10/02/14. Vicent Partal. Prohibiran l'estelada? L’estelada és el símbol que ha canviat el paisatge de dalt a baix, sobretot el del Principat. Espanya no farà un cop d'estat militar, però els cops d'estat judicials seran cada volta més habituals

Vicent Partal

10.02.2014

Prohibiran l'estelada?

L’estelada és el símbol que ha canviat el paisatge de dalt a baix, sobretot el del Principat.

 Aquest cap de setmana hem viscut dos episodis de provocació centrats en la bandera estelada. A Sant Celoni, a càrrec de la guàrdia civil i a Màlaga, a càrrec de la policia. En tots dos casos s'han sentit justificacions polítiques segons les quals l'estelada és contrària a la constitució. Des de l'espanyolisme ningú no ha aclarit --com passa sempre-- on ho diu, això, que no ho diu enlloc. Però em sembla que tot plegat no és pas casual.

L'estelada és el símbol que ha canviat de dalt a baix el paisatge, sobretot el del Principat. Penjades als balcons, a les rotondes d'entrada dels pobles, als pals de les cases de la vila o a les grades d'un camp d'esports, la bandera de Vicenç Ballester deixa clar, com cap altre senyal, la voluntat d'independència del país. Òbviament, això ha cridat l'atenció de propis i estranys. Des dels periodistes estrangers que ho remarquen en cada article als polítics unionistes que afirmen que l'estesa d'estelades als balcons crea una confusió intencionada sobre quina és la realitat de la societat.

Dos incidents concordants sobre l'estelada podrien ser un avís en aquest sentit. Espanya no farà un cop d'estat militar, però els cops d'estat judicials seran cada volta més habituals. Els grans --com ja ho va ser la sentència contra l'estatut-- o els petits. I aquest, prohibir l'estelada, podria ser-ne un de ben obvi. Estic segur, però, que una barbaritat com aquesta els eixiria molt pitjor que no es poden imaginar. 

Per cert: recordeu quan érem nosaltres que teníem pressa? El gran canvi és que ara són ells que senten la pressió dels dies, que passen ràpidament, i es troben obligats a actuar amb precipitació. I la pressa, normalment, és mala consellera. Tic-tac, tic-tac.

L'opinió dels subscriptors

Joan Guasch: No crec que arribin a ser tan sapastres, els dirigents espanyols, de caure en un acte de provocació tan esperpèntic. En tot cas deuen estar fent proves de cara a alguna acció (tipus rumor-que-s'escampa-ràpidament) de possibles conseqüències legals per a qui tingui penjada una estelada, per si algú s'acoquina i, per si de cas, la treu. La seva actuació serà, com ja ho és, més contundent en altres àmbits, i la resolució judicial sobre  el castellà a les escoles n'és un exemple. Tot això evidencia la seva total manca d'arguments en favor d'una convivència que ara ja és impossible. Ja hem fet les maletes i estem a la porta del pis, esperant el taxi. Quant a l'estelada, l'únic capaç de fer-la desaparèixer (provisionalment) és el vent de dalt (dues vegades l'he hagut d'anar a rescatar de dalt d'un garrofer!).

Ramon Perera: Ja sabem que la persecució d'estelades a Espanya és una represió política contra Catalunya, però és que, a més, els arguments que donen no s'aguanten de cap manera. Diuen que l'estelada és inconstitucional i segons el diccionari de la RAE, inconstitucional vol dir oposat a la constitució. I oposat vol dir contrari, en el sentit "que se muestra completamente diferente" (també segons el diccionari de la RAE). I tan diferents com són una bandera i un text legal! Com molt bé dius, a la Constitución no se'n parla ni gens ni mica de l'estelada, ni tan sols per prohibir-la. Això té un aspecte positiu, i és que es tracta del reconeixement implícit per part seva de que Catalunya és una nació i això sí que no ho volen sentir ni veure.

Xavi Arenas: Anem amb molt de compte. Les absurditats jurídiques que s'estan cometent pels poders de l'estat espanyol només tenen un únic objectiu: provocar una contesta violenta per part dels catalans. Si ho fem haurem perdut.
Ells ja han declarat un estat de guerra encobert. I les accions que prenen son conseqüència d'estratègies socio-político-militars. Anem amb molt de compte de no caure en els paranys que ens estan posant: augment horari del castellà a l'escola, una parella de la guàrdia civil passejant per la plaça i senyalant amb el dit les estelades i altres fets i accions de mínima importància però que intenten provocar accions precipitades per part nostra.
Recordem Gandhi: primer us ignoraran, despres se'n riuran, i despres us atacaran: aleshores haurem guanyat.
Pau i tranquilitat, que ja som al cap del carrer.

Josep Usó: Respecte a les provocacions al voltant de la estelada, em sembla molt important i molt positiva la reacció de la gent, de la societat civil. Que, al capdavall, és qui ara mateix sembla tindre les idees més clares. Davant de la provocació, es respon amb humor. O, fins i tot, amb una certa llàstima.
Cada vegada fan més peneta. Por també, perquè són capaços de qualsevol cosa. Però ja es veu que comencen a acceptar la derrota. Les enquestes els són terriblement desfavorables. La prova és que ni les publiquen. I el partit s'acaba. Queden dos-cents setanta-dos dies, només.

Joan A. Forès

Reflexions