Benvolguts,
Ja sabem que s’agafa abans un mentider que un
coix! L’Estat espanyol amb la seva política de vol gallinaci d’amenaçar sabent
que està fent trampa va començar dient que la Catalunya independent hauria de
sortir de la UE, i no va dir el que ara accepta que és que tant Escòcia com
Catalunya si passaven momentàniament a estar fora de la UE, podien tornar a
demanar automàticament l’ingrés, i no caldria que es posessin a la cua com
Turquia, ja que els governs britànic i espanyol estarien al costat seu per tal
que la solució fos ràpida. Escòcia té el compromís del govern britànic i l’Estat
espanyol tindrà el seu propi compromís un cop valori els costos econòmics i
polítics d’un rebuig a la lliure adscripció de Catalunya a la UE. Si cal passar
pels acords de Schengen s’hi passarà però com a ràpid camí cap a la total
integració a la UE. Un cop obtingut el Sí-Sí del referèndum l’Estat espanyol
haurà de demanar a Catalunya de negociar ja que en cas contrari l’establiment
de duanes i arancels entre l’Estat espanyol i Catalunya pot comportar uns
problemes logístics de molt difícil solució. Tal com diu i repeteix Sala i Martin
tota la fruita i verdura provinent de l’Estat espanyol es podrirà abans d’arribar
a les duanes. I les multinacionals de l’automòbil o químiques o farmacèutiques
o alimentàries o de construcció de maquinàries, etc, a través de les seves
empreses matriu a l’estranger ja es preocuparan que no hi hagi cap trencadissa.
Dèiem allò del mentider o del coix perquè les mentides i amenaces del començament
del procés ara ja no tenen valor. Abans parlaven de compensació de balances
comercials amb dèficit fiscal i ja no en parlen. Abans parlaven de que
Catalunya seria vetada per l’Estat espanyol i ja no en parlen ja que els
tractats de Lisboa de la UE tenen mecanismes per fer que si un país prepotent
vol usar el veto sigui la UE qui hi negociï directament, prescindint de les
unanimitats que tenien una certa justificació quan la UE eren 15 estats i ara
són més de 30 i creixent! A part de tot això l’Estat espanyol ha de fer fallida
tard o d’hora (fallida 23?) ja que té un deute sobirà inassumible del 100% del
PIB i un deute total suma del deute sobirà més el deute de les empreses del 400%
del PIB! I val més que Catalunya jo no hi sigui en aquest moment.
Si ens quedéssim a l’Estat espanyol ens acabarien
de xuclar tot el que encara no han fet i deixarien el país tal com volia el
Franco: A estos
catalanes hay que ahogarlos económicamente. O com deia Felipe
González: El
futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros. O
com va dir el general franquista Queipo de Llano el 1938: Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en
una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar...
Recordeu
quan fa sis mesos l’Estat espanyol amenaçava la Gran Bretanya i concretament
Escòcia dient que vetarien la seva reentrada a la UE? Doncs ara vegeu que diu el Margallo
avui:
Espanya sí que acceptaria l'ingrés d'Escòcia a la UE
Margallo
admet la validesa del pacte polític entre Londres i Edimburg
La
seva cautela retòrica anul·la l'argument diferencial entre el cas escocès i el
català
04/02/14
02:00 - Londres - Quim Aranda
De grat
o per força, o, senzillament, limitant-se a admetre el pes de la realpolitik, el ministre d'Afers
Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va afirmar ahir, en una entrevista a
l'influent diari britànic Financial Times, que l'Estat espanyol no s'oposaria a
l'ingrés d'Escòcia a la Unió Europea si obtingués la independència del Regne
Unit en el referèndum del 18 de setembre.
Amb
matisos, i posant tota mena de condicionals, fins i tot emfasitzant que els casos de
Catalunya i Escòcia són “fonamentalment diferents”, García-Margallo
assegurava que “si
Escòcia s'independitza de conformitat amb els procediments legals i
institucionals” –que en aquest han estat fixats per l'Acord
d'Edimburg, signat l'octubre del 2012 entre els governs britànic i escocès–, i Edimburg
sol·licita l'admissió a la UE, “la sol·licitud pot ser considerada.”
La
cautelosa retòrica emprada pel titular d'Exteriors del govern Rajoy denuncia,
de fet, el que tracta de negar. Que les úniques diferències entre el cas català i escocès
són, de fet, diferències entre el govern britànic i l'espanyol: un negocia
políticament, i arriba a acords perquè els ciutadans d'Escòcia s'expressin, i
l'altre, de moment, nega aquesta possibilitat. A Madrid, ahir es
reaccionava a la repercussió de l'entrevista assegurant que Espanya actuaria en
sintonia amb Westminster. Per l'Acord d'Edimburg, Londres s'obliga a col·laborar amb
Escòcia si el referèndum té un resultat afirmatiu. Aquest aval britànic
implicaria també no posar-hi impediments davant Brussel·les.
Des de
Catalunya, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va matisar les paraules
del seu ministre, que, segons ella, volia dir que “valorarà” la petició
d'Escòcia. Des de CDC i ERC, Josep Rull i Alfred Bosch van afirmar que la
legalitat del procés escocès és aplicable al català i van acusar el PP de tenir un discurs fal·laç.
Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, va demanar a
García-Margallo que “aclareixi” les seves declaracions.
La
viabilitat econòmica, garantida
En un altre article d'ahir, el mateix Financial Times s'encarregava de desfer
un dels grans mites de l'unionisme, molt més de l'espanyol que no pas del
britànic: la inviabilitat d'un nou estat segregat d'un d'existent. Respecte a Escòcia, el diari
assegurava que “preeminents especialistes de tots dos camps [del sí i del no] accepten
que té tots els
ingredients per ser un estat viable”. “Una Escòcia independent –es
llegia al text– també començaria amb les finances estatals més sanes que la
resta del Regne Unit. I, en consonància amb un argument recurrent del Partit
Nacional Escocès (SNP), el diari reproduïa el comentari d'un economista, James
Knightley, gens significat pel seu independentisme, que assegurava que “el
major control sobre la seva economia constituiria un avantatge real per a
Escòcia”. Ras i curt, el que vol l'SNP.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada