04/02/14. Contrastant. Els mèdia espanyols contra el sobiranisme i l'independentisme. En resum, dóna una mostra del poder de la premsa en totes les seves variants per influir en qui els llegeixen sense armilla antibala...

Benvolguts,

Una nova mostra d’anàlisi molt ben feta sobre els mèdia espanyols en les seves referències al sobiranisme i l’independentisme català, analitzat pel Col·lectiu Contrastant!

L’article és molt interessant ja que compara les actituds racistes de la premsa en els països on hi ha i hi ha hagut racisme amb les actituds antisobiranistes o antiindependentistes a l’Estat Espanyol. També és interessant la metodologia utilitzada comparant situacions molt diferents, o no tant, entre racisme i nacionalisme espanyol. I la metodologia és extrapolable a moltes altres situacions, històriques, socials, etc.

En resum, dóna una mostra del poder de la premsa en totes les seves variants per influir en qui els llegeixen sense armilla antibala o sigui sense estar molt previngut de per on te l’engaltaran!

05.02.2008  06:00

Autor/s: Contrastant

Els mèdia espanyols contra el sobiranisme i l'independentisme

En aquest article volem presentar una citació d’un autor mundialment reconegut pels seus estudis sobre racisme per, posteriorment, canviar-ne algunes paraules per veure què succeeix.

A l’article 'Nuevo racismo y noticias. Un enfoque discursivo', publicat a 'Inmigración, género y espacios urbanos. Los retos de la diversidad', Teun Adrianus van Dijk escriu a la pàgina 37 el paràgraf següent referint-se al nou racisme, el qual es caracteritza, entre d’altres aspectes, per no ser explícitament racista (a diferència del racisme clàssic):

'Lo mismo es cierto especialmente en relación con el papel de los medios de comunicación en los asuntos étnicos, por las siguientes razones:

a) La mayoría de los lectores blancos tienen pocas experiencias cotidianas con las minorías.

b) Los lectores blancos tienen pocas fuentes alternativas de información sobre las minorías.

c) Las actitudes negativas para con las minorías les convienen a la mayoría de los lectores blancos.

d) Las cuestiones étnicas proporcionan, en mayor grado que otros temas, una identificación positiva aunque polarizada para gran parte de los lectores blancos, en términos de «nosotros» y «ellos».

e) Los medios de comunicación enfatizan esa polarización grupal centrándose en varios problemas y amenazas para «nosotros», y así implican activamente a gran parte de los lectores blancos.

f) Los grupos minoritarios no tienen suficiente poder para oponerse públicamente a esa información sesgada.

g) El discurso dominante (de los medios de comunicación) sobre temas étnicos es prácticamente consensuado.

h) En concreto, hay poco debate respecto al «nuevo» racismo.

i) Los disidentes «antirracistas» tienen poco acceso a los medios de comunicación.'

Si canviem alguns elements lèxics (o n’afegim un), obtindrem un nou text que creiem que és interessant:

'Lo mismo es cierto especialmente en relación con el papel de los medios de comunicación en los asuntos nacionales, por las siguientes razones:

a) La mayoría de los lectores españoles tienen pocas experiencias cotidianas con personas soberanistas o independentistas.

b) Los lectores españoles tienen pocas fuentes alternativas de información sobre el soberanismo y el independentismo.

c) Las actitudes negativas para con el soberanismo y el nacionalismo les convienen a la mayoría de los lectores españoles.

d) Las cuestiones nacionales proporcionan, en mayor grado que otros temas, una identificación positiva aunque polarizada para gran parte de los lectores españoles, en términos de «nosotros» y «ellos».

e) Los medios de comunicación enfatizan esa polarización grupal centrándose en varios problemas y amenazas para «nosotros», y así implican activamente a gran parte de los lectores españoles.

f) Los grupos minoritarios no tienen suficiente poder para oponerse públicamente a esa información sesgada.

g) El discurso dominante (de los medios de comunicación) sobre temas nacionales es prácticamente consensuado.

h) En concreto, hay poco debate respecto al nacionalismo español.

i) Los disidentes «soberanistas o independentistas» tienen poco acceso a los medios de comunicación.'

Creiem que algunes de les afirmacions que resulten dels canvis de mots o afegitons són benvolents amb els mèdia espanyols perquè el que analitza van Dijk sobre el nou racisme en els mitjans de comunicació és encara més acusat en el cas del discurs mediàtic espanyol sobre els sobiranismes i independentismes catalans i basc. En posarem diversos exemples. Les experiències dels lectors espanyols amb els sobiranismes i independentismes basc i català no és que sigui reduït, sinó que és nul. O l’accés dels sobiranistes i independentistes als mèdia espanyols no és que sigui escàs, sinó que simplement no hi ha cap via per fer públic aquest discurs, llevat que els mèdia espanyols l’utilitzin per criticar-los i, en el límit, per criminalitzar-los políticament.

Amb tot això no afirmem, ni tan sols suggerim, que els mèdia espanyols practiquin un racisme 'nacional', sinó que les estructures de reproducció de com a mínim alguns discursos, en aquest cas el discurs nacional espanyol, són similars.

[Article publicat inicialment a Tribuna.cat.]

Joan A. Forès

Reflexions