Benvolguts,
És el moment de canviar les nostres idees
sobre les doctrines de Montesquieu i
el llibre L’esperit de les lleis.
Un tast de la viquipèdia:
L'esperit de les lleis es publica a Ginebra
el 1748.
El 1750,
per respondre a les crítiques dels jansenistes
i els jesuïtes,
publica la Defensa de l'Esperit de les Lleis, però tanmateix, el 1751 l'Església Catòlica inclou L'esperit de les lleis a
l'Index Librorum Prohibitorum ("Índex
de llibres prohibits").
Dos són fonamentalment els punts que els diferents autors insisteixen a
l'assenyalar l'aportació original de Montesquieu a l'estudi científic de les
societats humanes:
·
Montesquieu
escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode
analític i "positiu" que no es deté en la pura
descripció empirista de fets, sinó que intenta organitzar la multiplicitat de
dades de la realitat social en un reduït nombre de tipus.
·
Donar una
"resposta sociològica" a l'aparent diversitat dels fets socials, sota
el supòsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una
interpretació racional.
És considerat un dels precursors del liberalisme
i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.
Montesquieu en el llibre esmentat i
referint-se precisament a la separació de poders, considera que els tres poders
que ell defineix com a mínims per tal de respectar les llibertats individuals i
col·lectives d’una societat organitzada són:
·
el poder legislatiu que fa
les lleis,
·
el poder executiu que
governa o executa d’acord amb aquelles lleis
·
i el poder judicial que dirimeix els
litigis de tota mena entre estaments i entre ciutadans
Doncs ara a l’estat espanyol ens estan
ensenyant que n’hi ha més de poders:
·
el poder mediàtic, capaç de
crear opinió,
·
el poder de l’església, en
un estat aconfessional, capaç d’influir en la creació de les lleis (la de l’avortament,
per exemple)
·
els poders fàctics, com el
lobby Puente Aéreo o el lobby de la llotja del Real Madrid o el “sector negocis”
de CiU tots capaços d’influir en la creació de les lleis
·
i finalment el poder del TC que
actua com a darrer recurs quan als altres poders se’ls acaben els recursos
legals per funcionar
O sigui que el TC és un supra-poder, un Santcristogros, que s’utilitza
sempre que el Gobierno corresponent el necessita. A més els “partits constitucionalistes”
sempre tenen un as a la màniga o una bala a la recàmara amb el TC
perquè saben que està comprat, saben que els magistrats se’ls reparteixen
proporcionalment entre els partits majoritaris, per tant els partits de les autonomies
de l’estat autonòmic sempre són minoria i no hi pinten res...
Lo saben aquel que dice, que era una escala de
veïns de 9 pisos més sobreàtic i que un dia els propietaris dels 9 pisos varen
decidir que l’ascensor no tenia per què arribar al sobreàtic. Varen votar i per 9
a 1 va quedar que no hi havia ascensor pel sobreàtic...
Doncs això!
Vegem l’Editorial
del Punt/Avui un cop s’ha sabut la darrera vomitada del TC:
TC: jutges que fan
política
26/03/14 02:00 -
El Tribunal Constitucional espanyol ha
aprofundit en la seva coneguda línia d'intervenció en la discussió política amb
l'anul·lació essencial d'un document amb voluntat d'afirmació com és la Declaració de
Sobirania del Parlament de Catalunya. Un tribunal integrat per persones de provada
parcialitat i manifesta hostilitat contra Catalunya han tombat una decisió
emanada de la sobirania del poble. La resolució contra la Declaració
de Sobirania del Parlament de Catalunya és allò que es podia esperar atenent a
la història recent d'un tribunal en què la política i la justícia formen una amalgama indestriable
dominada per una raó d'estat contrària a les llibertats de Catalunya. El
tortuós procés que va culminar l'estiu del 2010 amb la sentència contra
l'Estatut va deixar clar que, en la pràctica, existeix una instància política de caràcter
extraordinari anomenada Tribunal Constitucional, un organisme que amb aquella
resolució va inaugurar la fórmula de donar cobertura jurídica a decisions
polítiques contràries a les decisions emanades de la voluntat popular.
En aquella ocasió es va tombar un Estatut aprovat per dos parlaments, el català
i l'espanyol, validat en referèndum i aprovat pel Cap d’Estat (el
Juanca). Un pas que va obrir el camí on s'ha arribat ara.
Quatre anys després, aquest organisme politicojudicial
continua revisant la voluntat dels catalans com a jutge i part d'un procés en
què Espanya està obsessionada a situar la llei per damunt de la democràcia, la
raó d'estat contra la raó de les urnes, la jerarquia per sobre de la negociació
entre iguals. El
TC és una eina que ha venut el seu prestigi al poder polític.
A efectes pràctics, aquesta resolució no atura, tot i
que dificulta, el procés que ha iniciat el Parlament de Catalunya i el govern
del país, però sí que dóna una pista més sobre quina és la voluntat d'acord d'un
Estat que no té la intenció de transigir en res que no signifiqui una dilució
total i absoluta de la legitimitat catalana dins de la “indivisible nació
espanyola”.
És l'Espanya que espera una Catalunya que no
vulgui decidir cap altra cosa que marxar.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada