Reflexions Joan A. Forès: 20/02/14. Alfred Bosch. Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània. Ens cal una bona dosi de sana Autoestima. Explicacions complementaries d'Europa i els seus múltiples tractats

Benvolguts,

El polític i escriptor Alfred Bosch es mira la futura relació entre Catalunya i Europa d’una manera pragmàtica i sempre amb un punt d’ironia. L’endemà de la independència serem fora d’Europa, però fonamentalment ens haurem alliberat dels enemics exteriors. Només ens quedaran els enemics interiors, que Déu n’hi do!

Després de l’article hi he afegit una explicació sobre Europa i les Europes. Quantes Europes hi ha? Quina Europa ens convé més? Informació per fer-se més càrrec sobre avantatges i inconvenients de la pertinença a alguna de les múltiples possibilitats que ofereix Europa, partint de la base que Europa sempre actua en positiu i procura que els estats que en formen part s’hi trobin còmodes.

Alfred Bosch

17.02.2014

Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània

No hem de caure en la trampa de fer futurologia. Ells en fan, i diuen que caurem de la Unió Europea. Nosaltres tenim tendència a contestar, també fent futurologia, i diem que no, que tot indica que no, per això i per allò…

No hem d'entrar-hi. Ens hem de treure els complexos, hem de dir que som europeus i europeistes i que volem ser a la Unió Europea. Això no és fer futurologia, és l'expressió d'una voluntat comprovada històricament. Som europeus, som forts, i en això també volem decidir.

Crec que hauríem de dir que si Barroso, Margallo, Van Rompuy o qui sigui ens volen empènyer fora de la UE, nosaltres podem triar de ser la Noruega o la Suïssa de la Mediterrània; si nosaltres triem això, la UE en sortirà perjudicada. En lloc de caure en el parany de mirar de desmentir els qui diuen que passarà no sé què i començar a especular sobre Catalunya i la UE, crec que hem de tenir prou amor propi i ser prou conscients de les nostres fortaleses per a dir que, d'entrada, nosaltres decidirem; que pot ser que amb tota aquesta pressió i aquestes amenaces al final acabem triant una cosa que no ens havíem proposat, però que potser descobrim que no va tan malament, com ara ser Noruega, Suïssa o Islàndia; pertànyer a l'EFTA, que vol dir que aleshores tindríem els beneficis del lliure canvi sense pagar les factures de la UE política, és a dir, de les institucions europees, l'europarlament, la comissió… Això és molt atractiu.

Catalunya és contribuent neta a la UE, i la nostra posició mental no hauria de ser la d'Espanya, que és un estat clarament beneficiari de la UE. La nostra actitud mental hauria de ser la de Noruega o la de Suïssa, o podria ser la de Dinamarca o la de Suècia, és a dir, països que trien si els convé de ser-hi o no. Quan ens comencin a amenaçar que ens faran fora, hauríem de reaccionar amb tota seguretat i serenor, i dir: 'No ho sé, ja ho veurem, potser sí…'

Ens hem de mirar al mirall i adonar-nos que som atractius per a Europa. Si tenim aquesta visió, que és més real, perquè som contribuents nets, aleshores no pensarem si ens en faran marxar o no. Hem de començar a pensar on ens convindria més d'estar. Hem de girar-la com un mitjó, aquesta ofensiva, hem de tenir més seguretat. És com quan el poder espanyol ens diu que no podrem votar. L'exercici que fem d'autoestima és molt important; perquè hem de dir que la cosa més normal és votar. Encara hem de fer aquest pas, i dir que som atractius.

Per què no pensem que Catalunya és atractiva per si, pel nivell de producció, pels beneficis que dóna a l'erari europeu? Si som conscients d'això, el discurs de la por es desfà com un terròs. És una qüestió d'emancipació mental, psicològica, col·lectiva, de no infravalorar-nos.

Hem de ser realistes. Som set milions i mig de consumidors i productors, contribuents nets. De què hem de tenim por? La qüestió és què li passa a la UE política, als comissaris, a l'europarlament… Que ens faran fora? Doncs ens convertiran en la Noruega de la Mediterrània. Això perjudica sobretot la UE i evidentment també Espanya. Per a ells faran.

Comentaris i complements:

Hi ha moltes Europes. O sigui que hi ha moltes maneres d’estar més integrats o menys integrats a Europa. Presentem dos gràfics, el segon més ampli que el primer, i que ens expliquen la qüestió de les moltes Europes. El primer defineix l’espai Unió Europea, l’espai Eurozona i l’espai Schengen. Hi ha més espais però, que són l’European Economic Area (Espai Econòmic Europeu), l’EU Customs Union (Unió duanera de la UE), l’Agreement with EU to mint Euros (Acord amb la UE per encunyar Euros) i l’European Free Trade Association (Acord Europeu de Lliure Comerç (EFTA)).

A Europa hi ha molts estats i aquests estats s’han organitzat per treure’n el màxim partit individualment i col·lectiva. Per exemple el Regne Unit pertany a la Unió Europea (UE), però no a l’Eurozona (no té l’Euro com a moneda). Suissa no pertany a la UE però pertany a l’Espai Shengen i a l’EFTA o European Free Trade Association (l’Acord Europeu de Lliure comerç). Aquesta llibertat d’adherir-se a un o a diversos espais econòmics fa que els estats s’adaptin a la UE de la manera més còmode (Suissa i el Regne Unit volen mantenir els seus Bancs nacionals i per tant les seves monedes, Noruega i Islàndia no pertanyen a l UE i no pertanyen tampoc a l’Eurozona, però pertanyen a l’Espai Shengen i a l’EFTA que els permet el lliure comerç amb els estats que els interessi relacionar-s’hi).

La unió europea, en sentit genèric, prové d’un tractat comercial, convertit en político-administratiu (L’Europa del carbó i de l’acer). I la idea sempre ha sigut que hi càpiga tothom qui ho demani i ho negociï. Un exemple claríssim fou la Reunificació alemanya o sigui la incorporació de la República Democràtica Alemanya a la República Federal d’Alemanya. Era una situació que no estava prevista, era incrementar Alemanya i per tant Europa en 17 milions de persones. I no hi va haver cap problema, ningú d’un cantó ni de l’altre va protestar, ni ningú de fora de les Alemanyes va protestar. I es va realitzar d’un cop de pluma, d’un dia per l’altre! A mida que hi ha hagut noves demandes d’aproximació o d’integració s’han anat fent, i si les demandes d’un país es trobava que eren idèntiques a les d’un altre es feia un espai comú a mida. Un cas fou quan el Vaticà, que no pertany a la Zona Euro, va demanar de fer un tractat amb la UE per encunyar moneda. Cap problema. Es va crear l’espai Acord amb la UE per encunyar moneda al que es van afegir Mónaco i Sant Marino.

The Council of Europe (El Consell d’Europa) ha sempre intentat trobar la manera de superar els obstacles i arribar a un acord amb cada país que proposa de formar-ne part. S’ha analitzat cada cas en particular i s’han anat trobant fórmules ad hoc per a cada un. L’Alfred Bosch proposa, per exemple que si una Catalunya independent es trobés en el cas improbable de topar amb pegues insuperables (negativa del que resti d’espanya a admetre la República Catalana a la UE) per incorporar-se a la UE de ple dret, es podria començar per l’espai d’EFTA que actualment està compost per Islàndia, Liechestein, Noruega i Suissa i per l’Espai Schengen que anul·la fronteres, duanes i aranzels i per tant té assegurada la lliure circulació de ciutadans i mercaderies, i que inclou la majoria d’Estats de la UE. Segurament que seria un estadi transitori, que simplificaria el procés ja que són uns tractats que es fan amb cada un dels països de la UE de tu a tu. Més endavant es podria decidir de negociar la incorporació a la UE o de quedar-se en els Espais EFTA i Schengen. Això vol dir que la possible por de les multinacionals a quedar-se penjades no té cap sentit ja que sempre hi ha una solució integradora a l’abast i si no, com deia Grouxo Marx, “en tenim d’altres”.

En la Taula següent hi ha tots els estats europeus i totes les organitzacions o tractats a les que pertanyen.

	Europe	The Council of Europe (El consell d'Europa)	European Economic Area (Espai Econòmic Europeu)	European Union (EU) (Unió Europea)	Eurozona	EU Customs Union (Unió duanera de la UE)	Agreement with EU to mint Euros (Acord amb la UE per encunyar Euros)	European Free Trade Association (Acord Europeu de Lliure Comerç (EFTA))	Schengen Area
1	Albània (.al)	Albània (.al)
2	Alemania (.de)		Alemania (.de)	Alemania (.de)	Alemania (.de)	Alemania (.de)			Alemania (.de)
3	Andorra (.ad)	Andorra (.ad)				Andorra (.ad)
4	Armènia (.am)	Armènia (.am)
5	Austria (.at)		Austria (.at)	Austria (.at)	Austria (.at)	Austria (.at)			Austria (.at)
6	Azerbaijan (.az)	Azerbaijan (.az)
7	Bèlgica (.be)		Bèlgica (.be)	Bèlgica (.be)	Bèlgica (.be)	Bèlgica (.be)			Bèlgica (.be)
8	Bielorussia (.by)
9	Bòsnia Herzegovina (.ba)	Bòsnia Herzegovina (.ba)
10	Bulgaria (.bg)		Bulgaria (.bg)	Bulgaria (.bg)		Bulgaria (.bg)
11	Chipre (.cy)		Chipre (.cy)	Chipre (.cy)	Chipre (.cy)	Chipre (.cy)			Chipre (.cy)
12	Croàcia (.hr)	Croàcia (.hr)
13	Dinamarca (.dk)		Dinamarca (.dk)	Dinamarca (.dk)		Dinamarca (.dk)			Dinamarca (.dk)
14	Eslovaquia (.sk)		Eslovaquia (.sk)	Eslovaquia (.sk)	Eslovaquia (.sk)	Eslovaquia (.sk)			Eslovaquia (.sk)
15	Eslovenia (.si)		Eslovenia (.si)	Eslovenia (.si)	Eslovenia (.si)	Eslovenia (.si)			Eslovenia (.si)
16	España (.es)		España (.es)	España (.es)	España (.es)	España (.es)			España (.es)
17	Estonia (.ee)		Estonia (.ee)	Estonia (.ee)	Estonia (.ee)	Estonia (.ee)			Estonia (.ee)
18	Finlandia (.fi)		Finlandia (.fi)	Finlandia (.fi)	Finlandia (.fi)	Finlandia (.fi)			Finlandia (.fi)
19	Francia (.fr)		Francia (.fr)	Francia (.fr)	Francia (.fr)	Francia (.fr)			Francia (.fr)
20	Geòrgia (.ge)	Geòrgia (.ge)
21	Grecia (.gr)		Grecia (.gr)	Grecia (.gr)	Grecia (.gr)	Grecia (.gr)			Grecia (.gr)
22	Holanda (.nl)		Holanda (.nl)	Holanda (.nl)	Holanda (.nl)	Holanda (.nl)			Holanda (.nl)
23	Hungría (.hu)		Hungría (.hu)	Hungría (.hu)		Hungría (.hu)			Hungría (.hu)
24	Irlanda (.ie)		Irlanda (.ie)	Irlanda (.ie)	Irlanda (.ie)	Irlanda (.ie)			Irlanda (.ie)
25	Islàndia (.is)	Islàndia (.is)	Islàndia (.is)					Islàndia (.is)
26	Italia (.it)		Italia (.it)	Italia (.it)	Italia (.it)	Italia (.it)			Italia (.it)
27	Kosova (.ks)
28	Letonia (.lv)		Letonia (.lv)	Letonia (.lv)		Letonia (.lv)			Letonia (.lv)
29	Liechtenstein (.li)	Liechtenstein (li)	Liechtenstein (.li)					Liechtenstein (.li)
30	Lituania (.lt)		Lituania (.lt)	Lituania (.lt)		Lituania (.lt)			Lituania (.lt)
31	Luxemburgo (.lu)		Luxemburgo (.lu)	Luxemburgo (.lu)	Luxemburgo (.lu)	Luxemburgo (.lu)			Luxemburgo (.lu)
32	Macedònia (.mk)	Macedònia (.mk)
33	Malta (.mt)		Malta (.mt)	Malta (.mt)	Malta (.mt)	Malta (.mt)			Malta (.mt)
34	Moldavia (.md)	Moldavia (.md)
35	Mónaco (.mc)					Mónaco (.mc)	Mónaco (.mc)
36	Montenegro (.me)	Montenegro (.me)
37	Noruega (.no)	Noruega (.no)	Noruega (.no)					Noruega (.no)
38	Polonia (.pl)		Polonia (.pl)	Polonia (.pl)		Polonia (.pl)			Polonia (.pl)
39	Portugal (.pt)		Portugal (.pt)	Portugal (.pt)	Portugal (.pt)	Portugal (.pt)			Portugal (.pt)
40	Regne Unit (.uk)		Regne Unit (.uk)	Regne Unit (.uk)		Regne Unit (.uk)
41	Republica Txeca (.cz)		Republica Txeca (.cz)	Republica Txeca (.cz)		Republica Txeca (.cz)			Republica Txeca (.cz)
42	Romania (.ro)		Romania (.ro)	Romania (.ro)		Romania (.ro)
43	Rússia (.ru)	Rússia (.ru)
44	San Marino (.sm)					San Marino (.sm)	San Marino (.sm)
45	Serbia (.rs)	Serbia (.rs)
46	Suecia (.se)		Suecia (.se)	Suecia (.se)		Suecia (.se)			Suecia (.se)
47	Suissa (.ch)	Suissa (.ch)						Suissa (.ch)	Suissa (.ch)
48	Turquia (.tr)	Turquia (.tr)				Turquia (.tr)
49	Ucraïna (.ua)	Ucraïna (.ua)
50	Vaticà (.va)						Vaticà (.va)