Un dels blocaires de l’indirecte.cat es diu Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador. Manté els
Blocs Per a bons
patricis i @bestiari2014.
Diu que és: Historiador, arxiver i blocaire: partidari de la independència
exprés, abans que no en quedi res. Podeu seguir les meves reflexions tots els
dissabtes al "Bestiari del procés" i des de fa quatre anys al bloc www.perabonspatricis.cat.
Avui
ens obsequia amb aquesta anàlisi i reflexió sobre la darrera enquesta del CEO. És
un complement a d’altres anàlisis sobre l’enquesta. Val la pena de llegir-la:
24.3.2014.
00:00 h
Les dues grans dades amagades del darrer CEO
Potser
que em repeteixo massa, però convé insistir una vegada més en la que considero
les idees clau del darrer estudi Òmnibus
del CEO, que portava, entre altres respostes, aquella segons la qual un 59,7% dels catalans
(sobre el conjunt del cens), són partidaris que el nostre país esdevingui un nou Estat
d'Europa. La majoria dels opinadors han insistit en la importància
d'aquesta dada i en la tendència sostinguda al creixement (que continua) del
nombre d'independentistes. Totes les campanyes de la por, els insults i el descrèdit al
país sencer, a persones i institucions que ens llancen tenen un efecte
contraproduent. Tothom ha destacat també (perquè és molt i molt
important) el fet que fins a un 87% dels enquestats afirmin estar disposats a
acceptar el resultat que es derivi de la Consulta del 9 de novembre: ras i
curt, vol dir que més enllà de la lògica divisió de parers existent a qualsevol
societat democràtica madura, no hi ha pràcticament a Catalunya (tret de sectors marginals
de molt baixa formació) cap mena de fractura social, tal i com predica
incansablement (i falsament) el dependentisme.
Però, al meu parer, la solidesa del procés es fonamenta també amb extraordinari vigor en altres dues dades: la primera la infereixo jo mateix de les dades de l'estudi; la segona, a twitter a través de les sempre interessants piulades del politòleg Sergi Castañé. Els partidaris que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa entre els qui tenen estudis universitaris s'eleva fins el 67,7%, una xifra autènticament estratosfèrica. Això vol dir que aquells qui tenen més possibilitats de marcar tendència, de construir el mainstream, de delimitar el corrent central del país, tenen claríssim quin és l'objectiu de futur a assolir. És una dada importantíssima. També ho és una altra: fins al 32%, fregant un terç, dels qui es consideren tan espanyols com catalans són alhora partidaris que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. És un indicador clar del fet que, a diferència del nacionalisme essencialista espanyol, a la Catalunya d'indentitats plurals se sap distingir perfectament entre la pròpia identitat (individual i intransferible) i les dependències polítiques que es considera preferible establir, la manera concreta com hom desitja ésser governat com a ciutadà resident al nostre país. Tot plegat, notícies molt potents per a l'optimisme.
Però, al meu parer, la solidesa del procés es fonamenta també amb extraordinari vigor en altres dues dades: la primera la infereixo jo mateix de les dades de l'estudi; la segona, a twitter a través de les sempre interessants piulades del politòleg Sergi Castañé. Els partidaris que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa entre els qui tenen estudis universitaris s'eleva fins el 67,7%, una xifra autènticament estratosfèrica. Això vol dir que aquells qui tenen més possibilitats de marcar tendència, de construir el mainstream, de delimitar el corrent central del país, tenen claríssim quin és l'objectiu de futur a assolir. És una dada importantíssima. També ho és una altra: fins al 32%, fregant un terç, dels qui es consideren tan espanyols com catalans són alhora partidaris que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. És un indicador clar del fet que, a diferència del nacionalisme essencialista espanyol, a la Catalunya d'indentitats plurals se sap distingir perfectament entre la pròpia identitat (individual i intransferible) i les dependències polítiques que es considera preferible establir, la manera concreta com hom desitja ésser governat com a ciutadà resident al nostre país. Tot plegat, notícies molt potents per a l'optimisme.
Miquel Perez Latre
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada