De joves, i en castellà dèiem la frase “burro
amarrado contra leon” significant que si no hi ha igualtat d’oportunitats, si
no es parla de tu a tu, no cal continuar l’espectacle. Els unionistes ens diuen
i aconsellen que cal diàleg, que cal dialogar, però en el seu terreny, a partir
de les seves condicions. Crec que vaig sentir l’altre dia a l’Elisenda Paluzie
que deia que no es pot jugar un partit de futbol en un camp inclinat a favor de
l’adversari. El símil és molt oportú. En Sanchis ens ho recorda...
Desclot
L'autèntica línia
vermella
La vicepresidenta de la Comissió Europea,
Viviane Reding, ha tornat a entonar la cançó de l'enfadós –perdó, de la unitat– entre Catalunya i
Espanya. Reding va fer ahir una crida des de Barcelona perquè el
govern espanyol i el
català “negociïn
amb mentalitat oberta i sense línies vermelles”. La “negociació” ha
de servir perquè “continuïn units.
Aquesta és l'única solució; les
altres són una pèrdua de temps i d'energia”.
La pèrdua de temps i d'energia és dirigir-se a algú que no se sent al·ludit.
Qui renta el cap a un burro perd el temps i el sabó. El govern català podria
negociar –vol fer-ho– amb el govern espanyol amb mentalitat oberta i sense
línies vermelles. La Generalitat que presideix Artur Mas només posa una
condició sobre la taula. La condició mínima hegemònica al carrer i majoritària
al Parlament de Catalunya: que la negociació sigui entre iguals, perquè els
catalans se senten un col·lectiu nacional. Aquesta premissa no s'accepta a
Espanya. L'altre dia José Manuel Lara Bosch expressava el
convenciment que l'episodi sobiranista s'acabarà “amb Rajoy oferint una sortida a Mas quan
Mas es tranquil·litzi i renunciï a la ruptura”. Mentalitat oberta. Reding, Lara i tots
els partidaris de la unitat haurien d'entendre que abans d'explicar-ne la
necessitat o les bondats han d'admetre –i exigir– la possibilitat democràtica de
poder-la triar. Aquesta és l'autèntica línia vermella.
No es pot defensar una posició si és
imposada, si no es dóna les mateixes opcions a l'altra.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada