Avui hi ha una notícia engrescadora al
Punt/Avui presentada en dos articles de Marc
Bataller de títols “Els sobiranistes
som majoria” i L'empresa fa procés.
La
notícia engrescadora és que s’ha presentat la sectorial Empresaris
per la independència de l’ANC!
Qui ho ha empès ha sigut en Marc Monràs. Vegeu-ne el perfil més
avall i recordeu el que varem publicar fa un parell de dies sobre la necessitat
de Sortir de l’Armari!
Els empresaris estan sortint de l’armari!
Notícies relacionades :
Els empresaris, afiliats a la Sectorial d’Empresaris per la independència,
que segons en Marc Monràs agrupa en
aquest moment uns 420 empresaris, podria ser moltíssim més gran si
tenim en compte que el terme empresaris
inclou, a part de les grans empreses que viuen del BOE i que estan agrupades al
Fomento del Trabajo Nacional i a la CEOE, inclou diem la petita i mitjana empresa, així com els autònoms.
Les patronals CECOT i PIMEC, els empresaris
agrupats en les Cambres de Comerç, el CCN, fa molt de temps que expliquen que hi ha
moltíssims petits empresaris independentistes, que saben que podran
desenvolupar millor les seves activitats en una Catalunya independent, amb
lleis fetes per nosaltres mateixos adaptades als nostres negocis, que no si les
lleis les dicta el Congreso de los Diputados adaptades a les empreses que viuen
del BOE. Uns Diputados que no han treballat mai però que són
amics i fan les lleis per a les grans empreses com:
·
les empreses del Florentino Pérez
d’ACS (els que construeixen autopìstes de peatge al voltant de Madrid que fan
fallida, però que ells ja han cobrat a compte de l’estat o sigui a compte de
tots nosaltres, i els que varen construir i cobrar les instal·lacions
olímpiques del Jocs Olímpics de Madrid de l’any 2020 que no es realitzaran,
recordeu el 'relaxing
cup of café con leche' de Botella)
·
i els bancs, caixes i empreses del
duo Joan Maria Nin i Isidre Fainé, de La Caixa (els de les operacions
mafioses del
deute subordinat i de les participacions
preferents i els que desnonen cada dia centenars de clients que no
poden pagar les seves hipoteques)
L’Antoni Abat, president de la CECOT diu:
Sobre el fet que el govern
espanyol no vulgui permetre la consulta del 9-N, Abad va mostrar-se dur:
"Espanya té problemes de qualitat democràtica. Als països més avançats no
els fa por la democràcia". "A l'empresariat català i al de la Cecot la democràcia no ens fa
por", va afegir. Abad va apuntar a un cansament dels empresaris respecte a
la política econòmica espanyola com un possible factor del fet que ja no vegin
amb mals ulls la independència: "Els empresaris catalans fa dècades que intentem que
l'economia espanyola sigui moderna, amb valor afegit, basada en el coneixement,
amb una educació de qualitat. I això se'ns ha respost amb immobilisme. Espanya
retrocedeix cada any als rànquings d'estats per fer-hi negocis perquè els
altres països prenen decisions i el nostre no".
Distribució de les empreses a Catalunya segons el
nombre de treballadors:
Llegim en el llibre Sense Espanya de Guinjoan i Cuadras quina és la distribució de les
empreses a Catalunya segons el nombre de treballadors:
Categoria
|
Treballadors
(mitja)
|
Nombre
d’empreses
|
Nombre
de treballadors
|
Microempresa
|
1-9
(4)
|
200.000
|
800.000
|
Petita empresa
|
10-49
(30)
|
30.000
|
900.000
|
Mitjana empresa
|
50-249
(100)
|
5.000
|
500.000
|
Gran empresa
|
250 i més (400)
|
1.000
|
400.000
|
Total
|
237.000
|
2.600.00
|
Hem estimat la mitja de treballadors per
tipus d’empresa: 1-9 (4), 10-49 (30), etc! No crec que alteri la idea. Només la
complementa.
Veient la distribució d’empreses segons nombre de treballadors ja es pot imaginar a quina patronal pot pertànyer cada una: les micros, petites i mitjanes a les Cecot, Pimec i a d’altres de semblants i les grans al Fomento.
Però quantitativament hi ha:
·
1.000 grans empreses sobre
237.000! 0,4%,
·
6.000 mitjanes i grans empreses sobre
237.000! 2,4 %
·
36.000 petites, mitjanes i grans
empreses sobre 237.000! 15%
I també:
· 200.000 microempreses sobre 237.000! 84%
· 230.000 microempreses i petites empreses
sobre 237.000! 97%
· 235.000 microempreses i petites i mitjanes
empreses sobre 237.000! 99%
La conclusió evident és que les polítiques que
es fan des de Madrid, que estan dirigides a les grans empreses, bancs, etc, són
bones per Fomento, per la CEOE i per el Cercle d’Economia i no són bones per
totes les altres.
I ara
presento el primer dels dos articles (que en aquest cas està muntat en forma d’entrevista):
“Els sobiranistes som majoria”
Marc
Bataller
MARC MONRÀS FUNDADOR D'EMPRESARIS PER
LA INDEPENDÈNCIA, SECTORIAL DE L'ANC
Marc
Monràs comanda un grup d'empreses com ara Bionure Farma SL, centrada en recerca
d'esclerosi múltiple i glaucoma, i Sangakoo.com, que desenvolupa un mètode
d'ensenyament de matemàtiques. També va ser durant 15 anys un alt directiu del
Banc Sabadell.
“Els
empresaris estem acostumats a assumir riscos i a adaptar-nos a situacions
canviants”
“La millor posició que podrien adoptar és
callar i respectar la decisió del poble sobre el procés”
24/02/14 02:00 - barcelona - M.B
Notícies relacionades
Empresaris per la Independència, vinculada a
l'ANC, va néixer l'any 2012. Marc Monràs
en va ser un dels fundadors.
Què li
sembla la crida que ha fet el president Mas perquè els empresaris donin suport
a la consulta?
Per a nosaltres és gairebé una obligació
donar-hi suport, perquè no en tenim cap dubte. Però hi ha uns empresaris que
estan més en l'elit i que ho veuen d'una altra manera. Una mica com aquell
general [Franco] que deia: “Joven, haga como yo y no se meta en política.”
Ells són partidaris de no canviar el model.
Són
majoria els empresaris sobiranistes?
No som pocs. Crec que un 80% de petits i mitjans empresaris estaríem en
aquest àmbit.
Com pot
ajudar l'empresariat en el procés nacional?
És com si estiguéssim en un terrat i veiéssim
uns núvols i una mica de sol. El que hem de fer és bufar perquè els núvols
escampin. Com? No dient mentides, acceptant el procés d'una manera democràtica
i respectant la decisió del poble [...]. Tot canvi sempre genera oportunitats. Els empresaris
estem acostumats a assumir riscos i a adaptar-nos a situacions canviants.
Si Catalunya té
més recursos, tot això anirà a mitjà i a llarg termini a favor nostre.
Per què
als empresaris els costa tant pronunciar-se públicament sobre la independència?
Hem d'assumir dos papers i la societat ho ha
de tenir clar. Som responsables de nosaltres mateixos i podem combregar amb
l'independentisme, però també de les nostres empreses i de la gent que en forma
part. I potser un soci teu no opina el mateix.
Vostè
va ser alt directiu del Banc Sabadell. Què pensa quan sent que els principals
bancs demanen estabilitat política o asseguren que no veuen la independència
com una possibilitat?
Els entenc, però la millor posició que podrien
adoptar les grans empreses, fins i tot comercialment parlant, seria callar i
respectar la decisió de la gent. Ni parlar d'impossibles ni que demà ho tindrem
tot. Si el procés tira endavant, un banc amb seu a Londres o Madrid,
com el Deutsche Bank, també treballarà al mercat català.
En
un proper apunt presentarem el segon article.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada