22/02/14. Carles Camp. Monestir de Montserrat: La trampa del referèndum

Benvolguts,

La bona amiga Anna m’ha fet arribar aquest document que sembla datat de fa un any. No he trobat fonts fiables, però malgrat tot i amb totes les prevencions, com que em sembla interessant, us el faig arribar!

Algun dels comentaris a l’article diu que per fer-ho “legalment” cal passar per tots els passos del viacrucis que estem fent...

Us faig notar que el darrer paràgraf és premonitori i que totes les desgràcies que diu que succeiran, estan succeint!

 

Article redactat al Monestir de Montserrat.

Carles Camp
La trampa del referèndum

Després de l’èxit sonat de la convocatòria de la manifestació a favor
de la independència de Catalunya de l’11 de setembre de 2012, se
senten nombroses veus a favor de la convocatòria d’un referèndum per
decidir democràticament el destí de Catalunya. I em pregunto: per què
cal un referèndum?

Des de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya sempre hem
defensat que, malgrat la visió de la història del nostre país que
espanyols i francesos ens han volgut imposar, Catalunya –la part que
pertany a l’estat espanyol- no és Espanya, ÉS D’ESPANYA, fruit d’una
conquesta militar. No va ser una adhesió o una unió voluntària de la
qual ara ens en penedim.

Un país ocupat com ho van ser, posem per cas França, Bèlgica, Holanda,
Noruega o Polònia des de 1939-1940 com a conseqüència de la invasió
per part dels exèrcits alemanys. Després de la derrota dels nazis,
l’any 1945, tots aquests estats van recuperar automàticament la seva
sobirania. A ningú se li va acudir proposar un referèndum per
legitimar la nova situació.

Si Catalunya és un país que va perdre la seva sobirania per la força
de les armes i va ser ocupat militarment des del 1714, hauria de tenir
la mateixa consideració que els països ocupats pels alemanys durant la
segona guerra mundial. L’annexió de Catalunya va ser conseqüència
d’una agressió militar i va anar seguida d’un tracte de país conquerit
amb execucions, tortures, exili, presó i espolis de tota mena que, amb
petits intervals, s’ha perllongat la major part d’aquests tres-cents
anys.

L’oblit de la nostra història explica l’acceptació acrítica d’un
procediment independentista que implica la legitimació de les raons
dels ocupants segons les quals Catalunya és una part indestriable
d’Espanya de la qual forma part per pròpia voluntat i des de temps
immemorials.

Els catalans, per tant, de cap manera hauríem de sentir-nos obligats a
sustentar el nostre dret mitjançant una consulta popular. Simplement,
caldria una proclamació del nostre parlament, consensuada amb les
potències europees i mundials, que restituís, automàticament, la
sobirania perduda fa 300 anys.

A part de ser un acte d’absoluta justícia històrica, aquesta via ens
estalviaria un desagradable procés previ a la consulta, atiat per
l’estat espanyol amb tots els seus recursos, ple de paranys,
d’amenaces i de mentides, que tindria com a objectiu sembrar la por i
la divisió entre la població catalana.

Carles Camp
Monestir de Sant Benet de Montserrat

Joan A. Forès

Reflexions