07/03/14. 2. Pensions. Caja única de la SS. Traspassos de la Caixa única de la SS al Ministerio. Dèficits i superavits Caixa única SS. Los políticos metían la mano en la caja de la Seguridad Social y la vacíaban

Benvolguts,

2. Pensions

Tal com vàrem començar a explicar en l’apunt del 28 de febrer, 1. Pensions, a l’Estat español, un dels components dels tributs que paguen els ciutadans són les Cotitzacions a la SS. Els altres tributs són els anomenats impostos directes, IRPF, Impost de Societats, Impostos de successions, donacions, transmissions patrimonials, taxa sobre el  joc), i els anomenats impostos indirectes, IVA i Impostos especials.

Tots els impostos flueixen cap a l’Agència Tributària Espanyola, excepte les Cotitzacions de la SS, que van a parar a la Caja única de la SS.

Caja única de la SS.

La caixa de l’Agència Tributària Espanyola i la Caja única de la SS, són doncs dos, en principi i comptablement, elements separats.

Ja s’ha explicat en l’apunt anterior que des del 1995 fins el 2010 hi ha hagut anys de dèficit del sistema i anys de superàvit. I a més si se separen les dades entre les corresponents a Catalunya i les corresponents a la resta d’Espanya  hi ha hagut anys de dèficit de Catalunya i de la resta d’Espanya (1995, 1996, 2009, 2010), anys de superàvit de Catalunya i de dèficit de la resta d’Espanya (1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2008) i anys de superàvit de Catalunya i de superàvit de la resta d’Espanya (2003, 2004, 2005, 2006, 2007). No hi ha hagut cap any de dèficit de Catalunya i de superàvit de la resta d’Espanya!

Aquestes dades queden molt clares en forma de gràfic, dèficit comparado:

Extranyament (?), el Ministerio de Hacienda no ha subministrat més dades des del 2010 (com en el cas de les Balances Fiscals)!

D’altra part, si no hi hagués una Caja única de la SS (consolidada) sinó Caixes separades per Catalunya i la Resta d’Espanya i si se sumen els superàvits i els dèficits de cada columna, o sigui els saldos, en el període 1995-2010 l’aportació a la Seguretat Social hauria estat la següent:          

·       Catalunya ha tingut un saldo positiu de +24.774 milions€, quan a la resta d’Espanya ha tingut un saldo negatiu de -86.332 milions€.

Però no havíem parlat dels anys 1967 fins el 1995.

Tanmateix la perversitat del Ministerio de Hacienda de disposar de les dues caixes, la de l’Agència Tributària i la de la Seguridad Social fa que n’hagi disposat al seu lliure albir, com un triler amb les boletes, Donde está la bolita? Aquestes dues caixes s’han passat els dinerets de l’una a l’altra amb efectes perversos:

·       Només el Ministerio coneix les dades i els traspassos, any per any

·       Només el Ministerio té informació confidencial sobre els tributs, les pensions i els subsidis d’atur, separats per territoris, en el nostre cas afectant Catalunya i la resta d’Espanya.

·       Els fons traspassats no han generat cap contrapartida (un rebut per exemple). Els fons traspassats han deixat de pertànyer a la Caja única de la SS. Han desaparegut dintre del magma de la Hisenda Pública.

·       Només el Ministerio pot extrapolar les dades i per tant saber a priori què passarà en els tres anys següents!

Traspassos fons Caja única de la SS a l’Agència Tributària

Per analitzar (dintre del possible) les tendències, i no tenint dades des del 2010 cap aquí, hem de mirar endarrere per aclarir dades i conceptes. En aquest cas podem usar algunes dades de l’article Hagamos memoria d’Anton Gasol del desembre del 2010, que indicarem en lletra cursiva:

http://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/194626-le-debe-400-000-millones-al-sistema-de-pensiones.html

Ya desde 1967, en los inicios del Primer Plan de Desarrollo (http://ca.wikipedia.org/wiki/Plan_de_desarrollo), año de la reestructuración de la Hacienda Pública, el sistema comenzó a presentar desequilibrios a medida que se iban alejando las bases de cotización de los salarios reales y, por tanto, las cotizaciones realizadas respecto de las pensiones percibidas. Sin embargo tres características hicieron que se pudiera superar el problema:

·       La bonanza económica,

·       las nuevas oleadas de cotizantes

·       y una estructura demográfica de una joven población española pudieron generar superávit.

Enlloc s’havia estipulat que la Caja única de la SS podia traspassar fons a l’Agència Tributària, però tampoc s’havia estipulat res en contra. I només Hisenda decidia en cada instant i de forma opaca.

Así en los últimos cuarenta años (!) los balances de la Seguridad Social española han registrado excedentes que se fueron incorporando al presupuesto público de cada año. Valores positivos del 2,5% del PIB el 1967 y hasta el 4% el 1977 y así todos los años, excepto de 1995 a 1997 (tres años) que hubieron mínimos de déficit. Si estos superávits hubiesen sido capitalizados al tipo de interés legal, los fondos acumulados alcanzarían el 38% del PIB, es decir, 400.000 millones de euros. La apertura, sólo a partir del año 2000, de un Fondo de Reserva, destinado a acumular una parte o la totalidad de los excedentes de la Seguridad Social, ha permitido alcanzar 60.022 millones de euros a finales del 2009, un 5,7% del PIB. Por tanto, el desfase entre el importe que hay reservado y el fondo que la Seguridad Social debería haber acumulado si se hubiesen capitalizado desde el inicio los excedentes, equivale a un tercio del PIB, 340.000 millones que se deberían retornar a la Seguridad Social en concepto de superávit arrebatado por los presupuestos generales del Estado. Un déficit que, como se está haciendo con el “déficit tarifario” de las eléctricas, siempre se podría titulizar (convertir en deuda negociable) para devolverlo al sistema de la Seguridad Social. 

Explicat més explícitament per uns comentaristes de l’article:

Desde 1967 hasta el año 2000 el sistema de la Seguridad Social presentó superavits (excepto en 3 años que tuvo un pequeñísimo déficit). Esos superavits no se guardaban. Se le transferían al Estado. Por decirlo en otro lenguaje: los políticos metían la mano en la caja de la Seguridad Social y la vacíaban.
A partir del año 2000 se crea el Fondo de Reserva de la Seguridad Social, donde se destinan los superavits (o parte de ellos) que presenta la Seguridad Social. Ese Fondo de Reserva es el que presenta un saldo de 60.022 millones de euros a finales de 2009. Lo que ha hecho el autor es contar el dinero que salió de la Seguridad Social y simular que si se hubiera puesto en una cuenta que pagara el interés legal del dinero, que saldo habría hoy. Y le han salido 340.000 millones, que sumados alos 60.000 del Fondo de Reserva son los 400.000 millones mencionados en el artículo. Mi título sería más correcto "El Estado le debe 340.000 millones al Sistema de Pensiones" (o a los futuros pensionistas como decía uno), por que los 60.000 del Fondo de Reserva no los tiene el Estado (bueno sí, los tiene en Deuda Pública que no sabemos si pagará).

En conclusió l’Estat, la Hisenda Pública deu 340.000 milions d’euros, procedents dels superávits de pensions a la Caja única de la SS. Ara cal esbrinar, ja que no hi ha dades disponibles, quines cotitzacions foren aportades per Catalunya i quines cotitzacions foren aportades per la resta d’Espanya. Però es pot intuir! Se sap que fins l’arribada de la crisi del 2008 la taxa d’atur mitja era del 10% i  que la sèrie de valors de l’atur des del 1976 era: 

ATUR	ESPANYA	CATALUNYA	ANDALUCIA	EXTREMADURA	EUSKADI	MADRID
1976	-	3,46	9,35	4,27	3,45	4,16
1986	-	20,64	30,63	26,72	22,5	17.83
1996	-	18,47	31,8	30,71	19,51	19,81
2006	8,3	6,68	12,22	12,94	6,68	6,49
2013	26,03	22,26	36,32	32,29	15,76	21,03

 http://es.classora.com/reports/o142254/general/tasa-de-paro-en-espana-y-comunidades-autonomas-segun-la-epa?fields=&edition=199612 

On es pot veure que:

·       Catalunya, Euskadi i Comunidad de Madrid tenen evolucions semblants

·       Catalunya té entre 1/3 fins 2/3 de l’atur d’Andalusia

·       Catalunya té entre un 15% i un 20% menys atur que la mitja espanyola

El fet que Catalunya tingui menys atur que el conjunt d’Espanya fa que hi hagi més cotitzants a la SS i per això hi ha superávit quan a la resta d’espanya hi ha déficit!

També la creació de riqueza expressada com el PIB/càpita de Catalunya és de 28.200 euros i el d’Espanya sense Catalunya és de 23.541 euros (2009):  

 

 

És molt plausible que les aportacions de Catalunya a la Caja única de la SS entre 1967 i 2010, sigui semblants a les de l'esquema dels anys 1995-2010. Per tant és molt plausible que dels 400.000 milions d'euros que hi hauria d'haver, molts més de la meitat haurien de retornar a la Caixa de la SS catalana.

 

Joan A. Forès
Reflexions