20/02/14. Noticia. L'EFTA és una alternativa per a Catalunya? L'EFTA permet de participar en l'Espai Econòmica Europea sense necessitat de formar part de la UE

Benvolguts,

És molt interessant llegir aquesta informació sobre l’EFTA. Avantatges. Inconvenients. Possibilitats.

18.02.2014  06:00

L'EFTA és una alternativa per a Catalunya?

L'EFTA permet de participar en l'Espai (Área) Econòmica Europea sense necessitat de formar part de la UE

La polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d'Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l'EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l'actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l'interès per una associació com l'EFTA.

—Què és l'EFTA?

—L'Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s'hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n'havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.

—Quina relació tenen l'EFTA i la Unió Europea?

—Tres països dels quatre que formen l'EFTA són part de l'Espai Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.

—Què és l'Espai Econòmica Europea? 

—L'Espai Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l'EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part. 

—Què vol dir 'participar en el mercat intern'?

—Els països de l'EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d'adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n'hi ha un percentatge petit que no cal que l'adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l'EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L'EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic. 

—Els ciutadans dels països membres de l'EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?

—Dels quatre països de l'EFTA, tres formen part de l'acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l'acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l'EFTA com per als altres estats de la Unió.

—Les empreses radicades als països de l'EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?

—Les empreses dels països de l'EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.

—Per què permet aquests privilegis a l'EFTA la Unió Europea?

—No són privilegis. Els països membres de l'EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s'hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.

—Com es governa l'EFTA?

—L'EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.

—L'EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?

—Ni l'una cosa ni l'altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d'aquesta aliança ha d'adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l'obligació de consultar permanentment l'EFTA sobre la legislació que elabora.

—Catalunya podria ser membre de l'EFTA?

—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l'EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l'EFTA l'accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s'encarrega de les relacions entre la UE i l'EFTA, ha parlat amb molt d'interès sobre Catalunya.

—Espanya podria impedir l'entrada de Catalunya a l'EFTA?

—No, perquè no n'és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l'EFTA.

Joan A. Forès



Reflexions