05/02/14. Balances: una qüestió de transparència. “La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés”.

Benvolguts,

Aquest article és de fa tres dies i pel que sembla en Montoro ja ha tornat a canviar de criteri. Ens vol cansar. Celebra la cerimònia de la confusió. En l’article hi ha les respostes de cinc economistes a les preguntes del periodista FRANC MARÍN-CAMP.

Els ninots d’en Ferreres ens ho expliquen prou bé. 

 

I he trobat també un aforisme d’Antonio Machado que em sembla escaient i el dedico al Sr. Montoro, àlies “El Trilero”:

“La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés”.

Quan hagueu llegit l’article us adonareu del nyap del Gobierno (recordeu que la percepció de la corrupció d’Espanya és del 95%) i de les trampes que han fet, fan i no deixaran de fer!

I ara l’article:

Balances: una qüestió de transparència

FRANC MARÍN-CAMP |

02/02/2014 00:00

 http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/MiquelPuigAngel-FuenteNuriaBoschGuillem-Lopez-Casasnovas-preguntes_0_1077492308.html

 

Les preguntes

1. És legítim canviar de metodologia com vol fer el govern espanyol?
2. Per què són importants les balances fiscals?

Miquel Puig

1. La metodologia homologada a escala internacional és discutible, però té un consens. En aquest sentit, per tant, la nova proposta del govern espanyol no és acceptable. Malament quan l'Estat juga a l'Spain is different. A més, si es confirmés que no es facilitaran les dades per elaborar les balances fiscals, seria escandalós. Sembla que el govern espanyol prefereixi la vergonya de no donar la informació a la transparència de mostrar els números.
2. Les balances donen informació rellevant sobre els fluxos fiscals. Són importants en molts països. En el cas català, i tenint en compte el millor dels escenaris, el desequilibri fiscal és vint cops més gran que el dèficit del Regne Unit en l'època de Margaret Thatcher, que el va fer revisar. Cap dels mètodes per presentar les balances fiscals els ha convençut. Ni el flux monetari, que té en compte la inversió i la despesa en un territori, ni el flux de benefici, que té en compte les inversions de l'Estat per al conjunt dels ciutadans.

Ángel de la Fuente

1. Calcular les balances segons el flux monetari no ens convencia com a metodologia. Penso que és millor mostrar la despesa programa a programa que no pas presentar un sol número. Espanya dóna més dades que ningú. No hi ha cap país on es publiquin sistemàticament les balances. El que sí que es publiquen són dades puntuals, provinents en la majoria de casos de l'àmbit acadèmic o de governs de regions riques que volen denunciar un tracte suposadament injust. La metodologia presentada és perfectament homologable a la internacional.
2. És important des d'un punt de vista d'higiene democràtica. De la mateixa manera que tenim dret a saber en què es gasten els diners els nostres polítics, s'ha de saber a on. Alguns partits insisteixen que el govern espanyol maltracta Catalunya, però aquests arguments s'han de provar. Les dades són rellevants per aportar informació a l'actual debat polític. Amb la informació detallada, no és possible continuar explicant històries.

Núria Bosch

1. No és legítim, tot i que no tinc res en contra dels acadèmics que ho fan. El govern espanyol no pot canviar la metodologia internacional, que és la que hauria de seguir tal com va fer el 2008. Les dades que ara presenten no són les balances. Són una cosa que al final dóna un resultat, però que no en diguin balances. Fins ara podíem comparar-nos amb territoris d'altres països, de la mateixa manera que podem comparar el PIB de Catalunya amb el de Dinamarca. Aquest canvi, per tant, impedirà saber la diferència entre el dèficit català i el d'altres regions riques europees.
2. Són importants perquè els ciutadans tenen dret a saber. És sobretot un tema de transparència. Però el coneixement de les balances és important també per veure'n la sèrie històrica i conèixer l'evolució periòdicament. Segons sembla, ara donaran moltes dades amb la voluntat de no fer-se entendre del tot. L'avantatge de les balances fiscals és que presenten una xifra sintètica i fàcil d'entendre.

Guillem López Casasnovas

1. No seran balances tal com s'entenen arreu. Ni per l'àmbit -s'inclouran corporacions locals- ni per la manera que imputen ingressos. No els terriorialitzen, ja que entenen que l'esforç fiscal és personal i igual. Per la banda de la despesa, s'imputen beneficiaris sigui quin sigui el territori on es gasta. No són balances, és una altra cosa. No es basa en l'organització autonòmica, sinó en una sobirania fiscal única i excloent pròpia dels estats unitaris, un enfocament coherent amb la idea que no hi ha catalans, sinó espanyols que viuen a Catalunya.
2. La rellevància que se'ls vulgui donar a partir de la pregunta que els dóna la raó de ser. A Catalunya, la pregunta és quina diferència hi ha entre els ingressos que ens permeten les nostres bases fiscals -les capacitats fiscals d'una comunitat, com es fa en el finançament autonòmic- i la despesa efectiva que es fa sobre el territori. Calen mètodes adients a cada pregunta que es vulgui formular políticament.

Joan A. Forès
Reflexions