona el 31
de enero, y con esta metodología se presentarán en marzo los resultados.
És la mateixa fórmula que en el canvi de l’IPC.
Fem una mica d’història. Els països normals i civilitzats de tipus federal calculen
i publiquen cada any automàticament les balances fiscals dels seus diversos territoris. L’estat
espanyol no és ni normal ni civilitzat, més aviat és una immensa cova de
lladres. Des del nyap de la Transición a l’any 78 l’estat no havia mai
presentat les balances
fiscals. Ni governant el PSOE ni el PP. Qui dia passa any empeny. Els
territoris com Catalunya que sabien que estaven sent espoliats però que no
tenien dades fefaents insistien un dia i un altre en el Congreso de los
Diputados per resoldre aquesta mancança d’informació. Les associacions
empresarials i les de les Caixes d’Estalvi (el FUNCAS), havien calculat les
balances, però no eren oficials. Finalment el 1996, després de 18 anys de
demanar-ho el Gobierno va acceptar de publicar-les i es va fer una llei estatal
que deia que el Gobierno estava obligat a presentar cada any, religiosament, les
balances fiscals. Varen passar els anys i res de res. 12 anys més tard, el 2008,
i després d’haver insistit repetidament CiU i ERC el Gobierno va presentar les balances
fiscals del 2005. I fent més trampes ja que no se’n poden estar! Varen
presentar les balances fiscals del 2005, de 6 formes diferents, segons els diferents
paràmetres i càlculs que havien utilitzat. Per confondre l’enemic. I varen dir que ho feien
així ja que hi ha moltes maneres de fer-ho i cap no és perfecta, etc.
Aquestes 6 balances mostraven les balances amb
diferències notables però en totes el dèficit fiscal català era de més del 7% de
PIB. Aquí en presento una que és la que després veurem que és l’única
recomanada pels economistes de prestigi i que és la que s’utilitza a Austràlia,
als EUA, al Canadà, a Alemanya, i en general és la que recomana la Unió
Europea.
En aquestes balances es
manifestava el que els Gobiernos successius volien amagar: la magnitud de la
tragèdia, l’explicació de que a Espanya hi havia territoris que feia 30 anys
que vivien subsidiats i territoris que feia 30
anys que subsidiaven els primers. Extremadura té
un 17,6% de subsidi (sense comptar els ajuts de la UE que és una altra
història). I les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià tenen
respectivament un espoli de 14,20%, 8,70% i 6,32% del seu PIB.
Des del 2008, fa 6 anys, no s’han presentat
més balances fiscals!
I s’ha repetit la mateixa història, com en el
dia de la marmota, CiU i ERC insistint i insistint i els Gobiernos sense presentar les balances,
malgrat estar obligats per llei.
Finalment fa 6 o 8 o 10 mesos, el Montoro va
dir solemnement en seu parlamentària que a començaments del 2014 presentaria les
balances fiscals! Jo no m’ho vaig creure i vaig explicar públicament des d’aquell
dia que no m’ho creia!
I ahir va el Montoro i diu que no les presenta i que en
comptes d’això presentarà un invent que s’acaba de treure de la màniga i que es
diu: "cuentas públicas regionalizadas o
CPR". O sigui
que un altre cop el client quedarà content i enganyat!
Per cert que el conseller Mas-Colell ha pensat
que tot era una collonada i li ha demanat avui mateix al Montoro els valors i
la metodologia i que ell ja es farà els càlculs.
Per tant el Gobierno roba a uns i beneficia a
d’altres, però enganya a tothom! I la conya que faran els economistes de tot el
mon veient com roba el Gobierno español a cara descoberta als súbdits o esclaus
de les seves colònies, serà per a sucar-hi pa! Sort tenen els sàtrapes del
Gobierno de no posseir un tret fonamental dels polítics que segons el president
Tarradellas era el primer sentit que havien de tenir que era el sentit del
ridícul.
I ara permeteu-me una petita digressió. Jo
vaig estudiar Enginyeria industrial quan era jove. Corria una història en
aquella època entre els estudiants i es referia a la constant d’examen. Quan estàs en un examen
i veus que no et surt correctament el resultat del problema, tens una
escapatòria: mires dissimuladament el resultat del primer de la classe que deu
haver-lo resolt correctament,
i calcules la constant d’examen que és la
quantitat per la qual has de multiplicar el teu resultat per tal que et doni el
resultat correcte!
Veient les trampes dels Montoro me n’adono que
fan servir aquesta trampa. Saben quin resultat volen que surti per a l’IPC o
per a les balances
fiscals o pel que sigui i calculen les corresponents constants d’examen per
a obtenir els resultats que volien obtenir.
I ara estan a punt de perpetrar aquesta fellonia!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, i el conte s’ha acabat!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada