En Partal fa una bona rebentada de Barroso. Explica
la davallada de la UE que Barroso està accelerant. Ens demostra que els
interessos dels estats estan sempre per sobre dels interessos dels pobles i que
les mentides són la moneda de canvi de moltes actituds servils i menyspreables.
Barroso que era el quart home a les Açores amb Aznar, Blair i Bush, sap que
ningú es va fixar que existia i ara fruit de la seva buidor i seguint el
Principi de Peter fa anys que fa mal per Europa encimbellat com a funcionari,
no ha sigut elegit, com a President de la Comissió. Esperem que l’acomiadin ben aviat!
Farts de Barroso
VicentPartal
Poca gent discutirà que avui la Unió Europea
travessa el pitjor moment de la història. No és solament el desprestigi
generalitzat de la institució. És també la incapacitat monumental dels seus
governants. L'actual Comissió i el Consell són culpables d'haver allunyat com
mai els ciutadans europeus del projecte europeista. Especialment per culpa
d'una gestió desastrosa de la crisi, que ha convertit la UE en un instrument de
les polítiques més agressives que puguem imaginar contra els ciutadans. Allò
que els governs estatals no s'atrevien a fer han ordenat que ho fes la
Comissió, que s'ha limitat a obeir.
L'obsessiva recentralització del poder europeu en
mans dels estats que ha afavorit la Comissió de Barroso ens ha portat finalment a
un punt en què els desafiaments al programa comú comencen a ser el pa de cada
dia. Ja que ningú exerceix el paper de cohesionar la Unió, els estats es
proposen de fer allò que fins ara era impensable. La Gran Bretanya ja parla d'abolir la lliure
circulació de persones i tot. I, de fet, Suïssa ja ho ha votat, sense que la
Unió haja estat capaç de fer-li veure la gravetat dels fets. A alguns estats,
Hongria per exemple, l'executiu comunitari els permet des de fa anys coses que
no permetria a un país en via d'adhesió. Alemanya imposa el seu dictat d'una
manera ferotge, amb què qüestiona el mandat democràtic de Brussel·les. I cada
dia Europa és menys un projecte de tothom i més un camp de batalla entre
estats, unes estats que no tenen gens d'interès en cap projecte comú, llevat de
veure quin profit en trauen.
El delicat equilibri de poders europeu,
especialment difícil sempre entre el Consell i la Comissió, s'ha trencat potser
definitivament perquè Barroso i la seua Comissió han optat per ser lacais
obedients dels estats i han renunciat al paper moderador de les ànsies
particulars. Barroso
ha volgut ser un servidor no pas de l'interès comú dels ciutadans europeus, com
li corresponia, sinó dels interessos privatius dels estats. I amb això ha fet
miques el paper que la Comissió havia mantingut des que s'havia accelerat el
procés unificador europeu, durant els anys vuitanta del segle passat. Avui
Europa és menys Europa, i d'això Barroso, incapaç de dirigir amb dignitat la
Comissió Europea, n'és el primer responsable.
Aquest cap de setmana ho hem tornat a veure. Quaranta-vuit hores
després del canvi de rumb del govern britànic respecte d'Escòcia, Barroso ha
corregut a fer el paper de gosset faldiller de Londres. El Regne
Unit veu per primer vegada que pot perdre el referèndum escocès i això l'ha
portat a canviar la modèlica actitud que servava fins ara per una agressió sorprenent
contra els drets dels escocesos, drets que reconeixia i proclamava
fins la setmana passada. I immediatament Barroso ha anat a la BBC a dir allò
que els catalans ja ens sabem de memòria: que Escòcia quedarà fora de la UE si els escocesos decideixen
de fer-se independents.
L'actitud de Barroso és molt difícil de qualificar
sense arribar a l'insult. No recorde cap polític europeu tan indigne com ell.
Perquè sap perfectament que això que diu és, si de cas, una opinió privada, però ell ho presenta com un
fet legal. Amb això Barroso torna a usar la seua posició de
president de la Comissió no en favor dels ciutadans europeus, particularment de
Catalunya o Escòcia, com correspon al seu càrrec, sinó en favor dels interessos
polítics, electorals i tot, dels actuals governs d'Espanya i la Gran Bretanya
–curiosament o no, tots dos del seu partit.
Això és molt greu, però opine que no ens hem de
confondre: no passa, com podria semblar, perquè Barroso tinga cap animadversió
especial contra catalans o escocesos. Posem-ho en context: passa perquè Barroso ha venut als estats
allò que hauria de ser el càrrec més independent de la Unió Europea.
Probablement perquè és conscient de la seua escassa estatura política i no sap
veure's a ell mateix sinó com una minyona. Aquella que, quan manava
a Portugal, va
parar taula a Bush a les Açores perquè no veia cap més manera d'aparèixer en
una de les fotografies que acabà essent de les més lamentables de la recent
història mundial.
La Comissió para
els peus a Barroso
Vicent
PartalAhir, quan vaig publicar aquest editorial, 'Fart de Barroso', ja sabia que a Brussel·les la situació del president de la Comissió era complicada. No únicament pels casos català i escocès, ben cert. Però he de confessar que no m'esperava una reacció com la d'ahir, insòlita des de tots els punts de vista: la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va desqualificar públicament el seu president, amb formes suaus i estudiades però amb una contundència letal. El temps de Barroso a la Comissió s'acaba i supose que ara els qui l'han aguantat, tant a ell com a Leonor Ribeiro --la seua obsessiva portaveu personal--, simplement ja no tenen motius per a continuar salvant les formes.
Però el fet important és el contingut de la crítica. La Comissió Europea, per boca de la seua portaveu, diu:
—que no vol 'interferir en el procés democràtic' en curs a Escòcia i a Catalunya. Fixeu-vos que ja no diu que siguen afers interns i que qualifica de 'democràtic' un procés que Espanya vol presentar com a il·legal,
—que la Comissió Europea 'només' (cal recalcar aquest 'només') donarà la seua opinió sobre si Escòcia i Catalunya continuaran formant part o no de la Unió Europea 'si algun estat membre ho demana i presenta un escenari precís'. Res de comentaris en abstracte ni opinions clarament partidistes com les de Barroso,
—que, per si no havia quedat prou clar, la comparació que fa Barroso entre Kossove i Catalunya o Escòcia, a tot estirar és una 'il·lustració' (un vocable certament remarcable) i que en cap moment la Comissió no pot considerar que els casos siguen comparables, car Escòcia i Catalunya ja són part de la Unió Europea.
En tres punts precisos i directes, Pia Ahrenkilde ha despullat la vergonyosa actitud de Barroso i l'ha desqualificada. Hi insistesc: un fet simplement insòlit.
Al rerefons, cal entendre-hi que Barroso no continuarà després de les eleccions europees, que hi haurà una nova Comissió Europea a temps del referèndum català i que el nou president, tal com van les travesses i sabent qui són els candidats, tindrà una actitud i una sensibilitat molt i molt diferents de les de l'actual.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4173880/comissio-para-peus-barroso.html
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada