dilluns, 24 de març del 2014

24/03/14. Vicent Sanchis. Suárez. Suárez i el Juanca, tots dos havien jurat els principis del Movimiento. “Exemplaritat” de la Transició. Així l'han volguda vendre els falsificadors interessats de la història i així l'han comprada els ingenus o els tramposos...


Benvolguts,

Ahir varem comentar l’article del mestre Vicent Partal sobre Suárez. Avui hi afegim la de l’altre mestre, en Vicent Sanchis.

Utilitza raonaments semblants als d’en Partal. Tots els punts es refereixen a la transició:

·       Democràcia espanyola (en aparença)...

·       “Exemplaritat” de la Transició. Així l'han volguda vendre els falsificadors interessats de la història i així l'han comprada els ingenus o els tramposos

·       Més aviat, tèrbola i font de mals futurs...

·       Suárez i el Juanca, tots dos havien jurat els principis del Movimiento i tots dos van coincidir en la necessitat de portar la societat espanyola cap a una democràcia de controls ara i llavors poc suportables...

 

Suárez

24/03/14 02:00 - Vicent Sanchis


El crepuscle del que va ser el primer president de la democràcia espanyola (en aparença) arran de les eleccions que així ho permeteren dir ha donat peu a alguns entusiastes per recuperar la idea de l'“exemplaritat” de la Transició. “Transitar” vol dir originàriament mudar, canviar. I “trànsit” vol dir exactament penitent. Com a penitents van vagar els demòcrates sincerament devots pels llimbs d'una transició que va ser qualsevol cosa menys exemplar. Així l'han volguda vendre els falsificadors interessats de la història i així l'han comprada els ingenus o els tramposos. Exemplar? Més aviat, tèrbola i font de mals futurs. Els mals que patim. La transició espanyola –horrible oxímoron– va ser facilitada per dos joves lleons del règim: el príncep Joan Carles i el president Adolfo Suárez. Tots dos havien esmolat les ungles durant el franquisme, tots dos havien jurat els principis del Movimiento i tots dos van coincidir en la necessitat de portar la societat espanyola cap a una democràcia de controls ara i llavors poc suportables. Cal agrair-los-ho? Per ell serà qui així ho faci. Joan Carles no tenia un altre remei si volia situar la seva monarquia en l'únic context europeu on tindria futur i sentit. Suárez va obeir les instruccions del monarca. Tots dos eren sincerament demòcrates? Vés a saber. Tant se val perquè, segons diuen, allò que compta és el resultat.
 Ara, els mals que ara patim tenen un origen en aquella jugada. I beatificar els herois a la força és un error més de desmemòria.
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada