Ja sabem que el president Mas va fer un petit
discurs de benvinguda als membres del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. Qui l’havia
de seguir en la benvinguda era l’hereu de la monarquia borbònica Felipe. El
president Mas no es va tallar que diuen ara i va rebre els congressistes a Barcelona
capital de Catalunya, “una vella nació d’Europa”. Va explicar que
Catalunya tenien unes institucions que varen establir-se al segle XVII, no va
parlar de que la Confederació Catalano aragonesa va formar part dels perdedors
de la Guerra de Successió, no va parlar del 1714, no va parlar dels Decrets de
Nova Planta que eliminaven les Constitucions de Catalunya i dels altres regnes
mediterranis i que començaven el genocidi que encara dura, no va parlar de com
la Generalitat va recobrar els seus poders perduts amb la República Catalana
del 1931 ni de com l’Alzamiento del Franco va produir 3 anys de guerra, una
nova pèrdua dels drets de Catalunya i una continuació del genocidi començat el 1714.
Per tant en Mas, que sembla que forma part dels catalans que ja ens hem
alliberat mentalment de la nostra subjecció a Castella, fou força discret en
les seves opinions. I així i tot els sorges Fernández Diez i Llanos de Luna es
varen esverar i varen anar remugant sobre l’”afrenta” que en Mas els havia produït.
Ens dóna la seva anàlisi dels fets en Vicent Sanchis:
Desclot
La gran
“‹afrenta›”
25/02/14 02:00 - Vicent Sanchis
El discurs d'Artur Mas en la inauguració del
Mobile World Congress va rebentar costures. En els dos minuts de què
disposava, el president de la Generalitat va referir-se a Catalunya com “una vella nació d'Europa” i va
situar exactament el certamen en el país en què se celebra. Res de
nou en aquesta part del món. Jordi Pujol s'havia expressat en els mateixos
termes a Catalunya davant dirigents internacionals en diferents ocasions. Allò
que ha canviat és el context. I el context pica i cou. A alguns. No, per
exemple, als alts directius de les empreses congregades. Ningú se'n va queixar.
Però sí, i molt,
als representants del govern espanyol. Les dues persones més alterades per les
paraules d'Artur Mas van ser el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la
delegada María de los Llanos de Luna. Fernández no amagava la seva
ofuscació. Com a català devia sentir-se tremendament ridícul per les
extravagàncies del seu president local. El ministre d'Interior no pot ni
imaginar-se com se'n senten, de ridículs, milers de catalans cada vegada que
ell o algun altre els recorda que és Fernández Díaz qui controla una àrea tan
fràgil. De Luna
anava de grup en grup referint-se explícitament a l'“afrenta” que havia fet el
president Mas al príncep d'Espanya. Si a hores d'ara Felip de Borbó
ha de sentir-se afrontat cada vegada que algú digui davant d'ell que Catalunya
és una nació, se
li ha girat feina. La mateixa absurda feina que tant ocupa el
ministre Fernández i la delegada De Luna.
p.d. Per cert que em sembla improcedent que en
Sanchis digui que Fernández Díez és catalan! Fernández Díez és nascut a Castella,
concretament a Valladolid el 1950, segurament que per accident ja que el seu
pare era coronel de l’Exèrcit Espanyol i podia haver nascut a qualsevol altre
lloc, inclús a Catalunya, però no!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada